La implantació del primer cicle d’educació infantil a les escoles rurals va començar com a Pla Experimental a 2015 en municipis de menys de 2500 habitants. Cinc anys després l’Ordre EDU 67/2020 regula el procediment d’implantació que comença citant l‘article 21 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, sobre el dret de totes les persones a una educació de qualitat.

Ens hem preguntat, però quin impacte pot tenir aquesta nova organització pels centres educatius, els equips de mestres, les famílies i sobretot els infants d’un i dos anys?

Desgranar el document legal pot permetre definir diferents formes organitzatives per posar a l’infant el centre de l’acció educativa. Un infant que té uns interessos i uns necessitats específiques, però sobretot uns drets pels quals cal vetllar des de les administracions i també des dels mateixos equips educatius dels centres acollidors. 

El decret 21/2023 d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil inclou dins l’article 2 dels principis generals que aquesta etapa ha de promoure entorns i contextos que potenciïn la curiositat natural dels infants i els seus desitjos d’aprendre, adaptant-se de manera personalitzada al seu moment evolutiu i al seu ritme d’aprenentatge, dins d’un clima de benestar que ofereixi oportunitats de joc, moviment, relació, experimentació i descans.

Aquest fragment inclou paraules claus per entendre els matisos del primer cicle d’educació infantil i, per tant, com cal organitzar l’entorn educatiu. 

Tot i que l’etapa 0-6 anys engloba els dos cicles, és necessari posar en relleu que l’organització d’un cicle i l’altre no manté massa paral·lelismes dins una sola etapa. La convivència en dos entorns tan diferenciats -i la inclusió del segon cicle dins els edificis i també engranatges de l’educació primària- fan visibles que moltes metodologies i maneres de fer d’aquesta etapa superior han impregnat el cicle d’infantil dins les escoles. 

Aquesta afirmació es pot fer visible amb la definició d’un horari escolar poc flexible, les hores de pati, les funcions de les mestres especialistes i un temps, encara fragmentat per assignatures en algunes escoles.

On queda, doncs, l’adaptació de manera personalitzada al seu moment evolutiu i al seu ritme d’aprenentatge (decret citat anteriorment)?

L’heterogeneïtat laboral de personal, amb categories, funcions, sous, horaris i responsabilitats massa allunyades les unes de les altres, condicionen plenament la unitat de l’etapa. Com poden conviure dins un mateix centre professionals amb condicions laborals tan diverses? 

L’existència de dos perfils educatius diferents entre primer i segon cicle -mestra i educadora- posa en dubte, de nou, que cal una revisió urgent de les normatives que regulen l’educació infantil. 

La unitat només es fa visible en el nou Decret 21/2023 que defineix l’educació infantil com una etapa educativa única, amb identitat pròpia i amb intencionalitat educativa; però no en les funcions organitzatives, laborals o metodològiques. 

SEGUIR LLEGINT: https://www.rosasensat.org/el-primer-cicle-deducacio-infantil-a-les-zones-rural-cap-a-on-va/