La setmana passada va ser notícia que unes famílies de Manresa s’estan intentant organitzar per capgirar la situació de segregació que hi ha a la meitat de les escoles públiques de la ciutat, una realitat que es repeteix a moltes altres ciutats i municipis del nostre país.
En aquests darrers anys s’han anat fent presents propostes com aquesta en diferents indrets del nostre territori i volem fer palesa la importància que té el compromís social d’aquestes iniciatives, per fer un pas decidit cap a una escola que garanteixi l’equitat, des del reconeixement de la diversitat present en la nostra societat.
Ens hem posat en contacte amb algunes famílies de Manresa i els hi hem plantejat unes preguntes que de ben segur poden ajudar a reflexionar tant a les famílies que han de fer la preinscripció com a les escoles.
Aquestes preguntes les hem fet arribar a la Neus Ballesteros i en Jordi Virosta, pares de la Judit que aquest curs s’ha de preinscriure a una escola d’infantil i primària i a en Martí Prats que ha donat visibilitat a aquesta aposta que s’ha generat a Manresa i forma part d’un grup de famílies que s’han coordinat per compartir les seves raons i punts de vista i poder superar els neguits que aquesta decisió, sovint, ocasiona. També hem afegit les impressions que ens han fet arribar alguns d’aquests pares i mares que també han accedit a contestar les preguntes que els hem plantejat.
Què us agradaria que la vostra filla o fill es trobés quan vagi a l’escola?
– NiJ. Ens agradaria que es trobés un entorn on les persones creixin felices, amb un equip educatiu que gaudeixi acompanyant als nens i nenes i que fomenti aprenentatges significatius, confiança i respecte.
– Els i les conegudes del seu entorn, per fer l’espai més proper.
– Una barreja representativa de la societat.
– Un entorn acollidor i estimulant, que l’acompanyi en el procés de maduració i li doni l’opció de créixer en tots els sentits.
A vosaltres com a mare o pare que us agradaria trobar-hi?
– NiJ. Una comunitat on docents, famílies i les persones implicades en el centre i projecte puguem tenir bona comunicació, construir plegades un entorn on sigui bonic de créixer-hi. Ambient d’acollida que ens possibiliti aprendre totes les persones que hi participem; també les famílies.
– Espais adequats, projecte atractiu i mirada respectuosa cap a l’alumnat.
– Equip amb ganes i iniciativa: oberts a canvis, suggeriments, a adaptar-se i readaptar-se constantment sense por. Sovint els centres fan una feina molt gran en el projecte i això és bo però també dolent, ja que després els costa canviar-ne coses després de invertir-hi tan esforç. En realitat són canvis que venen sols i a la pràctica no costen tant com es pensen, però se’ls hi fa una muntanya. Els canvis, després, treballen a favor seu i rebaixen l’esforç diari.
– Un ambient de treball positiu, amb ganes de fer feina i de reinventar-se cada dia. I un claustre cohesionat.
Quins criteris creieu que s’han de tenir en compte a l’hora d’escollir l’escola per a les vostres filles o fills?
– NiJ. En general no ho sabríem dir, el què nosaltres hem tingut en compte ha estat el projecte educatiu, la proximitat, els espais, la llum, un projecte d’espais exteriors interessant, que disposen de cuina. També el fet de conèixer a persones de l’AMPA i assistir a la jornada de portes obertes; on vam poder parlar amb part de l’equip i el vam sentir proper i implicat.
– Projecte educatiu, diversitat (reflectint la realitat social), proximitat.
– Diversitat, heterogeneïtat, projecte educatiu, proximitat, pati i el seu ús (si tot és al voltant del futbol), iniciatives sobre la coeducació, metodologia de convivència (que sigui restauratiu), els valors i el lloc que posen en treballar les emocions (central o complementari), si té cuina pròpia, si les activitats extraescolars són alguna cosa més que futbol, bàsquet i judo, si monitores d’acollida matinal/menjador/extraescolars tenen una formació i fan activitats que siguin una continuació d’allò que es treballa a l’aula, vincle amb les famílies i també en l’entorn (si impliquen el barri, escoles del voltant, etc.).
– Primer la proximitat i el projecte educatiu. L’heterogeneïtat és un valor molt important també.
Quina és la raó que us ha empès a prendre aquesta decisió de fer una aposta per a les escoles d’alta complexitat?
– NiJ. Hem tingut en compte les altres qüestions què hem comentat com el projecte, l’equip docent, la relació amb les famílies, els espais. El fet de ser considerat un centre d’alta complexitat no ha tingut una rellevància que hagi influenciat en la tria. Ara bé, si que ens ha semblat interessant que per aquest fet, formin part d’un programa d’aliances amb institucions externes que ajuden al desenvolupament del projecte educatiu. Ens ha semblat molt enriquidor.
– Fem el pas: per projecte educatiu i mirada que té l’equip docent cap a l’alumnat.
– Ens ha empès sumar-nos a la iniciativa la possibilitat d’entrar amb altres famílies semblants a la nostra.
– Nosaltres anem de primera opció a un centre que no és màxima complexitat. De segona opció, sí. Hem mirat de no deixar interferir els nostres prejudicis sobre els companys d’aula en la presa de decisió, valorant només el projecte de per se i la proximitat. Al final cap opció pública de prop de casa era gaire heterogènia (o tot immigració o quasi tot “autòcton”)!
Iniciatives atrevides com la d’aquestes famílies, apostant per l’equitat educativa i fent un pas decidit per acabar amb la segregació escolar, són un tret de sortida per capgirar aquesta situació que es viu a moltes ciutats del nostre país. Ara cal que totes les administracions, que sembla que aquests darrers anys ja han començat a plantejar un canvi de mirada en aquest sentit, acabin de fer passos decidits i ferms per l’equitat i la no segregació.
Us adjuntem alguns enllaços per tal que pugueu ampliar aquesta informació i conèixer la repercusió que està tenint aquesta iniciativa.