ÚS NO SEXISTA NI ANDROCÈNTRIC DE LA LLENGUA
Mercè Otero-Vidal
El sexisme és l’ actitud caracteritzada pel menyspreu, la desvalorització de les dones i de les seves activitats i que es reflecteix en un ús del llenguatge que dissortadament s´interioritza. Està a la base del sistema patriarcal que entronitza la supremacia masculina i genera creences i mètodes que la legitimen i que serveixen per mantenir les dones en posició de subordinació. El sexisme és una pràctica de dominació que tothom experimenta. En els discursos sexistes les dones apareixen, però són desvaloritzades a base de distorsió i/o degradació. Els exemples més paradigmàtics de sexisme són els refranys i dites clarament misògines. Curiosament també les femelles dels animals reben un tracte sexista que reforça el que s´atribueix a les dones (guilla, gallina, conilla…).
En els casos dels discursos androcèntrics, en canvi, les dones no apareixen o apareixen com a excepcionals o anormals, perquè són discursos centrats en l´home com a mesura, com a cànon, com a norma i per això les dones queden sempre al marge. Els discursos androcèntrics presenten les dones com una desviació de la norma que s´entén que és masculina. Els discursos androcèntrics són discursos parcials que pretenen presentar-se com a universals. Parlar de “sufragi universal” quan les dones no podien votar o posar com a manament de la llei de Déu “No desitjaràs la dona del teu proïsme” són exemples paradigmàtics d´androcentrisme. Els exercicis d´inversió fan veure la discriminació que suposa. L´androcentrisme és un punt de vista, una perspectiva, una visió parcial del món que pretén que tot el que ha fet la humanitat, ho han fet els homes i ignora les aportacions de les dones o se les fa seves. La discriminació es produeix per exclusió, omissió i anonimat.
Per a seguir llegint aneu a : https://blocs.xtec.cat/licgirona/files/2008/05/resummerceotero.pdf
Recursos: