Comissió Europea
La Comissió Europea és l’òrgan executiu de la Unió Europea. Entre les seves funcions principals destaquen la iniciativa legislativa —és a dir, la proposta de noves lleis i polítiques—, la supervisió de la seva aplicació i la gestió del pressupost de la UE. A més, exerceix un paper fonamental com a “guardiana dels Tractats”, ja que vetlla perquè el dret de la Unió s’apliqui correctament a tots els Estats membres i pot iniciar procediments d’infracció davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en cas d’incompliment. Està formada per un comissari de cada Estat membre —actualment 27—, inclòs el seu president, que és proposat pel Consell Europeu i elegit pel Parlament Europeu. Tot i que cada comissari és designat per un Estat, han d’actuar amb plena independència respecte als governs nacionals. El mandat de la Comissió és de cinc anys i coincideix amb el cicle institucional europeu.
La Comissió té la seu principal a Brussel·les i també disposa de seus a Luxemburg i representacions als diferents Estats membres. A Espanya, compta amb una oficina a Barcelona i una altra a Madrid.
Dins del portal oficial de la Comissió Europea, cal destacar l’apartat “Díganos lo que piensa sobre Europa y sus políticas”, que ofereix als ciutadans la possibilitat de participar en consultes públiques, enviar comentaris, debatre amb altres participants i presentar o donar suport a noves iniciatives legislatives.
A més, en el marc del sistema institucional europeu, cal esmentar les agències de la Unió Europea, organismes especialitzats creats per donar suport tècnic, científic o operatiu a les institucions i als Estats membres. Aquestes agències treballen en àmbits molt diversos, com la seguretat aèria, la protecció del medi ambient, la cooperació policial o la salut pública, i contribueixen a aplicar les polítiques europees de manera més eficaç i coordinada en tot el territori de la Unió.
Parlament Europeu
El Parlament Europeu és la institució de la Unió Europea elegida directament pels ciutadans. Exerceix la funció de col·legislador, compartint amb el Consell de la UE la competència per adoptar i modificar la legislació europea i aprovar el pressupost de la Unió. Així mateix, supervisa l’activitat de la Comissió Europea i d’altres òrgans de la UE. Té tres seus: Brussel·les, Estrasburg i Luxemburg.
Actualment, el Parlament Europeu està format per 720 diputats, dels quals 61 són espanyols. A través del seu web oficial es poden cercar els eurodiputats de cada Estat membre i fer el seguiment de la seva activitat parlamentària. Aquesta informació es pot complementar amb l’EP Newshub, una plataforma que agrupa en un sol espai les publicacions a les xarxes socials del president del Parlament, dels eurodiputats, dels grups polítics i dels serveis de notícies.
Els diputats s’organitzen en 20 comissions permanents especialitzades i quatre subcomissions. Les comissions exerceixen un paper fonamental en el procés legislatiu, ja que preparen la posició del Parlament sobre les noves propostes legislatives.
Entre les 20 comissions destaca la Comissió de Peticions, que no correspon a un àmbit temàtic específic. El seu funcionament deriva directament dels Tractats i de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, que reconeixen el dret de qualsevol ciutadà o resident a la UE a presentar una petició al Parlament, individualment o conjuntament amb altres persones, sobre assumptes que entrin dins els àmbits d’actuació de la Unió i que els afectin directament.
Els diputats s’agrupen en funció de la seva afinitat política i no per nacionalitat. Actualment hi ha vuit grups polítics al Parlament Europeu. Aquells eurodiputats que no s’integren en cap grup formen part dels no inscrits.
A l’apartat dedicat a la sessió plenària es poden consultar documents d’especial interès, com ara els textos legislatius adoptats i les preguntes orals i escrites presentades pels eurodiputats. Per fer el seguiment de l’estat d’un procediment legislatiu concret, són especialment útils eines com el Legislative Train Schedule i el Legislative Observatory.
El Parlament Europeu disposa d’oficines d’enllaç als diferents Estats membres. A Espanya n’hi ha a Barcelona i a Madrid.
Finalment, és recomanable el Joc de rols virtual del Parlament Europeu, una eina pedagògica que permet simular el funcionament del procés legislatiu europeu.
Consell Europeu
El Consell Europeu, amb seu a Brussel·les, està integrat pels caps d’estat o de govern dels Estats membres de la Unió Europea, juntament amb el seu president i el president de la Comissió Europea. Aquesta institució estableix l’orientació política general i les prioritats estratègiques de la UE.
El Consell Europeu no exerceix funcions legislatives; per tant, no negocia ni adopta la legislació europea. La seva funció principal és fixar l’agenda política de la Unió i proporcionar impuls al seu desenvolupament. Les seves decisions es plasmen habitualment en les anomenades Conclusions del Consell Europeu, adoptades al final de cada reunió, en les quals s’identifiquen les qüestions prioritàries i les línies d’actuació a seguir.
El Consell Europeu va començar com a reunions informals de caps d’estat o de govern a la dècada de 1970, formalitzant-se al llarg del temps fins a esdevenir una institució reconeguda amb el Tractat de Lisboa de 2009, que li va atorgar un paper més clar en la definició de les prioritats i l’impuls polític de la Unió Europea. Aquest trajecte des d’un fòrum de debat fins a convertir-se en un centre clau per al diàleg polític d’alt nivell es pot seguir cronològicament i visualment al documental “De charlas distendidas a decisiones fundamentales“, que traça els principals fites i evolució del Consell Europeu des de la seva creació fins a l’actualitat.
Consell de la UE
El Consell de la UE, també conegut com a Consell de Ministres o simplement Consell, és una de les principals institucions decisòries de la Unió Europea. Negocia i adopta la legislació europea, en la majoria dels casos conjuntament amb el Parlament Europeu, i coordina les polítiques econòmiques, socials i de seguretat dels Estats membres. Té la seu a Brussel·les i a Luxemburg. No s’ha de confondre amb el Consell d’Europa, que és una organització internacional independent de la UE.
El Consell de la Unió Europea no es reuneix sempre amb la mateixa composició, sinó que adopta deu formacions diferents en funció de l’àmbit polític tractat (com Afers Generals, Afers Exteriors, Economia i Finances o Agricultura i Pesca). A cada reunió hi participen els ministres competents de cada Estat membre segons la matèria de l’ordre del dia. Les sessions poden tenir lloc en format públic quan el Consell actua com a legislador, especialment durant els debats i votacions sobre projectes legislatius, amb l’objectiu de garantir la transparència. Els treballs del Consell són preparats prèviament pel Comitè de Representants Permanents (Coreper) i per nombrosos grups de treball formats per representants dels Estats membres.
La Presidència del Consell de la UE és rotatòria: els Estats membres l’exerceixen per torns de sis mesos. Durant el seu mandat, l’Estat que ocupa la Presidència dirigeix les sessions del Consell a tots els nivells i vetlla per la continuïtat i el bon funcionament dels treballs legislatius i polítics. En aquest web trobareu la llista de Presidències del Consell de la UE des de 1952.
Les presidències s’organitzen en grups de tres Estats membres, anomenats trios, un sistema introduït pel Tractat de Lisboa el 2009. Cada trio estableix objectius a llarg termini i elabora un programa comú de 18 mesos que fixa les prioritats del Consell. A partir d’aquest marc, cada país desenvolupa el seu propi programa semestral amb més detall.
Segons la matèria tractada, el Consell adopta decisions mitjançant diferents sistemes de votació:
- Majoria qualificada, que requereix el suport del 55 % dels Estats membres (com a mínim 15), que representin almenys el 65 % de la població de la UE;
- Unanimitat, quan tots els Estats membres han de votar a favor.
- Majoria simple, amb el vot favorable de 14 Estats membres;
Quan el Consell actua com a legislador, els resultats de les votacions es fan públics automàticament i són accessibles en el seu portal oficial.
Dins l’estructura del Consell destaca l’Eurogrup, un òrgan informal creat el 1997 que reuneix els ministres d’Economia i Finances dels Estats membres de la zona euro. En aquest fòrum s’examinen qüestions relacionades amb la coordinació de les polítiques econòmiques i amb la gestió de l’euro. L’Eurogrup es reuneix habitualment un cop al mes, la vigília del Consell d’Afers Econòmics i Financers (Ecofin).
Finalment, com a recursos pedagògics, es poden utilitzar la calculadora de votacions del Consell i el videojoc EUcraft, que permeten simular el funcionament del sistema de votació i la presa de decisions dins aquesta institució.
Altres institucions i òrgans rellevants
Les anteriors, són les quatre principals institucions responsables de la presa de decisions que dirigeixen l’administració de la UE. Aquestes institucions proporcionen col·lectivament orientació política a la UE i exerceixen diferents funcions en el procés legislatiu. La seva tasca es complementa amb altres tres institucions: el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Luxemburg), el Banc Central Europeu (Frankfurt) i el Tribunal de Comptes Europeu (Luxemburg).
A més de les institucions, hi ha una sèrie d’òrgans que exerceixen funcions específiques per ajudar la UE a complir les seves comeses. Alguns òrgans tenen la funció d’assessorar les institucions (com el Comitè Econòmic i Social Europeu o el Comitè Europeu de les Regions) i d’altres vetllen perquè les institucions compleixin les normes i els procediments de la Unió (el Defensor del Poble Europeu o el Supervisor Europeu de Protecció de Dades).
A més, estan considerats també com òrgans de primer ordre: el Servei Europeu d’Acció Exterior, que dóna suport a la Unió Europea en matèria d’assumptes exterior; el Banc Europeo d’Inversions, que és l’organisme de concessió de préstecs de la UE; i la Fiscalia Europea, amb competències per investigar, perseguir i enjudiciar els delictes contra els interessos financers de la UE.
Més informació
Podeu trobar més informació sobre les institucions i els òrgans de la Unió Europea al Portal Europa, així com en les obres de referència que s’indiquen a continuació:
Guía pràctica de derecho e instituciones de la Unión Europea / J. F. Barroso (2024)
Instituciones y derecho de la Unión Europea / Araceli Mangas; D. Liñánn (2024)
Instituciones y derecho de la Unión Europea: Volumen II. Derecho de la UE / A. López Castillo, et al (2024)
La Unión Europea: competencias; instituciones / R. Morón López (2023)
Instituciones, órganos y organismos de la Unión Europea / Carlos Francisco Molina del Pozo, et al. (2023)
Europa, una historia con futuro : evolución, instituciones y políticas de la Unión Europea / Alfonso Pinilla García (coord.) (2020)
Casos y textos de Instituciones de la Unión Europea / Salinas Alcega, Sergio.; Tirado Robles, Carmen, autor.; Gascón Marcén, Ana, ( 2017)
Lecciones básicas de Derecho e instituciones de la Unión Europea / J.A. Camisón Yagüe (coord.) (2015)
Darrera actualització: 24.2.2026