L’obra del músic mataroní Lluís Misón (1727–1766) constitueix un àmbit privilegiat d’estudi per explorar les relacions entre música, cos, emocions i identitats al segle XVIII. El tricentenari del seu naixement, el 2027, ofereix una oportunitat per recuperar la seva figura i aprofundir en la seva producció des de noves perspectives historiogràfiques, tot situant-la en el context de les transformacions musicals i culturals del seu temps.
Nascut a Mataró, fill d’un músic militar francès i d’una mare vinculada al món teatral, Misón desenvolupà bona part de la seva trajectòria professional a Madrid, on destacà com a instrumentista de vent i compositor. La seva activitat estigué vinculada a la Capella Reial i als Reials Llocs, així com a cercles aristocràtics com la Casa d’Alba i al món teatral madrileny, on tingué un paper rellevant en el desenvolupament de la tonadilla.
La seva contribució a aquest gènere fou reconeguda ja pels seus contemporanis i per les generacions immediatament posteriors. Un article publicat al Memorial Literario el 1787, titulat «Origen y progresos de las tonadillas que se cantan en los Coliseos de esta Corte», li atribuïa un paper pioner en afirmar que el 1757 havia obert «nuevo camino a las canciones del Teatro» amb una composició a duo que esdevingué model de les tonadillas posteriors. L’any anterior Luis Cañuelo, en El Censor, destacava el 1786 algunes de les seves tonadillas per tenir «sentimientos y lo que se llama sistema», un testimoni especialment suggeridor sobre la valoració de la seva expressivitat i coherència musical.
La seva producció instrumental, especialment sonates, constitueix també una part significativa del seu llegat. Les troballes recents de noves sonates han contribuït a revaloritzar la seva figura i a despertar un interès creixent per la seva música, que s’incorpora progressivament als repertoris de concert. Aquest repertori obre, alhora, noves vies per explorar les pràctiques interpretatives i els models expressius del segle XVIII, així com les relacions entre la música instrumental i la dimensió corporal de la interpretació.
En el marc del projecte Música i experiència al segle XVIII, l’estudi de Misón permet no només recuperar la trajectòria d’un compositor destacat, sinó també investigar com la seva música fou creada, interpretada, percebuda i valorada, i què ens revela sobre les experiències musicals del passat.
Bibliografia bàsica
- Pessarrodona, Aurèlia i Germán Labrador (eds.) (2020). Estudios en torno a Luis Misón. Estudios Musicales del Clasicismo, 5. Sant Cugat del Vallès: Arpegio. És una monografia col·lectiva de referència sobre Misón, amb estudis sobre la seva biografia, la recepció, la producció musical i la catalogació de la seva obra.
- Díez-Canedo Flores, María (2007). «La flauta travesera en las dos orillas. Una sonata de flauta de Luis Misón en México». Cuadernos de Música Iberoamericana, 14, 41–72. Estudia una sonata de Misón conservada en un manuscrit mexicà i aporta dades biogràfiques i de context sobre la circulació de la seva música.
- Pessarrodona, Aurèlia (estudi i edició crítica) (2008). Manuel Pla, Lluis Misson, Pau Esteve, Jacinto Valledor: La «tonadilla» escènica i Catalunya. Barcelona: Tritó. Una referència útil per situar Misón en el context de la tonadilla i la seva relació amb Catalunya.
- Álvarez-Villamil, María i María Díez-Canedo Flores (eds. crítiques) (2023). Sonatas y tríos de Luis Misón (1727–1766), para flauta, violín y bajo. Madrid: ICCMU, col·lecció Música Hispana. Una edició musical que permet accedir directament a part de la seva producció instrumental.