Després d’un tercer intent de la patronal Foment del Treball Nacional, el Tribunal Suprem va ratificar ahir la sentència del TSJC i ha desestimat la petició d’il.legalització de la vaga general convocada per la Intersindical-CSC el 8 de novembre del 2017. El tribunal espanyol, que crea jurisprudència a l’Estat, ha dictaminat que es va tractar d’una vaga «mixta», que combinava raons laborals i polítiques i nega la compensació de 100.000 euros que reclamava la patronal catalana. El Suprem creu que els motius de convocatòria de la vaga, com ara la reivindicació de les lleis socials del Parlament tombades pel Tribunal Constitucional, o el rebuig al decret del govern espanyol que facilitava la fuga d’empreses, «es vinculaven immediatament a raons socials» com la seva repercussió negativa en el teixit productiu i el mercat de treball, o bé la retallada de drets socials i laborals, negant així que fos una vaga política, prohibida per la legislació espanyola.

La vaga del 8-N del 2017 va ser convocada per protestar per tres raons: «la progressiva pèrdua de drets i condicions laborals dels darrers anys de la classe treballadora; l’anul·lació o suspensió de lleis socials aprovades pel Parlament i recorregudes pel govern de l’Estat i», la més conjuntural de totes, l’aprovació, un mes abans, del ‘real decreto ley’ que permetia la fuga de les seus de les empreses catalanes. A més, fou una resposta a la precarietat instaurada en el món laboral a través de les successives reformes laborals dutes a terme els darrers anys i l’empobriment de la classe treballadora a causa dels baixos salaris imperants, generadors d’una pobresa del voltant del 20% dels treballadors/es en actiu. Mentre una part important de la classe treballadora no pot afrontar les despeses mínimes per assegurar una subsistència digna, per altra banda han desaparegut milers de milions d’euros en l’opacitat del rescat bancari.

Recordem que Foment del Treball ja va intentar impedir preventivament aquesta vaga general al TSJC (en el context d’un 155 vigent des feia només uns dies), i no se’n va sortir. Posteriorment, aquest tribunal va donar la raó a la Intersindical-CSC, avalant la legalitat de la vaga, però la patronal la va recórrer al Tribunal Suprem. Per a Foment, la Intersindical-CSC és un objectiu a abatre, perquè som una pedra a la sabata del sistema de relacions laborals i de privilegis del règim del 78. La patronal també volia aprofitar les circumstàncies per propiciar un canvi en la legislació del dret a vaga, fent-la més restrictiva, en la línia de la pèrdua sistemàtica de drets i llibertats que estem patint els treballadors i les treballadores els darrers anys a l’estat espanyol. Aquest darrer punt, de reeixir, hagués acabat afectant tot l’espectre sindical i el conjunt de les classes treballadores de l’Estat. En aquest sentit, la Intersindical-CSC es reafirma en la convocatòria de la vaga i considera que la desestimació del recurs de Foment suposa «la victòria d’un dret fonamental de la classe treballadora» i denuncia que l’organització empresarial està contribuint a polititzar i judicialitzant el conflicte social i nacional de Catalunya amb l’Estat.

Els motius per aturar el país i sortir al carrer sobraven i la millor prova d’això és que la ciutadania va respondre: segons les dades del Ministeri de Treball, el 8-N van fer vaga més persones a Catalunya que la resta de l’any a tot l’Estat (excloent el 3-O, que fou una aturada de país). Per no parlar de les vagues del 21-F i el 14-O del 2019, que van tenir un seguiment massiu. Això és el que cou a Foment, que pretén frenar a cop judicial tota mobilització en defensa dels drets socials i laborals de les classes populars i contra les barroeres maniobres polítiques en el camp de l’economia per frenar els anhels nacionals d’un país.