Educación Superior y Pandemia. Aprendizajes y buenas prácticas en Iberoamérica

L’aportació actual no entra a analitzar aspectes generals de la pandèmia (naturalesa, origen, extensió general i al país, etc.) o d’altres situacions que es deriven del confinament, per considerar que són prou coneguts. Tampoc no pretén fer una recensió d’informes sobre la temàtica elaborats per organismes com la UNESCO-IESALC, el Banc Mundial, el BID o la CRUE i revisar les aportacions d’investigadors de la temàtica. Més aviat intenta aportar concrecions i dimensions pràctiques de l’Educació Superior de cada país que puguin ajudar en els aspectes d’organització i de gestió d’aquestes institucions. En aquest sentit considera aspectes referits a: (1) Desenvolupament dels ensenyaments: alteracions en la durada i estructura dels títols; modificacions dobjectius, metodologies i sistemes davaluació; atenció a col·lectius vulnerables; etc. (2) Organització institucional: atenció a les persones (gestió de lalumnat, professorat i personal dadministració i serveis, rol dels directius, etc. ); infraestructures; desenvolupament de processos (matriculació, gestió administrativa i econòmica, etc. ); i resultats (acadèmics com a taxa d’aprovats, nivell d’abandó o altres; i no acadèmics). (3) Vinculació amb l’entorn: actuacions de i amb la comunitat o col·laboracions significatives. Inclou l’escrit de cada país amb referències i reflexions sobre els aspectes anteriors, així com algunes experiències d’interès i, finalment, reflexions, valoracions i reptes sobre la gestió en els moments de confinament i reobertura, amb la idea d’identificar aprenentatges significatius i orientacions de cara a lactuació en la situació actual i similars que es puguin produir en el futur. Les diferents aportacions se centren en l’ensenyament universitari, incloent-hi els estudis superiors, que a molts països tenen gran importància i desenvolupament, i tracten de proporcionar una visió general dels diferents països sense obviar descendir a les particularitats concretes que exigeixen identificar bones pràctiques o mesures específiques dorganització i desenvolupament de la formació. Parlem del treball de 41 especialistes de 13 països iberoamericans que permeten conèixer i analitzar les actuacions per països, però també fer un estudi de les iniciatives que s’han pres a tots els països considerant alguns dels tòpics que considera l’Informe. En tot cas, cal destacar l’actualitat i la transcendència del tema i la rapidesa per traslladar a la societat un informe detallat sobre les actuacions universitàries existents i els seus resultats.