El 2 d’octubre, vine al Campus de la UAB!
Des de les 17 h fins a les 21 h, a l’escenari central de l’espai SIS de la UAB podreu escoltar els nostres investigadors i investigadores, en unes xerrades de 7 minuts de durada, i podreu conversar amb ells.
17 h. Com s’elaborava un diccionari al segle XIX? El viatge de les paraules a la Real Academia Española
Emma Gallardo Richards
T’has preguntat mai com es decideix quines paraules entren a un diccionari… i quines no? I qui pren aquestes decisions? Aquesta microxerrada es proposa endinsar-se en el funcionament de la Real Academia Española al segle XIX per descobrir com es va elaborar l’edició del diccionari de 1884. A partir d’una tipologia diversa de documents d’arxiu reconstruirem el procés real de creació del diccionari: un treball col·lectiu, ple de debats, votacions i revisions. Així, veurem que els diccionaris no són llibres neutres, sinó el resultat de decisions humanes, condicionades per la història, la política i la cultura del moment en què s’elaboren. En definitiva, és una oportunitat per mirar amb ulls nous una eina que utilitzem cada dia.
17.10 h. An Artificial Intelligence-generated monoclonal antibody for Parkinson’s Disease
Marc Estivill Alonso
La malaltia de Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent i una de les que creix més ràpidament a escala mundial. Actualment, els tractaments disponibles ajuden a controlar alguns símptomes, però no poden aturar ni frenar l’avanç de la malaltia. Una de les seves característiques principals és l’acumulació al cervell d’una proteïna anomenada alfa-sinucleïna. Quan aquesta proteïna s’agrega de manera anòmala, forma unes estructures tòxiques que contribueixen a la mort de les neurones responsables del control del moviment. En el nostre grup de recerca hem identificat una regió específica que només apareix en les formes més tòxiques d’aquesta proteïna. A partir d’aquest descobriment, i utilitzant eines avançades d’intel·ligència artificial, hem dissenyat una nova generació d’anticossos capaços de reconèixer selectivament aquestes formes patològiques. Els resultats obtinguts fins ara indiquen que aquests anticossos poden bloquejar el procés d’agregació de la proteïna i evitar la formació de dipòsits associats a la malaltia. Aquest treball obre la porta al desenvolupament de noves immunoteràpies per al Parkinson i mostra com la combinació de biologia estructural i intel·ligència artificial pot accelerar la recerca de tractaments innovadors.
17.20 h. Catalunya, el tràfic d’esclaus i la memòria
José Miguel Sanjuan Marroquin
Sabíeu que es van introduir, des que Espanya va abolir el tràfic d’esclaus el 1817, més de mig milió d’africans a Cuba i que moltes d’aquestes persones esclavitzades van ser introduïdes per traficants catalans i espanyols? Sabíeu que molts comerciants catalans es van beneficiar del tràfic i l’ús d’esclaus, repatriant importants quantitats de capital? Sabíeu que la darrera persona supervivent que havia estat esclavitzada sota les lleis espanyoles va morir el 1973? Sabíeu que, gràcies al fet que Cuba era una economia esclavista, en van aplicar les tecnologies de la revolució industrial abans que a la península? Sabíeu, a més, que Espanya és un dels pocs països europeus que no reconeix aquesta memòria i on no existeixen polítiques públiques sobre aquest tema? Des de la Unitat d’Història Econòmica estem fent una recerca orientada a aprofundir en quin va ser l’impacte econòmic del tràfic d’esclaus durant el segle XIX. Una història en part amagada i perduda que estem reconstruint. Jose Miguel Sanjuan Marroquin Dept. Economia i Història Econòmica Projecte FORCESLAV: Más allá de la esclavitud (PID2023-149350NB-I00)
17.30 h. Ciència que transforma, polítiques que protegeixen la salut
Maite Martin Ibáñez
Aquesta xerrada abordarà el concepte de One Health, que reconeix la interdependència entre la salut humana, animal i ambiental, i explicarà per què aquest enfocament és clau per afrontar els grans reptes sanitaris actuals, com les zoonosis, l’emergència climàtica o la resistència als antimicrobians. Es posarà en relleu el paper essencial de la ciència com a base per a la presa de decisions polítiques, especialment en el disseny de polítiques públiques integrades i eficaces sota el paraigua One Health. També es reflexionarà sobre la responsabilitat compartida entre el món científic i polític per garantir decisions informades i orientades al bé comú, i es presentaran exemples d’accions i iniciatives que ja s’estan duent a terme en aquesta direcció. En conjunt, la sessió vol mostrar com la ciència pot esdevenir un motor transformador per a polítiques que protegeixin la salut global.
17.40 h. Els elements de terres rares: De la transició energètica als contaminants emergents de l’aire que respirem
Dídac Navarro
Els elements de terres rares són un conjunt de 17 elements químics essencials per a nombroses tecnologies modernes, especialment les vinculades a la transició energètica, com ara turbines eòliques i vehicles elèctrics, entre d’altres. Tot i el seu nom, no són especialment escassos a l’escorça terrestre, però es troben dispersos i la seva extracció i refinament són complexos, amb un impacte ambiental significatiu. No obstant això, aquesta xerrada aborda una dimensió menys coneguda d’aquests elements: la seva presència en l’entorn urbà com a partícules atmosfèriques acumulades a les superfícies de les nostres ciutats. A través de l’anàlisi d’aquestes partícules, s’explora com els elements de terres rares poden alliberar-se durant processos industrials i urbans i acabar formant part de la fracció inhalable de l’aire. Es presentaran els principals orígens naturals i antròpics, així com les possibles implicacions per a la salut humana i els ecosistemes. També s’abordaran aspectes clau per a la seva remediació sostenible, emmarcats en un context d’economia circular. L’objectiu és oferir una visió equilibrada dels elements de terres rares, integrant la seva importància estratègica amb els nous reptes globals que planteja la seva presència com a contaminants emergents en el medi ambient urbà.
17.50 h. Més enllà de les parets: Els equipaments públics com a transformadors del lleure infantil
Ana Adan Muñoz
En un entorn metropolità marcat per la segregació i el creixement de les desigualtats socials, els espais on els nostres infants i adolescents passen el seu temps lliure són territoris clau per al seu desenvolupament. Aquesta xerrada planteja una reflexió conceptual sobre com els equipaments públics operen com a autèntiques infraestructures socials de resistència. Des d’una perspectiva teòrica, creuem les idees del sociòleg Pierre Bourdieu sobre com el capital cultural s’hereta i condiciona les oportunitats dels joves des de la infància, amb l’enfocament urbanístic de Jan Gehl, que ens ensenya que la vida pública floreix quan l’espai urbà està dissenyat a escala humana i convida a la interacció. L’objectiu és explorar com la dimensió material d’aquests equipaments públics i la naturalesa relacional del lleure que s’hi genera tenen el potencial de trencar les fronteres simbòliques de l’exclusió urbana, obrint un debat sobre la necessitat d’entendre el dret al joc, a l’esbarjo i a la cultura com a pilars per subvertir les dinàmiques de vulnerabilitat des dels nostres barris.
18 h. Buscant les maragdes del desert: Arqueologia minera a la UAB
Joan Oller Guzmán
Des de l’any 2018, un equip de la UAB excava a les llegendàries mines de maragdes del Desert Oriental d’Egipte. Al llarg de 8 campanyes de treball, s’han pogut documentar més de 500 mines i desenes de jaciments vinculats a les comunitats mineres, de cronologia romana i tardoantiga. Aquesta microxerrada oferirà una panoràmica al voltant de les espectaculars troballes fetes a les mines que han permès aproximar-se a com es vivia i treballava en aquest ambient inhòspit ara fa 2000 anys. A la vegada, mostrarà les dificultats que implica excavar en una mina subterrània al desert egipci i com es desenvolupa un projecte d’arqueologia minera a Egipte.
18.10 h. Entre holografia, spins, escacs i forats negres
Pere Masjuan Queralt
En aquesta breu xerrada explorarem la connexió entre aquests quatre fenòmens que, tot i aparentment aïllats, ens parlen d’una realitat última de l’univers sorprenent.
18.20 h. La ressonància magnètica en la investigació preclínica
Silvia Lope Piedrafita
La ressonància magnètica (RM) és una eina fonamental en la medicina moderna, però el seu impacte comença molt abans d’arribar als hospitals. En aquesta xerrada explorarem com la RM s’utilitza en la investigació preclínica per estudiar models animals i desenvolupar noves estratègies diagnòstiques i terapèutiques. Aquesta tecnologia permet observar de manera no invasiva l’anatomia, la funció i fins i tot processos moleculars en organismes vius, oferint una finestra única per comprendre malalties com el càncer, les patologies neurològiques o cardiovasculars.
19 h. Com es va construir l’euro? Crisi, política i idees en la història de la moneda europea
Anna Sole Del Barrio
L’euro forma part de la vida quotidiana de més de 300 milions de persones, però com es va arribar a crear una moneda única entre països tant diferents? Sovint es presenta la construcció de l’euro com un procés senzill i gairebé natural del procés de construcció europea, però la història és molt més complexa. A finals dels anys setanta, Europa vivia una època marcada per la inflació, les crisis energètiques i la inestabilitat dels tipus de canvi. Davant aquests problemes, els governs europeus van buscar nous mecanismes de cooperació monetària. El Sistema Monetari Europeu, creat el 1978, va ser un dels passos més importants i es considera l’antecedent directe de l’euro. Aquesta recerca explora com es va negociar aquest acord, quines alternatives hi havia i quin model es va acabar imposant. També analitza perquè alguns països van acabar acceptant un sistema que no sempre responia a les seves demandes inicials. A través d’aquests debats polítics i d’idees econòmiques descobrim que la construcció monetària europea va ser el resultat d’un intens debat sobre inflació, el paper dels bancs centrals, la sobirania econòmica i els models d’integració europea. Entendre aquests debats ens ajuda a comprendre millor els orígens de l’euro i els problemes i reptes actuals que la Unió Europea segueix afrontant avui en dia.
19.10 h. Raonament crític a secundària
Roger Deulofeu Batllori
El grup de recerca sobre Filosofia i ciències de la racionalitat, liderat pel professor Thomas Sturm, impulsa un projecte de recerca que té com a principal objectiu mostrar com una formació en argumentació i lògica informal al batxillerat pot contribuir a enfortir la qualitat democràtica dels alumnes, futurs ciutadans democràtics de ple dret. Aquesta connexió es fa a través de defensar que la democràcia s’entén des d’una basant deliberativa, i que sense bones eines argumentatives no és possible participar d’aquesta comunitat. Una democràcia funcional, doncs, exigeix (d’entre moltes altres coses) uns coneixements i competències mínimes per part de la ciutadania, que nosaltres anomenem raonament crític, i que considerem que és molt deficient a la nostra societat. Aquesta manca de raonament crític és en part causada i en part agreujada pel populisme, la propaganda i la persuasió que impera a dia d’avui a les xarxes socials i que s’ha convertit en un dels grans problemes de les democràcies occidentals. El projecte, que col·labora amb un grup de professors de secundària, es proposa implementar una unitat didàctica centrada en l’argumentació, les fal·làcies i els biaixos cognitius i a partir de testos inicials i posteriors, analitzar l’impacte d’aquesta intervenció respecte aquestes habilitats de raonament crític.
19.20 h. Visió per computador aplicada a l’agricultura de precisió
Robert Benavente Vidal
Com podem saber quanta fruita produirà un camp abans de collir-la? O on cal podar millor una vinya per millorar-ne la qualitat i el rendiment? En aquesta xerrada explicarem com les noves tècniques de visió per computador i reconstrucció tridimensional estan transformant l’agricultura. En particular, veurem com la tècnica de Gaussian Splatting permet generar models digitals 3D molt detallats i realistes de camps de fruiters i vinyes a partir d’imatges capturades amb càmeres convencionals o drons. Aquests models digitals ofereixen una representació precisa de l’estructura de les plantes i del seu estat de desenvolupament, fet que facilita l’anàlisi automàtica de grans extensions de cultiu. Gràcies a aquesta informació, és possible optimitzar tasques com la poda selectiva, estimar la producció futura amb més precisió, detectar de manera precoç possibles malalties o identificar zones que requereixen una atenció especial. La combinació entre intel·ligència artificial, visió 3D i agricultura de precisió obre noves oportunitats per millorar l’eficiència dels cultius, reduir costos i avançar cap a una producció agrícola més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
19.30 h. Aturant el temps: La màgia de la vitrificació d’ovòcits i embrions
Sonia Gago Martin
La vitrificació és una tècnica de criopreservació que permet conservar ovòcits (òvuls) i embrions a temperatures extremadament baixes, aproximadament -196 °C, utilitzant nitrogen líquid. A diferència de la congelació convencional, la vitrificació es realitza de manera molt ràpida, evitant la formació de cristalls de gel que podrien danyar les cèl·lules. Aquesta tecnologia té una gran importància tant en medicina reproductiva com en reproducció animal. En l’àmbit humà, permet preservar la fertilitat de persones que volen ajornar la maternitat o que han de sotmetre’s a tractaments mèdics que poden afectar la seva capacitat reproductiva. També facilita la conservació d’embrions generats durant tractaments de reproducció assistida. El procés consisteix a exposar els ovòcits o embrions a substàncies protectores anomenades crioprotectors, que substitueixen part de l’aigua de la cèl·lula. Posteriorment, es refreden de manera ultraràpida fins a assolir l’estat vitrificat, semblant a un vidre sòlid. Quan es volen utilitzar, aquestes cèl·lules es descongelen seguint un procediment controlat que permet recuperar-ne la funcionalitat. Gràcies als avenços dels darrers anys, la vitrificació ofereix elevades taxes de supervivència i desenvolupament, convertint-se en una eina fonamental per preservar el potencial reproductiu i contribuir als avenços de la biomedicina i la conservació animal.
19.40 h. Alguns, tots, cap… no és tan fàcil com sembla!
Elena Pagliarini
En aquesta microxerrada presentaré els resultats d’alguns estudis sobre l’adquisició dels quantificadors en nens catalanoparlants. A través d’experiments amb nens, explorarem com i quan els més petits aprenen a interpretar paraules com alguns, tots o cap, i per què aquest aprenentatge és més complex del que sembla.
19.50 h. Investigar con, no sobre: Malestares menstruales y creación colaborativa
Astrid Boe Hüttel
Mi investigación se basa en la investigación-acción participativa, lo que implica que las participantes forman parte activa de algunas fases del proceso investigador, en un intento de romper con las jerarquías de poder tradicionales entre investigadora y participante. Un aspecto fundamental de este paradigma es que los resultados se comuniquen de maneras que trasciendan el ámbito académico, a través de formatos creativos y accesibles. En el marco de mi investigación, he elaborado un fotolibro junto con las personas participantes, en el que ellas mismas han escrito una carta, verdaderamente emotiva, sobre sus experiencias de malestar menstrual. Mi propuesta consiste en una micro-charla en la que presentaré brevemente la investigación, centrada en las experiencias de malestar menstrual (dolor, síndrome premenstrual, sangrado abundante, entre otras) y su relación con la salud emocional. A continuación, una participante leerá en voz alta la carta colaborativa. Tras la lectura, el público podrá plantear preguntas tanto a mí como a la participante sobre la investigación, sobre cómo comunicar resultados de forma creativa, y sobre cómo ha sido el proceso de participación. Si lo considera oportuno, también estaría encantada de ampliar la presentación incluyendo las fotografías del libro y las historias que las acompañan.
20 h. Parlar a la quitxalla, font del llenguatge
Anna Gavarró Algueró
La lingüística explica com l’adquisició del llenguatge (és a dir, l’adquisició de la primera llengua) és fruit de la combinació de capacitats innates dels infants i de l’input que reben del seu entorn. La irrupció de les tecnologies que podríem anomenar invasives ha reduït sensiblement la interacció entre pares i infants sobretot en certs segments socials, segons indiquen resultats experimentals. En aquesta xerrada, de caire divulgatiu, es presentaran dos estudis d’interès social i per al món educatiu. El primer, un estudi clàssic, demostra la necessitat de la interacció directa entre pares i infants per a l’adquisició, des del naixement, d’una manera que cap interfície pot assolir. El segon, un treball més recent, estableix la relació entre exposició al llenguatge parlat i desenvolupament cerebral.
20.10 h. On anar quan ve el gel? La vida de les plantes de muntanya a l’edat de gel
Pau Carnicero Campmany
Les edats de gel van causar un refredament remarcable a tota la terra, i l’aparició i expansió de glaceres a altes latituds i altituds. L’alta muntanya, avui plenes de vida vegetal i prats florits van convertir-se en un ambient hostil, amb grans glaceres que ocupaven les valls i grans extensions de roca amb condicions extremes per a la vida. Està clar que els animals van poder migrar a la recerca de condicions més benignes, però què van fer les plantes? En aquesta xerrada parlarem de com les plantes d’alta muntanya van sobreviure les edats de gel, moltes d’elles cercant refugi als marges de les grans serralades, i tornant a recolonitzar-les fa 20.000 anys al final de la darrera edat de gel. Aquests moviments han deixat rastres a l’ADN de les espècies, i si sabem llegir-los, són un llibre que ens explica la història recent de les poblacions vegetals al llarg de desenes de milers d’anys o més.
20.20 h. Sintaxi espacial: Jerarquies socials als banys romans de l’Imperi
Mei Yang
Aquesta microxerrada exposa els resultats de la meva investigació doctoral sobre l’anàlisi sintàctica de restes termals romanes. Mitjançant el programari DepthmapX, s’estudia com la configuració arquitectònica dels banys defineix els fluxos de circulació i separa els grups socials per classe, gènere o estatus. Es comparen casos de Pompeia, Hispània i el nord d’Àfrica per identificar patrons comuns de disseny espacial. L’exposició va dirigida a estudiants i investigadors d’arquitectura, arqueologia i ciències socials, i no requereix coneixements previs de sintaxi espacial. Es posa de manifest com l’espai construït reflectia les estructures de poder de la societat romana antiga.
20.30 h. Salud mental y percepción social
Eva Cortés Velasco
Comprender las emociones de los demás es una parte fundamental de nuestra vida cotidiana. Nuestro cerebro genera constantemente predicciones sobre cómo se sienten las personas a nuestro alrededor a partir de sus expresiones faciales y de nuestras experiencias previas. En el CASLab investigamos cómo la percepción social, las predicciones y el procesamiento de las emociones se relacionan con la salud mental. A través de estudios con personas con y sin trastornos de salud mental, buscamos comprender mejor los mecanismos que subyacen al bienestar psicológico y a las dificultades de salud mental.
