Comissió Europea

La Comissió Europea és l’òrgan executiu de la UE. Algunes de les seves funcions principals són: proposar noves lleis i polítiques, controlar-ne l’execució i
gestionar el pressupost de la UE.

La Comissió té les seves seus a Brussel·les, Luxemburg i a la resta dels Estats membres. A Espanya trobem una oficina a Barcelona i una altra a Madrid.

Del portal de la Comissió Europea destaquem l’apartat Díganos lo que piensa sobre Europa y sus políticas, que permet als ciutadans participar en consultes públiques, enviar comentaris, debatre amb altres ciutadans i enviar o recolzar noves propostes legislatives.

Parlament Europeu

El Parlament Europeu és la institució elegida directament pels ciutadans de la UE. Actua com a colegislador, compartint amb el Consell de la UE el poder d’adoptar i modificar propostes legislatives i de decidir sobre el pressupost de la UE. També supervisa el treball de la Comissió i altres òrgans de la UE. Té tres seus: Brussel·les, Estrasburg i Luxemburg.

El Parlament Europeu es compon de 720 diputats (61 espanyols). En aquest web es poden cercar dels eurodiputats per a cada Estat membre i fer seguiment de la seva activitat parlamentària. Això es pot complementar amb l’EP Newshub, que agrupa informació en xarxes socials del president del Parlament, eurodiputats, grups polítics i serveis de notícies en un sol lloc

Els membres del Parlament es reparteixen en 20 comissions permanents temàtiques i quatre subcomissions. Les comissions exerceixen un paper fonamental en la definició de les polítiques, ja que s’encarreguen de preparar la posició del Parlament Europeu de ls noves propostes legislatives.

De les 20 comissions, hi ha una, la de Peticions, que no es refereix a una àmbit temàtic, sinó que respon a un mandat dels Tractats i de la Carta dels Drets Fonamentals, que confereixen a tots els ciutadans i residents de la UE el dret de presentar una petició al Parlament Europeu, individualment o amb altres, sobre qualsevol assumpte que inclogui als àmbits d’actuació de la Unió Europea i els afecti directament.

Els diputats es reuneixen en grups polítics, Actualment hi ha 8 grups polítics al Parlament Europeu. Alguns eurodiputats, que no pertanyen a cap grup polític, formen part dels no inscrits.

A l’apartat Sesión plenaria trobem documents de gran interès, com són els textos legislatius adoptats i les preguntes orals i escrites presentades pels eurodiputats. En aquest sentit, per fer seguiment de l’estat del procediment en què es troba un acte legislatiu determinat, són de gran interès el Legislative Train Schedule i el Legislative Observatory.

El Parlament Europeu té oficines d’enllaç als Estats membres. A Espanya hi ha oficines a Barcelona i a Madrid.

Per últim, us recomanem el Joc de rol virtual del Parlament Europeu per fer simulacions

Consell Europeu

El Consell Europeu, amb seu a Brussel·les, està format pels líders de cada país membre de la UE. Defineix la direcció política general i les prioritats de la UE. No és una de les institucions legislatives de la UE, per la qual cosa no negocia ni adopta les lleis de la UE. En lloc d’això, estableix l’agenda política de la UE, tradicionalment adoptant “Conclusions” durant les reunions del Consell Europeu que identifiquen temes de preocupació i accions a prendre.

Consell de la UE

El Consell de la UE, de vegades anomenat Consell de Ministres o simplement Consell, negocia i adopta actes legislatius, en la majoria dels casos juntament amb el Parlament Europeu. També coordina les polítiques econòmiques i de seguretat de la UE. Té la seu a Brussel·les i Luxemburg. No s’ha de confondre amb el Consell d’Europa, que és un organisme aliè a la UE.

Amb la Presidència rotatòria del Consell de la UE els Estats membres assumeixen la Presidència del Consell, per torns de sis mesos. Durant un semestre, l’Estat de torn presideix les sessions a tots els nivells del Consell, contribuint a garantir la continuïtat del treball de la UE en aquesta institució. En aquest enllaç trobareu el llistat de les presidències passades i futures.

Els Estats membres que exerceixen la Presidència col·laboren estretament en grups de tres, anomenats “Trios”. Aquest sistema va ser instaurat pel Tractat de Lisboa el 2009. El Trio fixa els objectius a llarg termini i elabora un programa comú amb els temes i principals assumptes que abordarà el Consell en un període de 18 mesos. D’acord amb aquest programa, cadascun dels tres països elabora el seu programa semestral amb més detall.

Depenent del tema objecte de debat, el Consell de la UE pren les seves decisions per majoria simple (vot a favor de 14 Estats membres); majoria qualificada, que requereix el vot favorable del 55% dels Estats membres, que representin almenys el 65% de la població de la UE; o per unanimitat (tots els vots a favor).

Els resultats de la votació del Consell es fan públics automàticament, quan el Consell actua en qualitat de legislador. Els resultats estan a disposició del públic en aquest enllaç.

Dins del Consell de la UE trobem l’Eurogrup, que un òrgan informal, creat en 1997, en què els ministres dels Estats membres de la zona de l’euro examinen qüestions vinculades a les responsabilitats comunes dels seus respectius països en relació amb l’euro. L’Eurogrup normalment es reuneix un cop al mes, la vigília de la sessió del Consell d’Afers Econòmics i Financers (Ecofin).

Per últim, us suggerim la calculadora de votacions i el videojoc EUcraft per fer simulacions del Consell de la UE.

Altres institucions i òrgans rellevants

Les anteriors, són les quatre principals institucions responsables de la presa de decisions que dirigeixen l’administració de la UE. Aquestes institucions proporcionen col·lectivament orientació política a la UE i exerceixen diferents funcions en el procés legislatiu. La seva tasca es complementa amb altres tres institucions: el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Luxemburg), el Banc Central Europeu (Frankfurt) i el Tribunal de Comptes Europeu (Luxemburg).

A més de les institucions, hi ha una sèrie d’òrgans que exerceixen funcions específiques per ajudar la UE a complir les seves comeses. Alguns òrgans tenen la funció d’assessorar les institucions (com el Comitè Econòmic i Social Europeu o el Comitè Europeu de les Regions) i d’altres vetllen perquè les institucions compleixin les normes i els procediments de la Unió (el Defensor del Poble Europeu o el Supervisor Europeu de Protecció de Dades).

A més, estan considerats també com òrgans de primer ordre: el Servei Europeu d’Acció Exterior, que dóna suport a la Unió Europea en matèria d’assumptes exterior; el Banc Europeo d’Inversions, que és l’organisme de concessió de préstecs de la UE; i la Fiscalia Europea, amb competències per investigar, perseguir i enjudiciar els delictes contra els interessos financers de la UE.

Més informació

Trobareu més informació sobre les institucions i òrgans de la UE al Portal Europa i també en els següents llibres disponibles al catàleg de biblioteques de la UAB:

Guía pràctica de derecho e instituciones de la Unión Europea / J.F. Barroso (Universidad de Extremadura, 2024)

La Unión Europea: competencias; instituciones / R. Morón López (Formación Alcalá, 2023)

Instituciones, órganos y organismos de la Unión Europea / Carlos Francisco Molina del Pozo, et al. ( Tirant lo Blanch, 2023)

Instituciones y derecho de la Unión Europea : Volumen II. Derecho de la Unión Europea / director: Antonio López Castillo (Biblioteca Virtual Tirant lo Blanch, 2022)

Europa, una historia con futuro : evolución, instituciones y políticas de la Unión Europea / Alfonso Pinilla García (coord.) (Editorial Comares, 2020)

Instituciones y derecho de la Unión Europea / Araceli Mangas Martíny Diego J. Liñán Nogueras (Tecnos, 2020)

Instituciones y derecho de la Unión Europea: volumen II : derecho de la Unión Europea / director: Antonio López Castillo (Tirant lo Blanch, 2018)

Casos y textos de Instituciones de la Unión Europea / Salinas Alcega, Sergio.; Tirado Robles, Carmen, autor.; Gascón Marcén, Ana, (Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2017)

Lecciones básicas de Derecho e instituciones de la Unión Europea / J.A. Camisón Yagüe (coord.) (Universidad de Extremadura, 2015)