Antoni Rossell
Antoni Rossell és Professor Titular de Filologia Romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’Arxiu Occità (Institut d’Estudis Medievals, UAB). Membre del Centre Interuniversitaire d’Histoire et d’Archéologie Médiévales – CIHAM de l’École Normale Supérièure de Lyon (França), i dels consells editorials de diferents revistes acadèmiques. Ha publicat nombrosos llibres, articles i enregistraments dedicats principalment a la poesia, la novel·la i la música de l’Edat Mitjana. Investiga les relacions literatura-música, i la performance dels repertoris orals medievals i tradicionals per un públic contemporani. Becat per l’Alexander von Humboldt Stiftung per realitzar estudis comparats de literatura i música èpica.
Dirigeix la col·lecció d’E-Books “Escrits i memòria” de la Biblioteca de Catalunya. És intèrpret de música medieval i director de C. Courtly Music Consort. L’any 2018 li ha estat concedit el premi Enderrock al millor CD de música clàssica, per l’àlbum Las Cantigas de Santa María de Alfonso X el sabio y Galicia (Columna música 2017). Ha enregistrats diferents cds de música medieval i tradicional, i recentment ha presentat el llibre-disc Ar de provença. Cançôes dos trovadores, Augusto de Campos, Antoni Rossell, Luiz Fiaminghi, Valeria Vitar. Cobalto Edit. (V. de Moura Mendonça Livros) Sâo Paulo-Brasil, 2024; i el CD Ballads of Love and Death – Romances del amor y de la muerte. Antoni Rossell & Brasil Opus Musica. Columna música, Barcelona 2024. Ha protagonitzat el film «Le Cid chanté par Antoni Rossell», France ENS-Lyon, dirigida per Carles Heusch, ENS-Lyon, França, 2017.
Adriana Camprubí Vinyals
Adriana Camprubí Vinyals és professora associada de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona i doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi «Repertorio Métrico y Melódico de la nova cantica (siglos XI, XII y XIII): de la lírica latina a la lírica románica». Graduada en Musicologia amb l’especialitat en Literatura i Cultura Romànica (2013), va obtenir un Màster en Estudis Medievals a la Universitat de Santiago de Compostel·la (2014). També és Màster en Estudis de Literatura Comparada por la Universitat Pompeu Fabra (2015) i Màster en Humanitats Digitals (UNED, 2021).
Ha participat en diversos projectes nacionals i internacionals i ha fet diverses estades de recerca a Itàlia. És col·laboradora del Corpus des Troubadours de l’Institut d’Estudis Catlans i actualment forma part de l’equip investigador del projecte Veus Femenines i Filologia Digital de la Universitat de Barcelona, dirigit per la Dra. Meritxell Simó.
Les seves principals línies de recerca giren entorn a l’estudi de la mètrica comparada en la lírica medieval, las relacions entre text i música en la lírica trobadoresca, la lírica llatina paralitúrgica i les Humanitats Digitals.
Antoni Peremartí Fort
Antoni Peremartí Fort (Bossòst 1962) és editor de la revista cultural Quaerendo Invenietis que té l’aranès-occità com a llengua vehicular. També és president de l’associació AranMedia Cultura que té com a finalitat principal la difusió de la cultura i el foment de l’aranès a la Vall d’Aran afavorint així el seu ús social.
Des de l’any 1986 treballa a la Ccma (Corporació catalana de mitjans audiovisuals) tv3 (3Cat) al departament IDT (Infaestructures Digitals i Tecnològiques) com Enc. tècnic d’Estudis i Platós. Els seus estudis en l’àmbit tècnic, Eng. Telecomunicacions (URL La Salle, UPC) i Grd. en Multimèdia (UOC), els ha compaginat amb altres en l’àmbit de les lletres, la ciència i les humanitats. Com li agrada dir, ” Tot m’interessa, tinc curiositat per tot “.
Jordi Ràfols i Brasó
Jordi Ràfols i Brasó és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb especialitat en història medieval i arqueologia. Ha desenvolupat part de la seva trajectòria en l’àmbit dels estudis occitans, amb estades a Tolosa de Llenguadoc i a Pau, on va treballar a l’Institut Occità de Vilhèra, alhora que va aprofundir en el coneixement de la llengua occitana, particularment en la seva variant gascona.
Entre els anys 2011 i 2015 va impulsar a Barcelona la taverna occitana Jan Petit, concebuda com a un espai de difusió lingüística i cultural. Actualment és redactor del diari Jornalet i és docent de llengua occitana al Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC). La seva activitat s’inscriu en el camp de la promoció, l’ensenyament i l’estudi de la llengua i la cultura occitanes contemporànies, tot mantenint l’interès pel període medieval.
Alberto Reche Ontillera
Alberto Reche Ontillera és doctor en Història Medieval (Premi Extraordinari, 2016) per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una tesi doctoral sobre les elits urbanes de la Barcelona del segle XIV i la seva relació amb la Corona. És membre de l’Institut d’Estudis Medievals de dita universitat. És també secretari de redacció de Medievalia, la revista acadèmica de l’Institut d’Estudis Medievals i ha estat codirector de la revista brasilera per a joves investigadors Roda da Fortuna, així com membre del consell editorial de la RUHM (Revista Universitaria de Historia Militar).
Ha estat professor associat de les matèries Paleografia, Codicologia i Memòria Escrita (UAB, 2007), El món medieval (UOC, 2019-2022) i en l’actualitat és docent de Secundària pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat. També ha impartit cursos, seminaris i conferències a la UNED-Sènior, la Casa Elizalde, el CSIC, el MUHBA, la Biblioteca de Catalunya, el MHC i l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB.
És autor de diferents articles acadèmics, així com coautor del volum “El fin de la Edad Media” dins la col·lecció “Historia Universal National Geographic” amb motiu del 125 aniversari de la institució i traduït a diverses llengües. És també autor dels llibres “L’Speculo de 1764: Una aproximació documental al Montornès medieval” i “Castellbisbal: Castell, família i conflicte (segles XII-XV)”, dedicats a l’estudi de dues nissagues nobiliàries vallesanes i ha estat director de col·leccions a Anem Editors.
En l’àmbit de la divulgació, ha escrit a revistes com Sàpiens, Historia National Geographic i El món d’ahir i forma part, com a historiador de capçalera, de l’equip del programa “A les portes de Troia”, emès a més de seixanta ràdios locals d’arreu Catalunya i que porta en actiu des de 2013, tot sumant en l’actualitat més de cinc-cents programes.