Aquest divendres 22 de maig del 2026, el Grup de Geografia i Gènere va acollir el seminari “Geografia de la memòria feminista a les masies d’una comarca històrica transfronterera entre Castelló, Tarragona i Teruel”, a càrrec de Núria Salvador, geògrafa per la Universitat de València i actual doctoranda en geografia de gènere, rural i de muntanya.
Núria Salvador, que també és professora substituta al Departament de Geografia de la Universitat de València i membre del grup d’Investigació-Acció Recartografías, va presentar una recerca situada en l’àmbit de la geografia de la memòria, la ruralitat i el gènere. La seva intervenció va posar en relleu la importància de revisar els relats històrics dominants, sovint marcats per biaixos de poder, per tal de recuperar perspectives invisibilitzades, especialment en relació amb el món rural i les experiències de les dones.
El seminari es va centrar en les societats masoveres de les comarques de Gúdar-Javalambre i el Maestrazgo (Maestrat-Els Ports), un territori transfronterer on la masia ha estat històricament la unitat bàsica de poblament. A partir del treball desenvolupat amb el grup Recartografías, la ponent va exposar la hipòtesi que, en aquests contextos, el model patriarcal de família nuclear propi del capitalisme no s’ha implantat de la mateixa manera que en entorns urbans o nuclis de població concentrada.
Segons la recerca, factors com la persistència de formes de govern comunitàries, la rellevància dels béns comunals o la manca de separació estricta entre treball productiu i reproductiu han configurat unes dinàmiques socials específiques. En aquest marc, la perspectiva feminista s’incorpora de manera transversal per analitzar la construcció sociocultural del gènere, posant de manifest la interrelació entre patriarcat i sistema de producció capitalista.
Metodològicament, el treball combina entrevistes a dones nascudes en masies de la vall del riu Cantavieja amb la revisió d’arxius històrics —com contractes matrimonials, material epistolar, documents religiosos o llibres escolars— que permeten traçar una mirada de llarg recorregut, des de finals del segle XIX fins a l’actualitat.
El seminari va generar un debat ric sobre les potencialitats de la geografia feminista per reinterpretar els espais rurals i recuperar memòries sovint silenciades, contribuint així a ampliar les narratives sobre el territori i les seves formes de vida.
Des del Grup de Geografia i Gènere agraïm la participació de Núria Salvador i la seva valuosa aportació a la reflexió crítica sobre ruralitat, memòria i gènere.
