Als anys centrals del segle XIX es consolidà, arreu d’Europa, la idea contemporània d’un temps dedicat a l’oci i al lleure. Les formes de diversió de la societat del nou règim, especialment el ball i l’òpera, transformaren les relacions socials, els espais i la vida de les ciutats. Al segle XX els espectacles musicals esdevenen un agent actiu de les vicissituds polítiques, econòmiques i culturals de l’antic i del nou món, procurant passatemps i solaç tant en situacions difícils com en èpoques més pròsperes. L’estudi dels músics i de totes les circumstàncies que participen en la transformació de la societat a través de l’espectacle ens ofereix una excel·lent perspectiva per a observar el transcórrer de la nostra història més recent.

Projectes

Projecte de Catalogació, digitalització i conservació de l’arxiu històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu (2011 – en curs)

L’arxiu de la Societat del Gran Teatre del Liceu està format per un extens i riquíssim corpus documental, que ens permet resseguir l’activitat del teatre pas a pas. Comprèn des del 1837 fins a l’actualitat. S’hi troba des de la trajectòria de la Societat que impulsà la construcció, el dia a dia del teatre, diversos documents tècnics i escenogràfics, materials musicals i artístics, i documents de l’administració de diferents empresaris.

Investigador principal:
Francesc Cortès i Mir

Coordinació general:
Ana Escañuela

Disseny, catàlegs i textos:
Ana Lopo, Ana Escañuela, Montserrat Gutiérrez, Xavier Beltran, Rosa Ferreres, Mercè Bausili, Rosa Ferreres, Núria Gallart

Col·laboradors:
Josep Lladós (CVC-UAB), Alícia Fornés (CVC-UAB), Ramon Alberch (ESAGED), Manuel Busquet (Societat del G. T. Liceu), Raúl Coré (BH), Núria Gallart (BH), Mercè Bausili

Alumnes en pràctiques:
Victor Corralero, Alícia Daufí (2013), Sandra Durango (2016), Sebastià Huerta (2017), Iris Jiménez (2016), Marta Leal (2017), Marina López (2018), Manu Miró (2014), Gemma Muñoz (2014), Enric Pellicer (2018), Núria Roche (2015), Anelio Rodríguez (2014), Josep Solé (2015), Gonzalo Villegas (2013), Rubén Murillo (2019), Jordi Clos (2021)

Becari en Formació de Personal Investigador:
Alícia Daufí

Dipòsit Digital de Documents de la UAB, suport tècnic:
Cristina Azorín, Ferran Jorba, Javier Planella

Digitalització:
Artyplan

Web:
https://www.bib.uab.cat/human/arxiusocietatliceu/publiques/indexcat.php

Conferències:
The Liceu Theatre Archive, an online example of an opera theatre archive“, Alícia Daufí al col·loqui internacional “Transmettre la musique” (París, octubre 2020)

 

Microhistòria de la música espanyola contemporània: perifèries internacionals en diàleg (2018 – en curs)

El projecte continua desenvolupant objectius de la música a l’entramat urbà, de centres allunyats d’allò que considerem centres europeus dominants. S’incrementa l’estudi de focus. Es tracta també la redefinició de conceptes com el modernisme, nacionalisme, internacionalisme o cosmopolitisme. En aquest context es reivindica també el paper de la dona a l’activitat musical de les perifèries, ciutats i països on foren silenciades. Com a subprojecte coordinat entre els grups de recerca de les universitats de Granada i Oviedo (Erasmush), s’ha focalitzat damunt de la zona d’influència mediterrània –Catalunya, València i Mallorca– i les seves connexions internacionals amb França i Itàlia.

Investigador principal:
Francesc Cortès i Mir

Col·laboradors:
Cèsar Calmell, Antoni Ripollés, Enrique Encabo, Lidia López, Jordi Roquer, Alícia Daufí

 

Microhistòria de la música espanyola contemporània: ciutats, teatres, repertoris, institucions i músics (2015 – 2018)

La música forma part d’una trama complexa de les ciutats, com a forma d’interacció humana, organització o activitat comercial. El concepte ampli de ciutats ho completem amb l’estudi dels teatres com a catalitzadors de l’activitat musical de gèneres diversos, nuclis d’activitat social i debats estètics de gran magnitud. Un altre focus d’atenció han estat els repertoris musicals –lírics i simfònics– així com l’activitat dels músics i de les institucions musicals, sense limitar-se només a les grans figures. La metodologia emprada ha estat la microhistòria, una forma d’enfocament extesa a les disciplines humanístiques. Projecte coordinat amb els grups de recerca de les universitats de Granada, Oviedo (Erasmush).

Investigador principal:
Francesc Cortès i Mir

Col·laboradors:
Cèsar Calmell, Antoni Ripollés, Enrique Encabo, Lidia López, Jordi Roquer, Xavier Daufí, Stéphan Etcharry, Michael Christoforidis, Isabel Ferrer Senabre, Francesco Cotticelli, Paologiovane Maione

Italia, Francia y España: Influencias, interrelaciones y circulación en la lirica española del XIX (2009 – 2011)

El projecte engloba l’estudi de les influències, les interrelacions i la circulació de la lírica espanyola del segle XIX en relació amb la producció lírica italiana i francesa. Té per objectiu la catalogació, l’estudi, la publicació, l’enregistrament i la difusió d’una part significativa del patrimoni líric del període, el qual compta amb més de tres-centes òperes i milers de sarsueles fins avui desconegudes. L’estudi es fonamenta en noves perspectives ideològiques i estètiques, aplicades en relació a la producció espanyola i en relació coetànies italiana i francesa.

Investigador principal:
Francesc Cortès i Mir

Investigadors:
Jaume Ayats i Abeyà, Joan Gay i Puigbert

Col·laboradors:
Laura Gené Hijos, Núria Medrano Torres

 

A l’entorn de la versió barcelonina de “Così fan tutte” (2010)

El grup de recerca MUSC i la Biblioteca Nacional de Catalunya van signar un conveni de col·laboració per emmarcar un primer estudi sobre un fons musical per catalogar, situat a la Secció de Música i propietat de la Biblioteca Nacional de Catalunya. MUSC ha determinat i reconstruït el manuscrit utilitzat el 1798 en la primera representació de Così fan tutte a Barcelona. L’equip, dirigit pel Dr. Francesc Cortès i coordinat pel Dr. Joaquim Rabaseda, considera que el manuscrit localitzat fou copiat a Viena i que se n’hagué d’adaptar el text i la música perquè hauria arribat incomplet a la ciutat comtal. La versió barcelonina va ser la primera representació d’una òpera de Mozart a Espanya.

El treball musicològic que el grup de recerca MUSC va desenvolupar a la Biblioteca de Catalunya (BC) fa pensar als investigadors que el motiu exacte d’aquella adaptació obeeix al fet que la partitura va arribar incompleta a Barcelona. El manuscrit, que a partir d’aquesta investigació es confirmaria que s’hauria enviat directament des de Viena, només contenia tres quartes parts de l’òpera. Hi mancaven alguns fascicles centrals que algú va haver d’enllaçar perquè el resultat fos, una altra vegada, una obra lògica i coherent. La investigació del grup de recerca ha permès estudiar la resta de l’òpera dins un fons en procés de catalogació. En la conclusió de la recerca, a més, s’ha pogut determinar que aquest manuscrit formava part de les partitures provinents, molt probablement, de l’arxiu musical del Teatre de la Santa Creu de Barcelona.

MUSC culminarà la recerca amb la presentació d’una monografia dedicada a la versió barcelonina de l’òpera a la Universität Mozarteum de Salzburg el proper estiu. El llibre inaugurarà la col·lecció de publicacions científiques (en català i anglès) del grup de recerca.

Investigador principal:
Francesc Cortès i Mir

Coordinador:
Joaquim Rabaseda (ESMUC)

Investigadors:
Anna Costal (UAB), Francesco Cotticelli (Università degli Studi di Napoli Federico II), Isabel Ferrer (UAB), Joan Gay (ESMUC) i Marisa Ruiz (UAB)

Col·laboradors:
Josep Borràs, Marc Heilbron, Pau Monterde i Josep Maria Vilà

Estudiants de pràctiques (ESMUC):
Helena Bogunyà, José Reche i Laura Sintes

Les músiques a la revolució, guerra i repressió (1936-1950) (2007 – 2009)

El projecte ha analitzat el paper de la música durant la guerra civil i la primera postguerra. No ha pretés ser una miscel·lània de cançons i himnes, ben al contrari. Ha narrat el període bèl·lic i les seves conseqüències des d’un punt de vista totalment innovador i diferent, descrivint unes vivències personals, uns testimonis i uns fets polítics, socials i culturals a partir de l’activitat musical d’aquells anys. S’hi va resseguir, per exemple, la història de capellans que van ser salvats pels mateixos de la FAI per haver estat mestres de música dels milicians, el periple de músics republicans que van canviar de camisa després de la victòria de Franco, la creació d’orfeons dins de camps de concentració o la indignació de les cabareteres quan amb les col·lectivitzacions van passar a cobrar el mateix que taquilleres i cambrers. També es va reservar un espai, evidentment, per parlar de la situació i la posició, durant la guerra civil, de noms il·lustres de la música catalana, com Pau Casals, Eduard Toldrà o Joan i Ricard Lamote de Grignon. En definitiva, el projecte no analitzà la música en abstracte, sinó des del punt de vista de les persones que hi havia darrere uns himnes, unes cançons o unes proclames. Uns testimonis orals i una extensa documentació inèdita que ens expliquen des d’un altre prisma de quina manera es va anar trenant la història d’aquell període tan difícil i complex.

Investigadors principals:
Francesc Cortès i Mir, Paologiovanni Maione

Investigadors:
Jaume Ayats i Abeyà, Joan Gay i Puigbert

Col·laboradors:
Laura Gené Hijos, Núria Medrano Torres

El teatro lírico en España: 1849-1868 (2005 – 2008)

Investigadors principals:
Francesc Cortès i Mir, Paologiovanni Maione

Investigadors:
Jaume Ayats i Abeyà

La música lírica y la canción en España entre 1881 y 1906 (2002 – 2004)

El projecte va abastar la investigació de la música lírica espanyola i de la cançó en el lapse de temps comprès entre 1881 i 1906. Va relacionar estèticament tots dos gèneres a partir de la recepció, la difusió i la comparació dels diferents models, tant els més repertoriats com aquells que foren referencials en el vessant de la composició. Entorn de la producció d’òpera i de sarsuela es proposà un estudi global sobre les partitures manuscrites i sobre la recepció de la música. Un aspecte destacat del projecte va consistir en l’anàlisi de les inferències literàries i musicals de forma interdisciplinària.

Investigadors principals:
Francesc Cortès i Mir, Paologiovanni Maione

Investigadors:
Jaume Ayats i Abeyà, Joan Gay i Puigbert