El projecte d’innovació docent sobre el disseny universal de l’aprenentatge que hem dut a terme a la UAB durant 2024 ens permet comparar les inquietuds del professorat i de l’alumnat sobre la implicació de l’alumnat, la representació i l’acció i expressió. L’equip docent del projecte va compartir les seves inquietuds a través de tres qüestionaris sobre aquests temes. D’altra banda, el projecte va entrevistar sis estudiants de les facultats de Dret, de Ciències Polítiques i de Sociologia, i de Traducció i Interpretació.
Tant el professorat com l’alumnat compartim preocupacions sobre la manera com ens comuniquem, tant a l’aula com a fora. El fet és que tots els canals de comunicació tenen avantatges i també inconvenients. Per exemple, les classes magistrals donen informació que s’ha de retenir per superar molts exàmens, però generen un cert malestar si el ritme de presentació és molt ràpid. Les presentacions orals dels estudiants realment ensenyen tothom a expressar-se en públic, però són difícils d’organitzar. Diverses eines digitals són molt adequades per obrir vies de comunicació sobre temes concrets. Una altra de les entrades d’aquest bloc esmenta Socrative; alhora, la UAB ha integrat Wooclap al seu campus virtual.
El Campus Virtual de la UAB conté una veritable caixa d’eines per fer trobar alternatives a les maneres de comunicar-nos amb l’alumnat. En podem esmentar alguns exemples:
• L’eina Tasca permet fer comentaris qualitatius quan es retorna una tramesa (més enllà de posar-hi només la nota).
• La Wiki és útil per fer comentaris personalitzats i comparar versions d’un text.
• El Taller facilita l’avaluació entre iguals.
• El Qüestionari recull respostes a preguntes molt precises que poden formular-se de maneres molt diverses (resposta de sí/no, opció múltiple, resposta curta, aparellament…).
• La Retroacció recopila respostes anònimes a preguntes obertes i a preguntes de resposta múltiple.
En conclusió, el DUA promou múltiples formes d’expressió, tant en la manera de comunicar els continguts per part del professorat, com en la manera de recopilar les evidències d’avaluació de l’alumnat. En aquest sentit, les eines digitals, com les que trobem al Campus Virtual, poden ser de gran ajuda: ens poden ajudar a fer arribar els continguts en altres formats (per exemple, una lectura o una presentació complementàries a la classe oral presencial) i poden permetre que l’alumnat hi interactuï amb activitats molt diverses. És cert que això suposa una inversió de temps, però penseu que el campus virtual permet restaurar materials i activitats d’un curs a un altre: podeu prendre-us-ho com una inversió a llarg termini.
Per Mireia Vargas i Xavier Rabmla