NO S’HA PARLAT PROU DE LES CANÇONS MASCLISTES QUE TOTS HEM CANTAT I BALLAT ALGUNA VEGADA

ARTICLE EXTRET DE LA REVISTA CRÍTIC- 27/02/2019
SERGI PICAZO Periodista i editor de CRÍTIC @sergipicazo

El text prové de la secció “No s’ha parlat prou”, del programa de ràdio ‘No ho sé’, de Rac-1. Aquí podeu escoltar la versió radiofònica d’aquest text

Hi ha molta crítica, en general, al ‘reggaeton’ i les cançons de pop-rock llatines perquè, segons diu molta gent, i en part, és cert… tenen cançons masclistes, que degraden a la dona a un simple objecte o fins i tot que… expressen una violència intolerable contra les dones.

Però a vegades ens oblidem que aquí, i al món del pop i del rock català, espanyol o anglosaxó, també tenim moltes cançons que són masclistes o que degraden la imatge de les dones en els videoclips. “El ‘reggaeton’ té el mateix nivell de misogínia que altres gèneres musicals. Això mai no ha generat un debat aquí, però ara sí que es produeix perquè qui ho diu és un llatí”, opinava contundentment l’agitador cultural Victor Lenore en un reportatge de CRÍTIC sobre els “tòpics del reggaeton”.

El pitjor del cas, ho reconec, és que algunes d’aquestes cançons no són cançons marginals i menystingudes sinó que ens agraden, les hem cantat a crits en concerts, les hem ballat a les discoteques… Segurament perquè mai hem volgut escoltar les seves lletrs amb un filtre antimasclista.

S’entén més fàcil tot aquesta crítica amb exemples.

Comencem per la nostra infància… Escolteu això que us sona segur…

‘Los días de la semana’, de Gaby, Fofo y Miliki

Com?”Así planchaba, así barría, así cocinaba, así lavaba, así-así”… A veure, a veure, primera pregunta: per què una nena i no un nen és el que planxa, escombra, renta? Lamentable. Però qui no l’ha cantat algun cop?

Algú em podrà dir: bé, això és una cançó dels anys 70 o 80… però la meva filla segueix havent de sentir algunes cançons similars en vídeos o jocs infantils. Potser no arribem al nivell de Miliki i companyia… però tampoc és que ja haguem superat tot plegat.

Ah, i no em digueu que en català això no existeix. Escolteu aquesta cançó mítica sobre ‘El senyor Ramon’.

Recordeu: “El senyor Ramon empaita les criades, el senyor Ramon empaita tot el món”. Però primer va a per les criades, i “quan se’n van al llit, tururú, qui gemega ja ha rebut”. Una il·lustrativa i bonica cançó infantil…

Seguim amb cançons ja de la nostra joventut. Cançons pop i rock super conegudes:

‘La mataré’, de Loquillo

És una de les cançons més conegudes i més bones de Loquillo. Però, clar, la lletra és lamentable: no és una lletra que sigui crítica amb la violència masclista. De fet, contra aquesta cançó hi ha va haver durant anys una campanya de rebuig de col·lectius feministes. I s’ha de dir que, com a mínim, Loquillo la va deixar de cantar en concerts durant un temps.

Evidentment, és només una cançó, no demana matar ningú, però bé, va quallant als anys 80 i 90 una idea de fons: “La vaig matar perquè era meva”. Fixeu-vos que no hi ha cançons de “lo maté a él porque era mío”. A les cançons -i a la vida- sempre les maten a elles.

A més, si hi penses, la lletra de ‘La mataré’ incorpora tots els clàssics dels comportaments violents relacionats amb l’amor romàntic. L’home es veu a si mateix en una situació de vulnerabilitat (‘m’emborratxava entre els seus braços’, ‘hagués sigut el seu feliç esclau’) i, en canvi, ella és freda, calculadora i no l’estima tant: ah, i per això mereix morir.

Hi ha cançons similars d’homes que maten a nòvies des de ‘Bailaré sobre tu tumba’ de Siniestro Total‘Corazón de tiza’ de Radio Futura o ‘Sí, sí’ de Los Rondaldos en la que Coque Malla canta allò de “Tendría que besarte, desnudarte, pegarte y luego violarte hasta que digas sí, hasta que digas sí”.

Aquest llenguatge violent va arribar fins i tot a una de les cançons més populars del rock català…

‘Tinc fam de tu’ de Lax’n’Busto

Passem del tema més violent… i anem a fixar-nos en quins valors amagats sobre el fals mite romàntic, l’abús sexual, l’engany o l’obsessió per controlar la parella ens transmeten algunes d’aquestes cançons.

‘Y sin embargo, te quiero’, de Joaquín Sabina

Ja sé que heu escoltat molts cops aquesta meravella de cançó del Sabina i que us sembla una cançó d’amor… però, si us plau, escolteu novament l’inici pensant en què diu: des de “de sobras sabes que eres la primera” fins a “te cambiaría por cualquiera”. O sigui, un paio que et diu que està enamorat de tu i que t’estima molt… també et diu que t’enganyaria i et canviaria per qualsevol que li passi per davant, doncs, escolta, aquest paio, si t’enganya, no t’estima.

(una altra cosa seria el poliamor, però el poliamor no es basa en l’engany: això és simplement que t’enganya, no t’estima)

‘Carolina’, de M-Clan

Ah, com? Com? Tornem a sentir-la per entendre què diu realment:

Un paio està mantenint sexe amb una MENOR D’EDAT -“no tiene edad para hacer el amor”, vaja- i, a més, a la “dulce niña Carolina” l’estan buscant desesperats els seus pares -“su madre la estará buscando”, vaja-. I, per descarregar-se de culpes, el tio diu que és ella la que s’acaba ficant sempre al seu llit, i ell no té més remei que estar amb ella.

Si deconstruim el discurs d’algunes d’aquestes cançons… quina imatge estan donant algunes cançons pop i rock sobre la dona? Hi ha un tòpic habitual: dones desesperades i salvatges que persegueixen homes bons i amb diners. Aquí teniu un clàssic…

‘Soldadito marinero’, de Fito i Fitipaldis

Ah, les dones són una mena de meuques que sempre s’emporten homes bons i que només pensen en la pasta, “un soldadito más bueno que el pan” al que sempre l’enreden i l’enganyen, vaja, pobre…

I a més, la cançó és sobre un soldat, és a dir, un membre de les forces armades, un militar. Vaja, espera, recordeu en la realitat més casos com el de la cançó de Fito i Fitipaldis, o més casos en què grups de soldats han violat a dones aprofitant-se de la seva força bruta?

Algú dirà això és una cosa d’aquí, dels llatins, dels espanyols, dels mediterranis que som més masclistes, doncs no, escolteu aquesta cançó super mítica de Police i l’icona pop Sting.

‘Every breath you take’, de Police

Jo sempre la cantava, i m’encantava, però mai m’havia fixat realment en què deia la lletra. Fixeu-vos en la lletra i pensem:

Traduim la cançó:

“Cada alè que prenguis, cada moviment que facis, cada pas que donis, t’estaré vigilant.

Tots i cada un dels dies, i cada paraula que diguis,cada joc que juguis, cada nit que et quedis,t’estaré vigilant.

Oh, no pots veure que tu em pertanys? com fa mal el meu pobre cor amb cada pas que dónes”.

Què me’n dieu? Jo diria: aquest paio de la cançó no t’estima, és un assetjador. Deixa la noia en pau… si us plau!

El problema en aquest cas no és la cançó sinó que la gent, fins i tot al món anglosaxó, l’ha considerat i la canta com si fos una cançó d’amor quan en realitat Sting assegura que volia denunciar un tipus d’assetjament dels homes cap a les dones. “Crec que la cançó és molt sinistra i lletja, i la gent l’ha interpretat malament, com una cançó d’amor, quan és tot el contrari”, va dir en una entrevista a la BBC.

‘Moraleja’ antimasclista

Això no és un alegat a favor de la censura. Ni va en contra de l’art i de la música. Entenc que les cançons són art, són cultura, són expressions de sentiments de l’artista, sí. Però, simplement, crec que hem de ser conscients que les cançons pop i rock també poden ser masclistes com ho són les de ‘reggaeton’ i que, a més, tota cançó porta en el fons tot un seguit de valors i d’ idees a qui l’escolta, sobretot quan parlem del mite de l’amor romàntic i de la gent jove.

Per acabar us recomano veure i sentir aquesta poesia feminista d’Alejandra Martínez elaborada, com explica en aquest article d’El Salto, a partir de lletres masclistes de cançons molt conegudes que tots hem cantat i ballat algun cop. Amb només 23 anys aquesta poetessa, actriu i estudiant de Psicologia ha aconseguit que el seu ‘Cállate y déjanos bailar’ sumi milions de visites a Facebook i Youtube.

Els nens i les nenes de 6è de primària de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer són els autors de la lletra El rap de les dones.

https://youtu.be/i_uc_DMor7o

Soles som genials, som molt grans,
juntes som bestials, som gegants.
Soles som genials, som molt grans,
juntes som bestials, som gegants.

Cada dia és 8 de març
i ben fort volem cantar
perquè el paper de la dona
es pugui visualitzar.

En aquesta escola
ens volem manifestar
per fer que la igualtat
mai es trobi a faltar.

Un dia pel matí
quan em vaig aixecar,
el meu germà em va dir:
—Què fas amb el teu cap?

Mira, no m’has de dir
com he d’anar vestida,
jo faig el que vull
aquesta és la meva vida.

Tu, escolta,
vesteixo jo el meu cos,
jo puc fer el que vulgui,
tranquil, tu també pots.

Anem a enderrocar
aquests esterotips,
perquè d’aquest rotllo
ja n’estem ben tips.

En el món hi ha moltes dones
totes són ben importants,
hi ha que lluiten pel seu bé
perquè no els hi facin mal.

Repetim mil vegades
que ningú és diferent,
però a les dones a vegades
ens tracten molt malament.

Soles som genials, som molt grans,
juntes som bestials, som gegants.
Soles som genials, som molt grans,
juntes som bestials, som gegants.

Totes som iguals
i volem anar al col·legi
i això per res del món
hauria de ser un privilegi.

Són moltes les dones
en el món de l’art,
que amb la seva obra
el pensament ens han canviat.

Cap allà al 67
trobem a Marie Curie,
pionera en el sector
que el poloni descobrí.

I l’actriu Hedy Lamarr,
saps el que ella va inventar?
Doncs el Wifii, la senyal
perquè et puguis connectar!

Un dia com avui
és una oportunitat
per juntar les nostres veus
i lluitar per la igualtat.

Per canviar el món
s’ha de fer des de l’arrel
educar en la igualtat,
siguis nena o siguis nen.

Jo et parlo d’igual a igual
que la igualtat no ens és igual.
Posem-nos drets i lluitem pels drets
que no sembli que són retrets.

 

El reggaeton també pot contribuir a les reivindicacions feministes (upf 08.04.2019)

ARTICLE ORIGINAL: https://www.upf.edu/recercaupf/-/asset_publisher/RVNxhLpxnc9g/content/id/223793581/maximized#.YH2Kle4zbcs

Segons un estudi que ha liderat Mònica Figueras, investigadora del Departament de Comunicació amb participació de Núria Araüna i Iolanda Tortajada, investigadores de la Universitat Rovira i Virgili i que han publicat a la revista Young.

08.04.2019

 

Tremenda Jauría ballant al ritme del ‘reggaeton’ feminista.

Un estudi liderat per Mònica Figueras, investigadora del Departament de Comunicació de la UPF, conjuntament amb Núria Araüna i Iolanda Tortajada, investigadores del Departament de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili i que han publicat el 25 de març a la revista Young.

El treball ha analitzat les pràctiques de feminisme popular en el reggaeton, un estil de música tradicionalment associat al masclisme i a l’objectualització de les dones, i han conclòs que “és possible donar un nou significat als estils musicals sexistes”, segons han informat les autores del treball. La recerca porta per títol “Reggaeton feminista a Espanya: dones joves subverteixen el masclisme a través del perreo” i se centra en tres projectes que “s’han convertit en una eina de reivindicació feminista i de redefinició d’aquest gènere musical”, indiquen les autores.

Dones joves que han fet un gir a aquests missatges a través de lletres que contenen un fort component feminista

Tal com apunta la recerca, la tendència masclista del reggaeton s’està trencant amb l’aparició recent de dones joves que han fet un gir a aquests missatges a través de lletres que contenen un fort component feminista. En concret, s’han centrat en el tema Lo malo, adaptat per Brisa Fenoy, i amb les propostes musicals de Tremenda Jauría i Ms Nina. Per a les responsables de l’estudi, “utilitzen l’estil reggaeton com una paròdia i una manera de respondre a tot el que no els agrada d’aquest estil de música i de la societat” que usen com a eina de reivindicació feminista. Com indiquen en el seu treball, en les manifestacions del Dia de la Dona del 8 de març moltes pancartes recollien missatges de versos d’aquestes cançons sobre la igualtat de drets i una clara oposició a la violència sexista.

Els projectes musicals estudiats també han volgut donar un nou significat al moviment corporal associat al reggaeton, conegut com a perreo, associat ara a la lliure elecció de la dona de ballar lliurement “perquè la fa sentir-se atractiva, i no com a mostra de submissió a l’home”, segons assenyalen.

Treball de referència:

Núria Araüna, Iolanda Tortajada, Mònica Figueras (2019), “Feminist Reggaeton in Spain: Young Women Subverting Machismo Through ‘Perreo’”, Young, 25 de març, https://doi.org/10.1177/1103308819831473