“La doctrina del “fair use” és una doctrina provinent dels països de dret anglosaxó (common law) i no és aplicable a l’ordenament jurídic espanyol. Aquesta doctrina impedeix que els drets de propietat intel·lectual es configurin com a drets absoluts, permetent l’ús lliure i gratuït d’aquests drets amb finalitats de crítica, comentari, anàlisi, reportatges de notícies, ensenyament i/o investigació.
Per determinar si es fa un “fair use” de les obres protegides s’estableixen quatre criteris: 1) La intencionalitat i caràcter de l’ús que es pretén (comercial o lucrativa); 2) La naturalesa de l’obra protegida; 3) El grau o volum del fragment utilitzat i la seva importància en relació amb la totalitat de l’obra; i 4) L’efecte que aquesta utilització produeix en el mercat potencial o sobre el valor de l’obra.