Títol de la tesi: Inter-Ethnic Experiences of Polish Immigrants in South-Western European Neighborhoods. Comparing Sagrada Familia, Barcelona, and Empuriabrava, Castelló d’Empúries. / Experiències Interètniques dels Immigrants Polonesos a barris de l’Europa Sud-Oest. Comparant la Sagrada Família – Barcelona amb Empuriabrava – Castelló d’Empúries

Autor: Dawid Wladyka (GRM, UAB)

Directors: Ricard Morén-Alegret i Àngels Pascual de Sans (GRM, UAB)

Dipòsit: 30 de setembre de 2013

Lectura: 28 de novembre de 2013.

Resum: Aquesta tesi se centra en les experiències interètniques dels immigrants polonesos al barri de la Sagrada Família a Barcelona i Empuriabrava a Castelló d’Empúries. L’anàlisi es basa en les entrevistes amb els immigrants polonesos i els informants locals, i està complementat per la recerca documental. La hipòtesi examina si les experiències interètniques dels immigrants polonesos condueixen al sorgiment de les opinions sobre els barris caracteritzats per la diversitat ètnica i sobre els grups ètnics particulars contactats en la seva vida diària, mentre que els factors socioeconòmics i espacials modulen tant les possibilitats de les experiències com les consegüents opinions. Els resultats mostren que la varietat de factors socio-espacials, com l’etapa de la vida o el teixit urbà, influeixen en les possibilitats d’experiències interètniques. L’estudi també demostra que el contacte amb altres grups ètnics resulta en opinions positives fins que no apareguin amenaces econòmiques i simbòliques incentivades per la recessió econòmica. Per tant, els resultats donen suport als enfocaments interdisciplinaris en la investigació de les relacions interètniques, extretes sobretot de les discrepàncies entre les teories de Contacte i Conflicte. Els resultats empoderen l’enfocament comparatiu cap a la integració dels immigrants en els barris de les grans ciutats i petits pobles, al mateix temps que reconeixen la importància de les característiques socio-espacials de les interaccions en el context de l’entorn construït i natural.

Títol de la tesi: Vulnerability and Adaptation to Climate Change in the Mediterranean region. Climate out of balance in Aiguamolls de l’Empordà?

Autora: Sandra Fatoric (GRM, UAB)

Director: Ricard Morén-Alegret (GRM, UAB)

Dipòsit: 20 de desembre de 2013

Lectura: 20 de febrer de 2014.

Resum:
L’objectiu de la tesi doctoral és el canvi climàtic com l’aspecte essencial dels canvis ambientals. Els objectius de la tesi són identificar, descriure i explicar els conceptes de vulnerabilitat al canvi climàtic i adaptació i tractar d’aclarir les relacions entre ells. En particular, la tesi té com a objectiu avaluar les dimensions de la vulnerabilitat de les comunitats al canvi climàtic en el qual es va aconseguir informació sobre la naturalesa de la vulnerabilitat a fi d’identificar les formes en què la capacitat d’adaptació es pot augmentar i l’exposició i la sensibilitat disminuir, en el cas particular de la zona costanera econòmicament dinàmica, Aiguamolls de l’Empordà, Espanya. L’atenció també es dirigeix a identificar i avaluar les mesures més adequades tècniques, econòmiques i estructurals d’adaptació per respondre a la vulnerabilitat. Això pot ajudar a posar en relleu que les mesures poden reduir la vulnerabilitat de manera més efectiva. D’altra banda, l’objectiu és proporcionar una comprensió de la possible futura migració i la comptabilitat per a la migració no només com a conseqüència d’impactes del canvi climàtic, sinó com la part d’adaptació. L’àrea d’estudi, no obstant això, serveix com a exemple per a moltes regions de la costa mediterrània que es troben per sota o al voltant del nivell del mar.

Títol de la tesi: Immigració estrangera a l’entorn d’espais d’interès natural. Una comparació internacional entre localitats de l’Alt Empordà (Espanya) i l’Alentejo Litoral (Portugal).

Autor: Albert Mas Palacios (GRM, UAB)

Director: Ricard Morén Alegret (GRM, UAB)

Dipòsit: 28 de febrer de 2014

Data de lectura: 8 de abril de 2014

Resum:

Aquesta investigació està centrada en la immigració de nacionalitat estrangera que s’ha establert a l’entorn d’espais d’interès natural, a partir d’una comparació internacional entre localitats de l’Alt Empordà (Espanya) i l’Alentejo Litoral (Portugal). L’objectiu principal és, d’una banda, analitzar el paper que han tingut els espais naturals presents en aquests territoris (i les figures de protecció) en l’arribada i l’establiment d’aquests grups de població; i de l’altra, conèixer el tipus de relació que tenen els residents estrangers amb aquests espais naturals.

En aquest sentit, des d’un context ibèric, es pretén contribuir als debats vinculats al concepte de contraurbanització, al concepte de naturbanització, a les migracions per motivacions ambientals i a la, en ocasions, difusa distinció entre migracions econòmiques-laborals i migracions per qualitat-estil de vida, així com també, tot i que d’una manera més tangencial, al debat entorn els estudis sobre la integració de la població d’origen estranger en les societats d’acollida. 

Aquests objectius han estat assolits a través d’una metodologia basada eminentment en tècniques d’anàlisi qualitativa que ha inclòs la realització d’un total de 101 entrevistes a informants clau, 52 dels quals són residents amb nacionalitat estrangera i la resta tenen nacionalitat espanyola o portuguesa respectivament.

La recerca posa de relleu, entre d’altres: la presència de diferents tipus de residents de nacionalitat estrangera (amb una important diversitat de motivacions migratòries) en cadascuna de les àrees; que el paper que tenen els espais naturals en els processos migratoris dels residents estrangers és orientat en bona mesura pels perfils d’aquests residents; i que algunes diferències entre les àrees d’estudi també són rellevants en el rol que juguen els espais naturals en aquests processos migratoris.

Més enllà dels residents de nacionalitat estrangera, la investigació també posa l’atenció en la relació que té la població local en general amb els espais naturals protegits propers a les seves localitats. En analitzar aquesta qüestió es posen de relleu, entre d’altres, tot un seguit de mancances o punts de millora que cal que siguin contemplats com a molt rellevants per al futur d’aquests espais.

Títol provisional de la tesi: Migració boliviana en petites localitats de Catalunya (Espanya) en un context global. El cas de Cadaqués.

Autora: Josepha Milazzo (GRM, UAB, i TeleMMe, Aix-Marseille Université)

Directors: Ricard Morén Alegret (GRM, UAB) i Virginie Baby-Collin (TeleMMe, Aix-Marseille Université)

Data prevista de lectura: curs 2014-2015

Resum: Amb l’objectiu d’aportar alguns elements de resposta al debat sobre la globalització migratòria, aquesta investigació s’interessa per la mobilitat geogràfica i professional de migrants bolivians entre diferents llocs i entorns a escala de Catalunya, així com en les relacions transnacionals mantingudes amb diverses localitats bolivianes de partida i/o d’origen (Cochabamba, Santa Cruz). A més, es té en compte el context espanyol de l’última dècada com a nova destinació internacional per a aquesta migració secular.
Entre una formalització dels processos migratoris i una uniformització dels seus espais d’inscripció espacial o una persistència de l’especificitat d’allò local, la investigació se centra en la qüestió de l’entorn (semi)rural i les localitats de poca densitat com a potencialment més “adaptables” que els grans pols urbans a la participació a la vida local a llarg termini de poblacions (im)migrants.
Proposo una lectura sistèmica geogràfica de localitats així en contacte, formalitzant un quadre conceptual heurístic –un “sistema perceptiu espacial migrant”, i segons el qual les percepcions espacials de migrants bolivians informen els llocs triats i jerarquitzats segons les coaccions i recursos percebuts com a tals per els migrants.
Més enllà de plantejar la qüestió crítica dels efectes de la (imm)migració internacional a les regions receptores i emissores, notablement en termes de desenvolupament, el projecte de Josepha Milazzo arriba a una reflexió més general sobre els móns migrants i algunes nocions que poden ser-los associades (com “experiència”, “projecte”, “qualitat de vida” migratòries), sobre les agències, sobre l’articulació de diferents formes de mobilitat (circulació, migració interna i internacional), sobre la complexitat en ciències humanes i socials, amb implicacions tant per a la geografia migratòria mundial i les interaccions “Nord – Sud” contemporànies com per la geografia de la població, regional, cultural i humanística.