Development and acquisition of preverbal syntax and semantics (DAPSS)

El projecte PID2022-138413NB-I00

El principals avenços en el camp de l’adquisició del llenguatge han tingut lloc en paral·lel amb el desenvolupament de la lingüística teòrica, l’abast empíric de la qual va créixer substancialment en la dècada del 1980 i del 1990 gràcies al desenvolupament de noves tècniques experimentals. Avui en dia, la recerca en l’àmbit de les bases biològiques del llenguatge i les tècniques disponibles per a investigar l’adquisició en edats primerenques fan possible plantejar qüestions impensables fa apenes deu anys. Els objectius del projecte són dos: primerament, estudiar la gramàtica infantil en un cap tan poc explorat com és el dels operadors i, segonament, reconsiderar els fonaments de l’adquisició a la llum de l’ecologia del desenvolupament.

El estudis experimentals que es proposen s’ocupen del desenvolupament de la sintaxi i de la semàntica en un moment en què els infants no produeixen encara seqüències multi-paraula però sí que posseeixen una certa capacitat de comprensió (tot i que en un grau encara difícil de determinar), com s’ha pogut demostrar amb l’ús de tècniques de seguiment ocular. Les preguntes que guien els experiments proposats són les següents: En quin moment estableixen els subjectes les propietats de la llengua que estan adquirint? Són les vies d’adquisició homogènies per a totes les llengües? Es fixen algunes propietats particulars de la llengua en estadis més primerencs del que se suposava fins ara? Prosseguint la línia definida en treballs anteriors, volem investigar la comprensió dels operadors: el desplaçament de qu- en interrogatives i els operadors lògics. Els experiments se centraran en infants de 17 o més mesos amb l’objectiu de determinar si són capaços de comprendre preguntes de subjecte i d’objecte en llengües amb desplaçament explícit, com ara el català o l’àrab palestí, i en llengües amb qu- in situ, com ara el xinès mandarí. En usar preguntes qu- amb pseudoverbs, una de les innovacions del nostre mètode, garantim que la comprensió no sigui el resultat d’una estratègia de resolució basada en el coneixement de l’estructura argumental del verb. Quant als operadors lògics, hem dissenyat dos experiments sobre la comprensió de tots, alguns i no tots, un aspecte inexplorat a aquestes edats. El desenvolupament dels operadors lògics és interessant perquè els resultats de treballs anteriors no han estat concluents: el gruix dels estudis sembla indicar que el desenvolupament del coneixement semàntic i pragmàtic és molt tardà; no obstant això, alguns treballs més recents semblen suggerir que un cert domini dels operadors lògics i del raonament inferencial ja són presents molt abans. L’objectiu és establir si és efectivament així per a alguns i tots, que són considerats com a primitius conceptuals. Si els nostres resultats corroboressin els obtinguts anteriorment (Zhu, Franck, Rizzi & Gavarró 2022, Perkins & Lidz 2021), l’adquisició de la sintaxi i de la semàntica bàsiques ja estarien en marxa al voltant dels 16 o 17 mesos.

En el camp dels fonaments de la lingüística, ens proposem reconsiderar la noció de Gramàtica Universal a la llum de avenços recents de la biologia teòrica en el camp de l’ecologia del desenvolupament els quals proposen repensar la relació entre el desenvolupament i les seves bases biològiques. Cal reinterpretar la visió tradicional de l’adquisició del llenguatge —el model chomskià de tras factors inclòs— en termes d’un model de causalitat distribuïda entre múltiples factors (el genoma, l’epigenoma, l’entorn, l’estimulació sensorial, les pautes de conducta), cap dels quals pot ser considerat com a principal o determinant.