SGR members – Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció

Barcelona (1945).
Dades professionals: Llicenciat en Filosofia i Lletres (secció d’Història) el 1968 i doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1975. És professor d’Història Contemporània al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB des del 1969 i catedràtic d’Història Contemporània des de l’any 1988. Des del 1987 és el director del “Servei de Documentació Bibliogràfica d´Història de Catalunya”, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Experiència investigadora: l’any 2002 va rebre la distinció de la Generalitat de Catalunya d’Investigador Reconegut per el període 2002-2008. Ha estat l’investigador principal de deu projectes de recerca finançats pel Ministerio de Educación y Ciencia durant el període 1985-2007. Actualment dirigeix el Grup de Recerca Consolidat Història del parlamentarisme i el projecte d’investigació Els parlamentaris de Catalunya. Diccionari biogràfic (1868-1939). Igualment és co-director del projecte de Diccionario biográfico de los parlamentarios españoles (1808-2006), finançat per les Corts Espanyoles. Des de l’any 2001 és membre de la direcció del Grup de Recerca sobre l’Època Franquista (GREF), de la Universitat Autònoma de Barcelona, col·lectiu interdisciplinari integrat per uns 90 investigadors de diferents centres. La seva activitat investigadora ha estat avaluada positivament per la “Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora” amb la concessió de 6 trams de recerca. Ha dirigit 18 tesis doctorals.
Publicacions: és especialista en història dels segle XIX i XX, del catalanisme i del Franquisme. Entre les seves publicacions destaquen: Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904) (Edicions 62, 1977), Regionalistes i Nacionalistes (Vicens Vives, 1979), Història de la Diputació de Barcelona (director), 3 vols. (Diputació de Barcelona, 1987-1989), “El Franquisme i la transició democràtica, 1939-1986”, vol. VII de Història de Catalunya , dirigida por Pierre Vilar, (Edicions 62, 1989), Epistolari polític de Manuel Duran i Bas: correspondència entre 1866 i 1904 (P. de l´Abadia de Montserrat, 1990), obra que va rebre el “Premi d´Investigació Històrica” de la Fundació del Congrés de la Cultura Catalana del 1990, i L´últim Cambó (1936-1947). La dreta catalanista davant la Guerra Civil i el primer Franquisme (Eumo, 1996), que va rebre el “Premi de la Crítica” de la revista Serra D´Or, com a la millor recerca publicada el 1996 en l’àmbit d’humanitats i que va ser finalista en el Premio Nacional de Historia, del Ministerio de Cultura, de l’any 1997 (edició en castellà, El último Cambó (1936-1947). La tentación autoritaria, (Grijalbo, 1997). Més recentment ha publicat Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya (Eumo, 2000), “Escolta Espanya”. La cuestión catalana en la época liberal (Marcial Pons Historia, 2001), “La Catalunya autonòmica, 1975-2003”, vols. IX i X de Història de Catalunya, dirigida por Pierre Vilar (Edicions 62, 2003) i Francesc Cambó: entre la Monarquia i la República (1930-1932) (Base, 2007). Ha dirigit l’obra col·lectiva Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, publicada per Enciclopèdia Catalana (tretze volums entre 1995-2007) i co-dirigit l’obra col·lectiva Catalunya durant el Franquisme. Diccionari (Eumo, 2006). Ha publicat més de 200 treballs entre llibres, col·laboracions a obres col·lectives i articles a revistes científiques, com ara a Recerques, Historia Social, Historia Contemporánea, Revista de Occidente, Studia Historica, Perspectiva Contemporánea, Debats, Revista de Girona, Anales de la Universidad de Alicante, Historia 16, Ayer, Passato e Presente, Spagna Contemporanea, Revue d´Histoire Moderne et Contemporaine, Storia Contemporánea, Afers, L´Avenç i Serra D´Or.
Ha dictat cursos i seminaris a l´École des Hautes Études en Sciences Sociales de París, i a les universitats de París IV (Sorbonne), Paris VII, Dijon, Nantes, Santiago de Chile, a Istituto Universitario Europeo (Florencia), al Colegio de México, a les universitats de Pisa, San Marino, Québec, Santiago de Chile, Cascais, Santiago de Compostela, Valencia, Sevilla, País Vasco, Oviedo, Valladolid, Cáceres, Girona, Lleida, Rovira i Virgili, Prada, a les Internacionals Menéndez Pelayo de Santander, de Valencia, de Santiago i de Sevilla, a la Universidad Complutense i a la Carlos III de Madrid, a la Universidad Internacional de El Escorial, al Instituto Universitario Ortega y Gasset de Madrid i al Centro de Estudios Políticos y Constitucionales de Madrid.
Ha estat membre de la Comissió d’Humanitats de la “Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología” (2003-2006), membre de les dues Comissions d’Experts nomenades pel Ministeri de Cultura i la Generalitat de Catalunya per a resoldre el contenciós de la documentació catalana dipositada a l’Arxiu de Salamanca (novembre 2000-juliol 2002 i octubre-desembre de 2004) i president de la Comissió Assessora del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya (juny-novembre 2005).
Ha estat director del Departament d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona (1980-1986), vicedegà de la Facultat de Lletres (1987-1988) i és membre del Claustre General d’aquesta universitat des de 1972. Pel març de l’any 1991 va rebre la Medalla d’Honor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Culla i Clarà, Joan B.
Joan.Culla@uab.cat
Nascut a Barcelona el 1952, es llicencià en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona el 1975, i s’hi doctorà el 1985. Des del 1977 és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona a les Facultats de Ciències de la Comunicació i de Filosofia i Lletres, i ha estat també col·laborador acadèmic d’ESADE (1981-85) i professor a l’Escola de Policia de Catalunya.
Ha publicat els llibres següents: El catalanisme d’esquerra (1928-1936) (1977), Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923 (1982, en col·laboració amb Albert Balcells i Conxita Mir), Catalunya i la Generalitat al llarg de la nostra història (1983, coordinador), El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923) (1986), El franquisme i la transició democràtica (1939-1988) (1989, amb Borja de Riquer; reedició el 2000), La premsa republicana (1990, amb Àngel Duarte), Joan Casanelles i Ibarz (1904-1986). Memòries i biografia (1991), Autogovern i reptes de la fi de segle (1980-1997), volum 12è de la “Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans” (1999, director), Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX (2000, co-director), El mundo contemporáneo. Grandes textos y documentos políticos (2000), El pal de paller. Convergència Democràtica de Catalunya (1974-2000) (2001, coordinador) i Unió Democràtica de Catalunya: el llarg camí (1931-2001) (2002).
Ha participat en nombroses obres col·lectives, de la “Gran Enciclopèdia Catalana” a la “Història Nacional de Catalunya” de Rovira i Virgili/Sobrequés, passant per l’informe Catalunya 77-88 de la Fundació Jaume Bofill (1989) o els volums Els catalans i el poder (1994), Catalunya-España. Un diàleg amb futur (1998) i Christian Democracy in Europe (1992). Ha publicat articles sobre història social i política catalana i espanyola del segle XX a “L’Avenç”, “Serra d’Or”, “Revista de Catalunya”, “Política Exterior”, “Hérodote”, etcètera, a més de col·laborar amb centenars d’articles d’opinió en la premsa diària (“AVUI”, “EL PAÍS”) i en diverses emissores de ràdio. Va ser, entre 1981 i 1983, assessor del programa de Televisió Espanyola a Catalunya Memòria Popular, i des del 1991 ha exercit com a director del programa Segle XX, de Televisió de Catalunya.

Estarlich i Requena, Jordi
Jordi.Estarlich@uab.cat

Nascut a Barcelona el 1991, es graduà en Història el 2013 per la Universitat Autònoma de Barcelona, obtingué el Màster Interuniversitari en Història Contemporània el 2014 al mateix centre i també el Doctorat Internacional en Història Comparada, Política i Social amb menció Cum Laude el 2019 amb la tesi titulada “La Falange Inquieta. La reafirmació política de Falange dins el règim franquista als anys cinquanta”. Ha treballat en projectes sobre franquisme, transició i democràcia amb el Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID-UAB) i actualment, com a tècnic de suport a la recerca, centra la seva investigació en estudis relacionats amb la corrupció política a l’Espanya dels segles XIX i XX, amb el grup de recerca sobre Política, Institucions i Corrupció a l’Època Contemporània (PICEC-UAB)

Figuerola i Garreta, Jordi
Jordi.Figuerola@uab.cat

Gónzalez i Vilalta, Arnau
arnaugvilalta@gmail.com

Arnau Gonzàlez va néixer a Barcelona el 1980. Doctor en Història i professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Ha centrat les seves principals línies d’investigació i publicacions en diversos àmbits de la història del nacionalisme català durant la II República i el primer franquisme, les relacions polítiques i culturals entre els països de parla catalana, les figures de Lluís Companys i d’Ángel Ossorio y Gallardo alhora que en la visió de Catalunya de la diplomàcia feixista italiana. Sobre aquestes temàtiques, al marge d’articles i contribucions en congressos, ha publicat les següents obres: Els diputats catalans a les Corts Constituents republicanes (1931-1933) (2006), La irrupció de la dona en el catalanisme (1931-1936) (2006), La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939) (2006), La creació del mite Companys (2007), Un catalanófilo de Madrid. Epistolario catalán de Ángel Ossorio y Gallardo (1924-1942) (2008), Els diputats de Catalunya a les Corts republicanes (1933-1939) (2009)

Luján Feliu, Oriol
oriol.lujan@uab.cat

Llicenciat en periodisme (2006) i en història (2010), amb el premi extraordinari de la titulació, per la Universitat Autònoma de Barcelona. Al mateix centre, Màster d’Història Comparada, segles XVI-XX (2011) i doctor internacional en història comparada, política i social (2016), amb la tesi “Reclamant espanyolitat des de la catalanitat: Un estudi dels diputats escollits a Catalunya durant la Dècada Moderada (1843-54)”. S’ha especialitzat en dues línies d’investigació remarcables. D’una banda, l’estudi del liberalisme polític europeu en les dècades centrals del segle XIX, particularment des del cas català i espanyol, i amb una especial atenció per les línies de treball vinculades al parlamentarisme, els estudis electorals, la ciutadania política, la representació política i l’anàlisi del discurs polític. D’aquí han aparegut diverses publicacions en revistes especialitzades, a títol individual i col·lectiu. Entres d’altres, a Parliaments, Estates & Representation, Historia contemporánea o Recerques. En segon terme, ha cultivat l’interès pel coneixement dels moviments polítics i socials de tradició democràtica en els últims anys del franquisme i durant la transició. En aquest sentit, ha publicat “El pacte per la llibertat: L’Assemblea del Bages (1971-1979)” (Zenobita, 2011) i, juntament amb Josep Calvet, “Poble Català, posa’t a caminar: 40 anys de la Marxa de la Llibertat” (Angle, 2016).

Moliner Prada, Antoni
Antoni.moliner@uab.cat

Antoni Moliner Prada, professor d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, és un reconegut expert a escala internacional de la Guerra Peninsular (1807-1814). Ha escrit nombrosos articles en revistes d’història i, amb motiu del bicentenari d’aquesta guerra, ha participat en molts congressos, fòrums, seminaris i col·loquis. Ha estat professor invitat en diferents universitats d’Espanya, Portugal, França, Itàlia i Mèxic. Entre les seves obres més importants destaquen: La Catalunya resistent a la dominació francesa (1808-1812) (Barcelona: Ed. 62, 1989. XIV Premi Xarxa); Revolución burguesa y movimiento juntero en España (1808-1868) (Lleida: Milenio, 1997); La Guerra del Francès a Mallorca (Palma: Documenta Balear, 2000); La guerrilla en la Guerra de la Independencia (Madrid: Ministerio de Defensa, 2004. Premi d’investigació); Catalunya contra Napoleó. La Guerra del Francès (1808-1814) (Lleida: Pagès, 2007). I com a editor: La Guerra de la Independencia en España (Barcelona: Nabla, 2007). Ha coordinat i editat La Semana Trágica de Cataluña i La expulsión de los moriscos (Barcelona: Nabla, 2009).

Pérez Francesch, Joan Llúis
JoanLluis.Perez.Francesch@uab.cat

Doctor en Dret. Catedràtic de Dret Constitucional de la Unitat de Dret Constitucional del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Síndic, secretari i vicedegà de comunicació i de promoció de la Facultat de Dret, així com Delegat de la Rectora per a estudiants de la UAB (2010-2013). Dirigeix el grup d’estudi i de recerca LSTE (Llibertat, Seguretat i transformacions de l’Estat) i l’Observatori de la Convivència i el Civisme de Catalunya (UAB). Ha estat director de l’ICPS (Institut de Ciències Polítiques i Socials). Entre 2017 i 2020.
Ha impartit assignatures relacionades amb el Dret Públic, Constitucional, i Teoria de l’Estat. És coautor d’un manual i de diversos materials de dret públic. També és autor de monografies i estudis de temes de la seva especialitat acadèmica, destacant les relatives al Govern i la direcció política. Ha estat professor visitant de l’Institut Universitari Europeu de Florència, i de la Universitat del Norte (Colòmbia) i membre de comitès científics de doctorat a Itàlia (Bari i Salento). És director de l’Institut de Dret Espanyol (Universitat de Tbilisi, a Geòrgia). Es membre de l’Institut d’Estudis Europeus de la UAB.
Ha participat en diversos projectes d’investigació finançats amb fons públics: drets fonamentals i Unió Europea; l’indult com a acte del govern; Administració de Justícia i Estat autonòmic; xarxa temàtica de pensament i filosofia a Catalunya; no-discriminació i persona; els partits d’àmbit no estatal en el sistema polític espanyol; Llibertat, seguretat i transformacions de l’Estat; El temps dels drets; nova configuració de la persona física, història de la corrupció a l’Estat espanyol, Consolider-El tiempo de los derechos, etc. i ha participat en els projectes europeus Integra i Caper.
Ha publicat els llibres “El terrorisme global”, “Civisme i llibertat”, “En defensa del Estado de Derecho” , “Democràcia o Cleptocràcia” entre d’altres. Ha format part del “Pla Nacional de Valors per a una nova cultura cívica “, com a coordinador de l’àmbit de seguretat (Generalitat de Catalunya, 2010-2015).
Ha desenvolupat estudis sobre la regulació de la convivència en les societats pluralistes (civisme i convivència en l’àmbit local, la responsabilitat social de la persona). Coordina la xarxa interuniversitària d’estudi de les transformacions constitucionals de l’Estat. És president de CEDHICO (Centre d’Estudis per al desenvolupament humà i comunitari) i vicepresident de l’Institut Emmanuel Mounier Catalunya.

Rubí i Casals, Maria Gemma
mariagemma.rubi@uab.cat
Professora agregada d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona on imparteix docència en la titulació d’història i d’humanitats. ha exercit com a professora agregada de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, i en universitats a distància (UNED i UOC). Llicenciada en Història (1987) i en Ciències Polítiques i Sociologia (1992), així com Doctora en història contemporània per la UAB, i en “Histoire et civilisations” per l’École des Hautes Études en Sciences Socials de París, institució on va realitzar els estudis de tercer cicle sota la direcció del professor Pierre Vilar. Ha impartit docència també a l’Université de Paris 8, Universidade de Lisboa, l’EHESS de París, i a la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Lleida. S’ha especialitzat en la història social i cultural de la política centrada en la Catalunya i Espanya contemporànies. Caldria destacar de la seva trajectòria investigadora els llibres: Entre el vot i la recomanació. Partits, mobilització electoral i canvi polític.Manresa, 1899-1923 (1995), El caciquisme i la política de masses. Manresa, 1875-1899 (2005); Els catalans i la política en temps del caciquisme (2006). Com editora, al costat de Francesc Espinet: Solidaridat Catalana i Espanya (1905-1909) (2008), i amb Santiago Izquierdo he coordinat Els orígens del republicanisme nacionalista. El Centre Nacionalista Republicà a Catalunya (1906-1910) (2009), i editora d’Entre la revolta i la destrucció. La Guerra del Francès a Manresa ia la Catalunya central (2009). I col·laboradora, entre d’altres, en els llibres coordinats per Antonio Moliner, La Guerra de la Independencia en España (2007), i La Semana Trágica de Cataluña (2009), així com al costat de Josep Armengol “Catalunya” a José Varela (dir) , El poder de la influencia. Geografía del caciquismo en España (2001), a Charles Demange et al. Sombras de mayo: mitos y memorias de la Guerra de la Independencia en España (1808-1908) (2007), conjuntament amb Lluis Ferran Toledano, i en nombroses participacions en obres col·lectives i articles en revistes especialitzades. Actualment està preparant un llibre sobre el comportament electoral a Catalunya entre 1869 i 1923, conjuntament amb Josep Armengol (Universitat de Lleida).

Toledano González, Lluís Ferran
LluisFerran.Toledano@uab.cat

Nascut a Barcelona l’any 1961 i professor Agregat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat membre de la direcció del departament d’història moderna i contemporània de dita universitat, primer en qualitat de vice-director d’investigació i economia, i posteriorment com a vice-director de postgrau i doctorat. Els seus primers passos com a investigador culminaren amb una tesi sobre el carlisme català que va rebre el Premi Extraordinari de doctorat (1999).

Especialista en catolicisme i antiliberalisme polític, carlisme i guerra de partides, ha centrat la seva docència al voltant de la història del pensament polític i les cultures polítiques contemporànies. Entre el 2005 i el 2010 va impartir el curs de màster “Memòria històrica i batalles polítiques, 1808-1978”. En aquest sentit, ha fet algunes aportacions en congressos nacionals i internacionals sobre la construcció de memòries nacionals a partir d’episodis com ara la Guerra del Francès i, en especial, la configuració de la memòria a l’entorn de les batalles del Bruc i la figura del Timbaler. Així mateix, he endegat altres línies de recerca sobre diputats catalans i discurs historicista a les Corts de Cadis i la revolució liberal.

Ha publicat diversos llibres com ara Entre el sermó i el trabuc. El carlisme català contra la revolució setembrina, 1868-1872, Pagès Editors, Lleida: 2001; Carlins i catalanisme. La defensa dels furs catalans i de la religió a la darrera carlina, 1868-1876, Farell, Barcelona: 2002; La muntanya insurgent. La tercera guerra carlina a Catalunya, 1872-1875, Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona, Girona: 2004, així com articles en revistes especialitzades: Ayer, Trienio, Afers, Vasconia o Manuscrits. Ha estat professor convidat en cursos i seminaris de les universitats de Lisboa, Aix-en-Provence, l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París, Santiago de Compostela, la Uned, i les universitats de Lleida i de Barcelona. Ha format part de comitès científics en diverses trobades acadèmiques, ponent o relator. Cal fer notar que ha participat com a investigador en diversos projectes de convocatòries competitives del Ministeri i de la Generalitat. Membre de diverses entitats culturals i històriques, ha estat assessor de la Generalitat de Catalunya en matèria d’història i polítiques commemoratives (2004-2006),i director de projectes del prestigiós Centre d’Història Contemporània de Catalunya (2005-2006).