Antoni Rossell
Antoni Rossell és Professor Titular de Filologia Romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’Arxiu Occità (Institut d’Estudis Medievals, UAB). Membre del Centre Interuniversitaire d’Histoire et d’Archéologie Médiévales – CIHAM de l’École Normale Supérièure de Lyon (França), i dels consells editorials de diferents revistes acadèmiques. Ha publicat nombrosos llibres, articles i enregistraments dedicats principalment a la poesia, la novel·la i la música de l’Edat Mitjana. Investiga les relacions literatura-música, i la performance dels repertoris orals medievals i tradicionals per un públic contemporani. Becat per l’Alexander von Humboldt Stiftung per realitzar estudis comparats de literatura i música èpica.
Dirigeix la col·lecció d’E-Books “Escrits i memòria” de la Biblioteca de Catalunya. És intèrpret de música medieval i director de C. Courtly Music Consort. L’any 2018 li ha estat concedit el premi Enderrock al millor CD de música clàssica, per l’àlbum Las Cantigas de Santa María de Alfonso X el sabio y Galicia (Columna música 2017). Ha enregistrats diferents cds de música medieval i tradicional, i recentment ha presentat el llibre-disc Ar de provença. Cançôes dos trovadores, Augusto de Campos, Antoni Rossell, Luiz Fiaminghi, Valeria Vitar. Cobalto Edit. (V. de Moura Mendonça Livros) Sâo Paulo-Brasil, 2024; i el CD Ballads of Love and Death – Romances del amor y de la muerte. Antoni Rossell & Brasil Opus Musica. Columna música, Barcelona 2024. Ha protagonitzat el film «Le Cid chanté par Antoni Rossell», France ENS-Lyon, dirigida per Carles Heusch, ENS-Lyon, França, 2017.
Adriana Camprubí Vinyals
Adriana Camprubí Vinyals és professora associada de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona i doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi «Repertorio Métrico y Melódico de la nova cantica (siglos XI, XII y XIII): de la lírica latina a la lírica románica». Graduada en Musicologia amb l’especialitat en Literatura i Cultura Romànica (2013), va obtenir un Màster en Estudis Medievals a la Universitat de Santiago de Compostel·la (2014). També és Màster en Estudis de Literatura Comparada por la Universitat Pompeu Fabra (2015) i Màster en Humanitats Digitals (UNED, 2021).
Ha participat en diversos projectes nacionals i internacionals i ha fet diverses estades de recerca a Itàlia. És col·laboradora del Corpus des Troubadours de l’Institut d’Estudis Catlans i actualment forma part de l’equip investigador del projecte Veus Femenines i Filologia Digital de la Universitat de Barcelona, dirigit per la Dra. Meritxell Simó.
Les seves principals línies de recerca giren entorn a l’estudi de la mètrica comparada en la lírica medieval, las relacions entre text i música en la lírica trobadoresca, la lírica llatina paralitúrgica i les Humanitats Digitals.
Maria Incoronata Colantuono
Maria Incoronata Colantuono és Professora Lectora de Música Medieval i Notacions Medievals al Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seva trajectòria acadèmica i investigadora s’ha consolidat a través d’una intensa activitat docent, de recerca i de difusió del patrimoni musical medieval. És membre de l’Institut d’Estudis Medievals de la UAB, membre i codirectora de l’Arxiu Occità de la UAB, i del grup de recerca Magistri Cataloniae et Mediterranei, adscrit al Departament d’Art i Musicologia. També exerceix com a responsable de la secció de ressenyes de la revista Medievalia, publicada per la mateixa universitat.
Actualment lidera com a investigadora principal el projecte precompetitiu “Imago mundi in Cantigas de Santa Maria” (PPC 2025), concedit per la Universitat Autònoma de Barcelona. En l’àmbit internacional, ha col·laborat com a docent en el Màster of Advanced Studies (MAS) en Cant Gregorià del Conservatorio di Musica de Lugano, i participa activament en iniciatives institucionals com el conveni entre la UAB i l’Ajuntament de Sant Cugat, del qual és responsable conjuntament amb Carles Sànchez.
Ha participat com a ponent en diversos congressos internacionals dedicats a la musicologia, la litúrgia i l’estudi del patrimoni medieval, i ha organitzat el I Simposi Internacional El monestir de Sant Cugat del Vallès: el claustre i la seva consueta, dedicat a la recerca i difusió del context litúrgic, musical i arquitectònic del monestir.
La seva producció científica inclou diverses monografies i articles especialitzats. Entre les obres més destacades hi ha Música i litúrgia medieval a la Biblioteca de Catalunya, s. IX-XIII, publicada per la Generalitat de Catalunya dins la col·lecció Escrits i Memòries, i la seva versió en anglès Music and Medieval Liturgy in the Biblioteca de Catalunya (9th–13th centuries). També ha publicat El canto litúrgico en las Cantigas de Santa Maria (Cuadernos Phase 265), i ha coeditat el volum Le culture del Francescanesimo (secoli XIII–XVI): sguardi e voci dentro e fuori del chiostro, dins la sèrie Vox Antiqua.
Entre les seves contribucions recents destaquen l’article “El so i la seva codificació en el ms El Escorial b.I.2 de les Cantigas de Santa Maria”, publicat a la Revista catalana de Musicologia (2023), “Montserrat, arteria del Cammino di Santiago, nelle Cantigas de Santa Maria” a la revista Ad Limina, i “Facta sunt prosas noves: un excursus sul repertorio sequenziale a partire da un’analisi metrico-musicologica di una prosa nova tratta dal Messale ms. lat 1333 BnF”, publicat a la Rivista italiana de Musicologia (2021), en col·laboració amb A. Camprubí.
La seva recerca es caracteritza per una mirada interdisciplinària que combina musicologia, litúrgia, història i filologia, amb una atenció especial tant a les fonts manuscrites com a la transmissió oral del repertori medieval. Actualment, està treballant en diverses publicacions amb l’editorial Brepols, entre les quals destaquen From the body and towards the body: performativity and sensorial experience from the liturgical rites to the Cantigas de Santa Maria i The Sensorial Experience of Singing and Reciting Ave Maria in the Thirteenth Century Romance Repertoires. També té en fase de publicació el capítol Itineraris de lírica religiosa a la baixa edat mitjana des dels monestirs occitano-catalans fins a la cort d’Alfons X, dins el volum Mobilitat a l’àrea occitanocatalana medieval: cultura, política, art, publicat per l’Association Internationale d’Études Occitanes (Brepols).
Antoni Peremartí Fort
Antoni Peremartí Fort (Bossòst 1962) és editor de la revista cultural Quaerendo Invenietis que té l’aranès-occità com a llengua vehicular. També és president de l’associació AranMedia Cultura que té com a finalitat principal la difusió de la cultura i el foment de l’aranès a la Vall d’Aran afavorint així el seu ús social.
Des de l’any 1986 treballa a la Ccma (Corporació catalana de mitjans audiovisuals) tv3 (3Cat) al departament IDT (Infaestructures Digitals i Tecnològiques) com Enc. tècnic d’Estudis i Platós. Els seus estudis en l’àmbit tècnic, Eng. Telecomunicacions (URL La Salle, UPC) i Grd. en Multimèdia (UOC), els ha compaginat amb altres en l’àmbit de les lletres, la ciència i les humanitats. Com li agrada dir, ” Tot m’interessa, tinc curiositat per tot “.
Jordi Ràfols i Brasó
Jordi Ràfols i Brasó és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb especialitat en història medieval i arqueologia. Ha desenvolupat part de la seva trajectòria en l’àmbit dels estudis occitans, amb estades a Tolosa de Llenguadoc i a Pau, on va treballar a l’Institut Occità de Vilhèra, alhora que va aprofundir en el coneixement de la llengua occitana, particularment en la seva variant gascona.
Entre els anys 2011 i 2015 va impulsar a Barcelona la taverna occitana Jan Petit, concebuda com a un espai de difusió lingüística i cultural. Actualment és redactor del diari Jornalet i és docent de llengua occitana al Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC). La seva activitat s’inscriu en el camp de la promoció, l’ensenyament i l’estudi de la llengua i la cultura occitanes contemporànies, tot mantenint l’interès pel període medieval.