Other collaborators – Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció

Arnabat Mata, Ramon
ramon.arnabat@urv.cat
Historiador i Doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra. Professor de Geografia i Història de l’IES El Foix de Santa Margarida i els Monjos, i professor associat d’Història de la Universitat Rovira i Virgili.
La seva activitat investigadora s’ha centrat darrerament en l’estudi de la II República, la Guerra Civil i el primer franquisme. Sobre aquests temes ha dirigit l’Estudi sobre el cost humà de la Guerra Civil al Penedès, a partir del qual s’ha publicat el llibre Víctimes de la guerra civil al Penedès; i ha coordinat el Projecte de Recerca sobre Memòries de la República i del Franquisme, el Projecte Recuperem la Memòria Històrica del Penedès amb el Centre d’Història Contemporània de Catalunya i el Memorial Democràtic, el projecte de recuperació de la Memòria Històrica a Santa Margarida i els Monjos, la recerca dels Noms dels 268 soldats republicans enterrats a la fosa comuna de Vilafranca del Penedès, i les dades d’Els penedesencs a Mauthausen.
Junt a Martí Marín ha coordinat el llibre Franquisme i transició democràtica a les terres de parla catalana, Valls, 2001; i ha estat responsable del guió i la direcció del DVD Història de Vilafranca. Segle XX. Antifranquisme i Transició. 1960-1979 (1999 i 2006); ha coordinat la sèrie Retalls d’Història projectat a Televisió Vilafranca (2003-2004 i 2006); i ha fet el guió i ha dirigit el documental Eusebi Pérez Martín: un republicà vilafranquí a Mauthausen (2005). Actualment dirigeix el projecte de recerca i divulgació històrica Tots els Noms (El Penedès, 1931-1978) (www.totselsnoms.org)

Marco Palau, Francesc
marcopalaufrancesc@gmail.com

Francesc Marco Palau (Tarragona, 1989). Doctorand en Història Comparada, política i social a la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat en Història per la Universitat Rovira i Virgili i màster en Història de Catalunya a la UAB. Amplià la seva formació a la Universitat de València. Columnista de premsa i opinador en diversos mitjans de comunicació, ha publicat articles acadèmics i de divulgació en referència a les tipologies culturals i polítiques del catalanisme, així com d’art contemporani català.
És autor, també, dels següents llibres: Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català. Barcelona: editorial Base, 2014; El valor de la cohesió social. 25 anys del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona. Barcelona: CNL-Consorci per a la Normalització Lingüística, 2014; Josep Rahola i d’Espona, una veu catalanista d’esquerres al Senat. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2014; Francesc Dalmau. De Normandia a Palamós, 2015; La generació de la independencia, 2017.

Mir i Curcó, Conxita
cmir@historia.udl.es
Lleida, 1952. És Catedràtica d’Història Contemporània a la Universitat de Lleida. Va començar la seva activitat investigadora en el camp de la sociologia electoral històrica dels anys de la Restauració Monàrquica i la Segona República. Entre les obres que mereixen ser destacades en aquest camps hi ha: Caciquisme polític i lluita electoral: Lleida 1890-1923, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1985. Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923, obra col·lectiva escrita juntament amb els professores Albert Balcells i J.B. Culla, publicada per la Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 1982, així com de l’edició del llibre Actituds Polítiques i control social a la Catalunya de la Restauració (1875-1923), Lleida, 1989. Des de fa uns anys treballa sobre l’època franquista. Més concretament sobre violència, repressió i memòria històrica, havent publicat, entre d’altres: Repressió econòmica i franquisme: l’actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida, escrita conjuntament amb Fabià Corretgé, Judit Farré i Joan Sagués, (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997); Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y Marginación en la Cataluña rural de postguerra (1939-1951), Milenio, Lleida, 2000, un treball en el qual s’han utilitzat amb profusió fons judicials ordinàries i extraordinàries (consells de guerra, expedients de depuració, etc…) i ha participat en el llibre dirigit per Julián Casanova Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco, Crítica, Barcelona, 2002. Entre les seves darreres publicacions trobem Historia, Patrimonio y Territorio: políticas públicas de memoria en el frente del Segre y La Frontera pirenaica catalana HISPANIA NOVA. Revista de Historia Contemporánea, núm.6, 2006, i la coordinació de la col·lecció de DVD’S sobre la guerra civil i la postguerra a les terres del Front del Segre que porta per títol Llocs de Memòria amb Història, produïts i editats per la Universitat de Lleida (2004-2006)

Palomas i Moncholí, Joan
joanpalomas@gmail.com

Joan Palomas i Moncholí és doctor en història i màster en Arxivística per la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha especialitzat en l’estudi dels parlamentaris catalans dels segles XIX i XX i ha col·laborat en diversos projectes en aquest àmbit: com a investigador principal a Diccionario biográfico español de ministros de Ultramar i Teoría y práctica de la representación política colonial en España (1868-1898); com a redactor a Diccionario biográfico de los parlamentarios españoles, Memòriaesquerra.cat, Diccionario Biográfico Español, Diccionario histórico de la traducción en España i Projecte Almirall.
Les seves principals obres són Víctor Balaguer: Renaixença, Revolució i Progrés (2004) i La Itàlia de Víctor Balaguer (2004). Ha publicat capítols en els llibres Les identitats a la Catalunya contemporània (2009), Figuras de la Gloriosa: aproximación biográfica al Sexenio Democrático (2006), Víctor Balaguer i el seu temps (2004) i articles en les revistes Recerques, Qüaderns d’Història, Cercles d’Història Cultural, Plecs d’Història Local, El Contemporani, Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya i Historica.cat. Com a arxiver, ha treballat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, Centre d’Estudis Demogràfics, Ateneu Barcelonès i Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona.
És membre del grup de recerca consolidat de la Universitat de Barcelona Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals.