1. Pel que fa al preàmbul
El primer punt parla d’ “acentuar la capacidad de la Universidad de contribuir a la economía del conocimiento y de la innovación … manteniendo la … autonomía de las universidades … . Cuanto más autónomas sean las universidades … más útiles … al mundo empresarial,… . Y cuanto más contribuya el mundo empresarial a la mejora de las universidades más se avanzará en la creación de un círculo virtuoso que está en el centro del modelo de desarrollo socioeconómico de nuestro tiempo”.
Que aquest punt sigui el primer planteja molts dubtes respecte del paper de la universitat a la societat i ens recorda algunes parts del fallit llibre blanc de les universitats, però sobretot el model d’universitat defensat per l’ex-conseller Mas-Colell. Cada cop l’impacte de les empreses en el finançament i funcionament de les universitats és més rellevant, i la subordinació del disseny dels graus i la recerca al nostre país a les necessitats del mercat global del coneixement és evident des de fa molts anys. D’aquesta manera s’ha produït un desprestigi del valor social de branques del coneixement fonamentals per construir un món més divers i, socialment, més just.
El model que es proposa, i que malauradament ja és una realitat a Catalunya, necessitaria disposar d’un alt nombre de personal contractat per respondre a les necessitats canviants del mercat.
2. Sobre l’eliminació de la precarietat
El tercer punt de l’estatut proposa eliminar la precarietat de part del PDI mitjançant el desplegament de dues figures contractuals temporals, encaminades a la dignificació de les condicions de contractació, a la seva promoció i consolidació en funció de la qualitat de la seva contribució. Aquestes figures són:
- Professor contractat doctor
- Professor contractat no doctor
Pensem que aquestes figures no garanteixen eliminar l’actual precarització del professorat de les universitats públiques catalanes. El professorat associat (que és el 34,1% del conjunt del PDI a Espanya i el 52% en el cas de Catalunya, més de 1500 a la UAB) que imparteix docència estructural té unes característiques específiques.
- L’antiguitat reconeguda amb una compensació per triennis que no s’equiparen a la del professorat permanent;
- Un salari, en molts casos, per sota del salari mínim,
- Sota aquesta modalitat de contracte hi ha situacions molt diverses que requereixen solucions diverses
Dins el col·lectiu de professorat associat s’hi inclou personal no doctorat i personal que compta amb el títol de doctor i, en determinats casos, també amb acreditacions.
El personal doctor i doctor acreditat podria acollir-se a la figura de Professor Contractat doctor, però la necessitat de realitzar una estada de nou mesos fora de la Universitat serà un requisit difícil de complir per a algunes persones. L’estatut no garanteix la seva docència durant aquesta estada i per tant alguns departaments veuran amb reticència la contractació d’aquest col·lectiu. Quan l’estatut diu que “aquest requisit podrà ser exceptuat en els termes que s’estableixin reglamentàriament” no explicita quines seran les excepcions a la regla i, finalment l’edat i circumstàncies vitals de les persones que són en aquest col·lectiu no facilita les estades a l’exterior.
Per altra banda cal trobar solucions per a dignificar les retribucions i condicions dels professors associats que no poden acollir-se a les figures contemplades en aquest estatut. Tal com està redactat l’Estatut Castells, el Professor contractat no doctor hauria de realitzar una tesi en un termini de tres anys amb una docència de 180 h, cosa del tot inviable per una part important d’aquests col·lectius. Pretendre reduir la precarietat vetant de facto l’accés dels actuals associats a les figures que l’estatut defineix no és acceptable ni resol les necessitats docents de la universitat.
En resum, el nou Estatut de Castells no resol ni la precarietat ni l’estabilització del PDI, dues de les mancances més flagrants de la UAB. En el supòsit que s’arribés a aprovar, suposaria una greu amenaça per a la situació de la gran majoria dels associats de la UAB, que veurien com, després de dècades de treballar a la universitat, assumint necessitats estructurals de docència i sotmeses a una remuneració molt baixa i a una incerta contractació temporal, podrien ser acomiadades en un termini de tres anys.
Per tant, entenem que és imprescindible que l’estatut garanteixi la continuïtat d’aquest professorat i els ofereixi possibilitats d’estabilització.
3. Laboral vs. funcionarial
Aquest estatut proposa aplicar el model de la via contractual en règim laboral al sistema universitari espanyol. Com sabem les universitats catalanes, aquest model instaurat pel conseller Mas-Colell està inspirat en l’organització d’universitats privades de l’àmbit anglosaxó. La UAB va secundar amb entusiasme l’aplicació d’aquesta via i té més 70% de professorat en règim laboral dels quals més d’un 50% són associats.
En comparació amb la via funcionarial, la laboral té barrada la possibilitat d’obtenir complements retributius del Ministerio de Educación, depenent d’avaluacions de l’AQU, sovint més exigents que les de l’ANECA per obtenir sexennis. La dependència dels migrats recursos autonòmics, en un ordre de magnitud molt més baix que les universitats anglosaxones ha generat moltes disfuncions. Una altra discriminació important que pateix el professorat laboral és que està exposat a l’acomiadament en el cas que la càrrega docent es vegi reduïda, amenaça que no té el professorat funcionari.
4. Finançament
En tot cas, veiem del tot irrealitzable la posada en marxa d’aquest estatut perquè no comporta pla de viabilitat.
Com es finançarà el canvi de categoria contractual del professorat associat (que a Catalunya suposa més del 50% del PDI), amb un salari entre 10000 € i 12000 € anuals (contracte A2/6 i A3/6 respectivament), per una categoria contractual amb un salari molt més alt amb un finançament decreixent i una situació econòmica compromesa?
Veiem amb bons ulls que, per primera vegada, es quantifiqui el treball no lectiu, sota el nom d’”actividad docente complementaria” (article 12.10) i que es limiti a 180h per curs acadèmic. Però aquesta limitació és un engany si no va acompanyada d’unes ràtios màximes alumnes/ professor, semblants als que s’apliquen a altres treballadors públics com ara als metges dels CAPs.
En resum, sabem que les declaracions sense finançament no duen enlloc. Des del 1983 totes les universitats catalanes tenen plantilles il·legals (menys del 27% de funcionaris) perquè no s’han injectat els recursos per modificar-ho. Igualment, estem convençuts que tant en l’aspecte de posar fi a la precarietat com en el d’eliminar la sobreexplotació actual en l’activitat docent complementària (que obliga el docent a fer hores extraordinàries gratuïtament o penalitza la seva dedicació a la recerca) exigeixen uns recursos ingents que el govern actual no té gens d’interès a invertir. Capítol a part és la dualitat de figures (laboral vs. funcionari) que, per a una plena equiparació, també exigeixen esforços pressupostaris.
5. Conclusions
Lamentem:
- que es proposi un Estatut del PDI que negligeix les diferents realitats de les universitats de l’estat i que, per tant, parteix d’una diagnosi -i una proposta de solució- errònia.
- que el Ministre Castells s’hagi inspirat en un model que a Catalunya ha generat precarietat i discriminació i no ha resolt els problemes de fons de la universitat pública.
I denunciem:
- que no hi ha un estudi econòmic que acompanyi les mesures que es proposen.
- que el dèficit fiscal estructural que pateix Catalunya és a la base de les dificultats per a garantir una universitat pública de qualitat.
- que en Meses de negociació s’ha negligit sindicats que com Intersindical-CSC tenim una forta representativitat en la universitat catalana.