L’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) classifica les diferents facetes de la propietat intel·lectual en dues branques principals: d’una banda, els drets lligats a la propietat industrial (invencions industrials -patents, models d’utilitat, dissenys industrials-, know-how i signes distintius -marques, noms comercials, denominacions d’origen-) i, d’una altra, els drets d’autor i els drets connexos als drets d’autor.
A la legislació espanyola s’entén com a propietat intel·lectual només aquest segon vessant. El dret d’autor es defineix com el conjunt de drets d’una persona natural sobre la seva obra de naturalesa literària, artística o científica. Les persones jurídiques també poden ser titulars d’alguns drets. La legislació vol que el treball de l’autor sigui sempre reconegut i afavoreix que pugui obtenir uns beneficis pel seu treball intel·lectual i per la seva aportació a la cultura o a la ciència, beneficis que es reconeixen durant un temps limitat.