La signatura d’un contracte, acord, conveni o qualsevol altre document que pugui produir efectes jurídics entre les parts han d’estar signats exclusivament de manera electrònica o manuscrita, però no una combinació d’ambdues ja que no té les característiques de cap de les dues.
D’acord amb el Reglament eIDAS UE 910/2014, existeixen tres tipus de signatures electròniques : simple, qualificada i avançada.
La primera d’elles no permet identificar la identitat del signant a diferència de les altres dues que sí ho permeten.
En aquest sentit, l’article 25 de l’esmentat Reglament eIDAS diu que una signatura electrònica qualificada, i encara que no ho diu expressament també l’avançada, tindrà un efecte jurídic equivalent al d’una signatura manuscrita; així com que no es denegarà efectes jurídics ni admissibilitat com a prova en procediments judicials a una signatura electrònica pel mer fet de ser una signatura electrònica o per no complir amb els requisits d’una que sigui “qualificada”; una altra cosa és que caldrà, quan no sigui qualificada o avançada, aportar d’altres proves que acreditin la identitat del signant.
Per tant, un document signat electrònicament amb signatura qualificada o avançada o de manera manuscrita tenen exactament la mateixa validesa, no tenen valor superior l’un respecte de l’altre, encara que la signatura electrònica pugui donar més fiabilitat perquè dificulta que es pugui modificar el document.
Un document que contingui una signatura manuscrita escanejada no és un document electrònic i , per tant, pot ser impugnat i no tenir validesa, sinó es pot fer un acarament amb l’original. En els casos que estiguem davant un document signat de manera manuscrita es podrà fer una còpia electrònica autèntica del mateix la qual tindrà la mateixa validesa que l’original (art 27.4 llei 39/2015).
El document electrònic imprès perd totes les metadades que permet identificar a les parts signats, així com de l’autenticitat del document i, per tant , perd validesa.