I JORNADES D’ETNOMUSICOLOGIA I ANTROPOLOGIA DE LA MÚSICA

Mètodes, enfocaments i perspectives per a l’estudi de la música en la cultura

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

2 i 3 de Juliol de 2015

Barcelona, España

Foto y logos Jornada Etnomusicología 

CALL FOR PAPERS. PRIMERA CONVOCATÒRIA

Febrer 2015

El grup d’investigació egolab-GRAFO, del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB, organitza junt amb la col·laboració del Grup de Recerca en Antropologia i Pràctiques Artístiques (GRAPA), el Grup de Recerca de Les Músiques en les Societats Contemporànies (MUSC), la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC) i el Museu de la Música de Barcelona, les I Jornades d’Etnomusicologia i Antropologia de la Música. Mètodes, enfocaments i perspectives per a l’estudi de la música en la cultura. Convidem a la participació en aquest esdeveniment internacional el qual tindrà lloc a Bellaterra (Barcelona), durant els dies 2 i 3 de Juliol de 2015.

Aquestes jornades tenen com a objectiu fomentar el debat entre especialistes procedents de l’àmbit de l’Antropologia i de l’Etnomusicologia, disciplines que sovint comparteixen marcs teòrics i metodològics en la seva aproximació a l’estudi de la música com a cultura.

La música, més enllà de les seves components estructurals en tant a so i performance, comporta en la seva posada en pràctica la gestió de codis culturals, normes implícites, classificacions i referències a ordres socials els quals formen part dels sistemes simbòlics presents a la societat. Desxifrar aquestes pautes subjacents ens permet conèixer i entendre millor els processos sòcio-culturals, polítics i històrics relacionats amb escenaris musicals concrets.

Així doncs, àmbits teòrics fonamentals de l’Antropologia contemporània com són les identitats, els fluxos migratoris, la globalització, les dinàmiques de mercat, entre d’altres, poden ser analitzats i conceptualitzats a través de l’estudi d’un producte cultural, en aquest cas la música.

Tanmateix, l’etnomusicologia s’interessa cada cop més en qüestions sòcio-culturals i antropològiques les quals apareixen implícites en el context d’execució, consum, difusió i creació del producte musical. Com a enfocament propi, l’Etnomusicologia aporta el coneixement tècnic de les unitats que formen les estructures musicals i la perspectiva teòrica per a desxifrar-les segons les particularitats presents en cada context cultural. Aquest coneixement específic contribueix, en la gran majoria dels casos, a obtenir informació que complementa i clarifica l’adquirida mitjançant l’anàlisi antropològica. S’aconsegueix entendre, així, el producte musical d’una forma holística i contextualitzada en la cultural que el produeix i/o consumeix.

En definitiva, es proposa crear un espai acadèmic per a la discussió i posada en comú de les perspectives i estratègies que ambdues disciplines comparteixen. A través de la comparació i de la confrontació de casos particulars, emmarcats en contextos comparables, s’espera contribuir al coneixement del fenomen musical.

Així doncs, les línies temàtiques proposades per a les jornades són les següents:

  1. Què? Per què? Per a què? Marcs conceptuals, teoria i metodologia, aplicades a l’estudi de la música en el seu context.

Amb l’objectiu principal d’establir punts de diàleg entre l’Etnomusicologia i l’Antropologia, s’anima als participants a proposar presentacions que plantegin un debat al voltant dels diversos paradigmes teòrics utilitzats per a analitzar el fenomen musical. Al voltant d’aquest tema, es plantegen preguntes com: De quina manera s’aborda la música, com a objecte d’estudi? Quins paràmetres es tenen en compte i quins es descuiden? És l’anàlisi musical un mitjà o un fi? Amb aquesta línia temàtica, s’espera estimular la discussió de nous mètodes i perspectives les quals ofereixin una millora significativa de la interpretació del rol de la música en la cultura.

  1. Etnicitats, nacionalismes i pràctiques musicals en les societats contemporànies.

Ambdues disciplines compten amb un ampli corpus d’estudis de cas que avalen la rellevància del vincle entre música i identitat, en totes les seves expressions (ètnica, nacional, etc.). L’enfocament sobre les pràctiques musicals ens porta a afrontar contexts sòcio-culturals de gran complexitat i envergadura, en els que la música actua com a vehicle i eina de la manifestació identitària. Malgrat aquesta confluència de perspectives, sovint existeixen certes inconnexions teòriques les quals originen buits discursius en relació amb la interpretació de realitats. Aquesta línia temàtica es proposa per posar de manifest aquells elements que tenen en comú els estudis de cas que articulen com a idea principal la relació entre música i identitat.

  1. Transnacionalisme i camps migratoris: hibridació i representativitat de la música en escenaris de mobilitat i interacció.

Pocs fenòmens han marcat més les societats contemporànies com ho ha fet el de les migracions. Relacionats molt properament amb la identitat, els processos migratoris apareixen com a desencadenants de noves estratègies de demarcació i reivindicació identitària. En aquests, la música es revela com a eina clau d’expressió i de cohesió social. Igualment, existeixen poques connexions entre els marcs teòrics utilitzats per a abordar un escenari en el que la música cobra un protagonisme significatiu i apareix com a generadora d’espais socials molt ben demarcats. Aquesta línia temàtica es proposa, llavors, com a pont de diàleg entre les perspectives que una i altra posen en joc a l’estudiar aquests contexts.

Seran benvingudes aquelles comunicacions les quals s’ajustin a les tres línies temàtiques proposades i que presentin un marc teòric sòlid, així com una metodologia estructurada. S’acceptaran investigacions i estudis originals que abordin qüestions relacionades amb la música, independentment del context sòcio-cultural, el gènere musical o el fenomen en el que es centrin. Les comunicacions podran ser en anglès, català o castellà, sent obligatori acompanyar les presentacions amb un suport visual (PPT, Prezi, Emaze, etc.) en anglès.

Resums

Els resums, de no més de 300 paraules (sense comptar la bibliografia), s’hauran d’enviar junt amb una breu nota biogràfica a Sara Revilla (sara.revilla@uab.cat). La data límit d’acceptació de propostes és el 5 d’Abril de 2015. Les propostes seran revisades pel comitè científic de les jornades i el resultat de resums admesos serà comunicat el 3 de Maig de 2015.

 

Conferenciants convidats

Dr. Josep Martí, Institució Milà i Fontanals, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC, España).

Dr. Gerd Grupe, Institute 13: Ethnomusikologie, Kunstuniversität Graz (KUG, Austria).

Comitè científic

Dr. Josep Martí (Departament d’Antropologia, CSIC)

Dr. Jaume Ayats i Abeyà (Museu de la Música de Barcelona/Departament d’Art i Musicologia, UAB)

Dr. José Luís Molina González (Departament d’Antropologia, UAB)

Dr. Francesc Cortès Mir (Departament d’Art i Musicologia, UAB)

Sara Revilla Gútiez (Departament d’Antropologia, UAB)

Martí Marfà i Castán (Departament d’Antropologia, UB)