Els seminaris de pràctiques de sociologia sovint giren entorn de la lectura de textos i la comprensió reflexiva del seu contingut. Aquestes pràctiques topen amb dos obstacles: l’activitat individual de lectura prèvia a la sessió, de difícil compliment per molts alumnes, i la falta d’iniciativa dels alumnes a l’hora de comunicar els seus judicis i opinions a l’aula, seguint eixos de gènere, capital cultural i altres factors d’accessibilitat.
La tasca proposada inclou la lectura ràpida del text a l’aula i una pauta per comunicar i sintetitzar la informació del text de forma grupal.
Primer, el professor-a divideix el text en 3-4 blocs numerats, i distribueix els nombres entre els alumnes. Després, agrupa els alumnes per nombre, i els demana que llegeixin el fragment corresponent. A continuació cada grup d’alumnes consensua una interpretació i una lectura aprofundida del text. Finalitzada aquesta part de l’exercici, els estudiants tornen al seu lloc, i el/la professor/a crea grups de 3-4 persones amb la representació de tots els fragments del text. En aquests segons grups, els estudiants s’expliquen els fragments que han llegit i interpretat en el grup d’origen. Finalment, cada grup escriu un informe sintetitzant el contingut del text.
Aquestes pautes d’interacció permet, d’una banda, assegurar-nos que cada estudiant ha llegit un fragment del text i, de l’altra, propicia l’expressió en grups petits, menys intimidatoris que el grup classe, i de formes diferents, ja que inclou dues oportunitats per fer-ho, amb persones, i per tant interlocutors i continguts diferents. També inclou una diversitat d’objectius d’aprenentatge, ja que inclou lectura ràpida, lectura aprofundida i síntesi oral i escrita, així com una pluralitat de mitjans, oral i escrit.
El puzzle és una manera d’apropar la tasca acadèmica a una conversa quotidiana, mimetitzant la normalitat comunicativa de cada estudiant.
Per Dafne Muntanyola i Francesc Accensi