Carmen Avalos del Pino Doctora en Filosofia (PhD) per la Universitat de Cambridge (1996), Llicenciada en antropologia per la Universitat de Barcelona (1989), Estudis de cinema a París entre 1995 i 1999 (Ateliers Varan, École Pratique des Hautes Études-Sorbonne). És professora de la Universitat Autònoma de Barcelona en els graus de Comunicació Audiovisual i Publicitat (des de 2008), Humanitats (des de 2009) i Periodisme (des de 2013). Des de l’any 2000 és professora de diversos màsters: Màster de Documental Creatiu. Màster de Periodisme Literari. Màster de Comunicació i Gènere. Màster estratègia i creativitat digital. És professora en escoles de cinema com Bande à Part de Barcelona, entre d’altres. Ha treballat com a directora de documentals en diferents mitjans com TVE (programa Gran Angular, 2002-2010), betebé (Nits temàtiques, 2000) o La Cinquème França (Programa Génération 2000, 1997). Actualment té un projecte en fase de preproducció: “Cuando se giran las sombras”, produït per ORREAGA PRODUCCIONES, S.L. i FISHCORB FILMS Des de fa més de 10 anys, és analista de guions i directora de projectes, alguns títols: “Robin Bank”, estrena prevista en 2021, “The man who wanted to see It all” (2019) o “Els Nens del Nepal” (Goya al millor curtmetratge documental 2004).
Eva Benítez Canturiense es va graduar en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona i va cursar, parcialment, el màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament a la Universitat Pompeu Fabra. Té formació en Disseny Gràfic i disseny web, donant compte de la seva vocació de polímata. El seu treball de final de carrera, puntuat amb una de les més altes notes, és una sort d’introducció a l’univers del polifacètic pensador francès, Georges Bataille, autor pel qual sent veritable fascinació i cap a on s’encaminen les seves futures recerques i dissertacions. Actualment compagina la seva passió pel camp de les Humanitats amb el prestar serveis a l’Institut Català de la Salut.
Blanca Casas Brullet (Mataró, 1973) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i per l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París. Ha desenvolupat tasques docents durant 15 anys a França, tant a escoles d’Art, de Disseny i Comunicació Visual, com a escoles d’Arquitectura. Actualment és professora associada a l’École des Arts Visuels et Médiatiques de l’Université du Québec à Montréal (UQAM), on va ser professora convidada durant el curs 2018-2019. Les seves obres formen part de col·leccions com el The Hammer Museum (Los Angeles), el Centre Pompidou, l’Éscole Nationale Supérieure des Beaux-Arts de Paris, el Fonds National d’Art Contemporain (París), els Fonds Regionales d’Art Contemporain de Marsella i Besançon (França), la Col.lecció Nacional d’Art Contemporani de la Generalitat de Catalunya o la Col·lecció d’Art Banc de Sabadell-Fundació Banc de Sabadell (Barcelona).
Joan Carles Cirera Izquierdo Joan Carles Cirera va estudiar Filosofia, Història de l’Art i Dret a la UAB. Actualment és professor de filosofia, fent docència al grau d’Humanitats i al de Filosofia d’aquesta universitat. S’ha especialitzat en filosofia de la cultura i filosofia francesa contemporània, impartint seminaris sobre Schmitt-Kelsen, Bataille, Klossowski, Cioran, Kojève, Nietzsche, Schopenhauer o “Els orígens de la interpretació de Copenhage”. Ha participat en cicles de conferències al Cercle d’Economia (“Pensar la democràcia”), a la fundació Gas Natural- Fenosa de Sabadell (“Ciència i Populisme”) i al Seminari d’Humanitats de la Facultat de Filosofia i lletres de la UAB (“Humanitats i cultura visual”), fruit del qual fou un capítol en el llibre “El cine y su doble” editat per Rosa Gutierrez Herranz. Enguany és el coordinador del III Seminari d’Humanitats que porta com a títol: “Paisatges de la utopia”. Recentment es va incorporar al cicle Seminaris a l´Abast de la UAB – “Filosofia, en femení i singular: Hannah Arendt i María Zambrano”- Les seves darreres línies d’investigació se centren en la comprensió filosòfica i historiogràfica de la mecànica quàntica. .
Ester Estanyol es gradua aquest curs en Humanitats per la UAB. Gràcies al seu interès pel paper del pària i de l’exiliat, com afores del sistema, ha col·laborat en l’elaboració de la ponència del professor Joan Carles Cirera.
David Ferragut graduado en Humanidades, mínor en Filosofía y máster en Estudios Culturales. Doctorando con una tesis sobre filosofía y cine contemporáneos. Colaborador en la Universitat Autònoma de Barcelona y la Universitat de Girona en seminarios sobre estética de nuevos medios de comunicación. Coeditor (junto con Alfonso García-Lapeña) de Ensayos y errores. Arte, ciencia y filosofía en los videojuegos.
Maria Garganté Llanes és doctora en geografia i història (història de l’art) per la Universitat de Barcelona (2003) i postgraduada en museus i educació per la mateixa Universitat (1998). Ha obtingut el diploma de postgrau en interpretació ambiental i del patrimoni (2007), el màster en Estudis de les dones (2000) i el màster en Antropologia i etnografia (2015). Ha impartit docència de grau, llicenciatura i màster en diverses universitats catalanes i estrangeres i actualment és professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Facultat Antoni Gaudí. És membre de la Comissió artística assessora de la Sagrada Família i, en l’àmbit de l’associacionisme cultural, és presidenta de L’Espitllera. Fòrum d’estudis segarrencs. El seus àmbits de recerca, en els quals es basen les seves publicacions, se situen entre l’art i l’antropologia, dedicant-se a l’estudi de l’arquitectura catalana d’època moderna, l’art del barroc colonial, diversos aspectes de la religiositat popular a l’època moderna, els estudis de gènere i el patrimoni cultural.
Rosa Gutiérrez Herranz es historiadora y crítica de arte y cine. Imparte arte contemporáneo y cine en la Universitat Autònoma de Barcelona y ha sido invitada por la Universidad Estatal del Sur de Rostov en el Don (Rusia) a participar en el máster Literature in cross-cultural perspective. Su línea de investigación se ha enfocado, desde una perspectiva pluridisciplinar, hacia los estudios de cultura visual. Entre sus proyectos más recientes en este campo está la publicación de los libros De Escipión a Berlusconi. Una historia de Italia en 50 películas (en colaboración con V. Carando y L. Longhi, 2019) y El cine y su doble. Relato, documento, representación (en calidad de coordinadora, 2019) y la organización del curso Contemporary Spain through the Eye of the Movie Camera para la Summer School de la UAB.
Oscar Jané. Professor Agregat d’història a la Universitat Autònoma de Barcelona. Coordinador del Grau d’Humanitats des de 2017. Ha estat Investigador ‘Ramón y Cajal’ a la UAB (2010-2015), Investigador ‘Beatriu de Pinós’ a la Universitat de Barcelona (2008-2010) i Investigador ‘Juan de la Cierva’ a la Universitat Autònoma de Barcelona (2005-2008). Abans va obtenir una beca postdoctoral a la Universitat de Toulouse-Le Mirail (2004-2005). Ha realitzat els seus estudis d’Història (Llicenciatura i DEA) a la Universitat de Montpeller i a la Universitat de Toulouse-Le Mirail (1994-1999). És Doctor en Història per les Universitats de Toulouse- Le Mirail i l’Autònoma de Barcelona (2003). Treballa des de fa temps en temes relacionats amb les fronteres, les identitats col·lectives, la història local i els escrits personals. En els darrers anys ha publicat: – Jané, Oscar: “Self-Writings and Egodocuments. Personal memoirs in Catalonia (16th-19th centuries)”, Inscribed Identities. Life Writing as Self-Realization (ed. Joan Ramon Resina), London, Routledge, 2019, pp.191-202. – Ramon Arnabat, Oscar Jané i Carles Santacana (coords.): La Segona República. Un balanç historiogràfic des dels estudis locals, Editorial Afers, Catarroja-Barcelona, 2019. – Jané, Oscar: ” Fronteres autonòmiques i fronteres d’Estat. Una comparativa dels usos polítics i de les realitats socials dels darrers 40 anys”, dins La construcció del territori: geografia, identitat i usos polítics, CCEPC-Editorial Cossetània, 2019, pp. 137-155. – Jané, Oscar: “Limites et atouts de l’invention des frontières à l’époque moderne : les Pyrénées européennes”, Histoires d’espaces. Territoires et limites. Autour de Daniel Nordman, Éditions Bouchène, París, 2018, pp. 199-213. – Jané, Oscar: “La formación de la frontera del Pirineo catalano-aragonés desde la época moderna: una mirada política y social”, in Susana Truchuelo and Emir Reitano (Coord.), Las fronteras en el Mundo Atlántico (siglos XVI-XIX), Hismundi, Col. Monografías (Universidad Nacional de la Plata, Buenos Aires), 2017, pp. 215-249.
Laura Llevadot, és professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB), on coordina el màster de Pensament contemporani i tradició clàssica. Ha centrat la seva tasca investigadora en el pensament polític contemporani, especialment en el postestructuralisme francès, i destaca el seu coneixement de figures com Jacques Derrida o Søren Kierkegaard. Sobre aquestes qüestions, destaquen publicacions com Filosofías post-metafísicas. 20 años de filosofía francesa contemporánea (2012) i Kierkegaard Throug Derrida (EUA, 2013). També va ser la impulsora i directora de les dues primeres edicions del Festival de Filosofia Barcelona Pensa. Actualment dirigeix la col·lecció d’assaig «Pensament polític postfundacional», de l’editorial Gedisa, de la qual ha signat el volum Jacques Derrida: sobirania (Gedisa, 2019)
Dafne Muntanyola i Saura (Barcelona, 1981) és doctora en sociologia des del 2008 per la UAB i professora agregada d’aquesta mateixa universitat. Ha estat investigadora postdoctoral a la Universitat de Niça, investigadora Fulbright a la Universitat de Califòrnia, San Diego (UCSD) i a la Universitat Autònoma de Madrid. Les seves investigacions creuen les fronteres disciplinàries de la ciència cognitiva i de la sociologia de les arts per abordar processos socials d’interacció amb un fort component de reflexió teòrica i de gènere. Ha treballat amb experts en hospitals i equips olímpics, i amb artistes en residències plàstiques, dansa, cinema, teatre i música. Metodològicament, combina l’anàlisi de xarxes socials i l’anàlisi conversacional amb l’etnografia audiovisual. Ha publicat a Theory & Psychology, Revue de Synthèse, Journal for the Theory of Social Behavior i Revista Internacional de Sociología, entre d’altres. Li agrada escriure ressenyes sobre llibres de sociologia pragmàtica (Sennett, 2012, 2019; DeNora, 2003), així com a traduir obres de sociologia cognitiva (Kirsh, Cicourel, 2007). Ha estat presidenta del comitè de sociologia de la cultura i de les arts de la Federació Espanyola de Sociologia (2014-2020) i actualment és membre del Board de Sociology of the Arts de l’European Sociological Association (ESA 2017-). Gaudeix viatjant i visitant les biennals d’art tot passejant com a @catdafne.
Lluís Sallés Doctor en Teoría de la literatura y literatura comparada, por la UAB. Diseñador, investigador y teórico. Profesor en Elisava, Escola universitària de disseny i enginyeria de Barcelona, en el Grado en diseño, en las asignaturas: Principios básicos del diseño i y iii; Teorías Críticas; Identidad y marca, Teoría de la identidad; Diseño Contemporaneo; Nuevas Tendencias; y Tutor de proyectos de fin de Grado en diseño. Consultor en identidad, imagen y estrategia de marca, ha desarrollado su trabajo en compañías nacionales e internacionales. Socio fundador de Boixader et Salles, y Bómb estrategas. Co-creador y co-director del Festival Creatus Dominus.
José María Perceval, profesor del Departamento de Periodismo de la Facultad de Ciencias de la Comunicación de la Universidad Autónoma de Barcelona, y coordinador de estudios de la Universidad Internacional de la Paz; doctor en Ciencias Sociales por la E.H.E.S.S (École des Hautes Études en Sciences Sociales de Paris), con una tesis sobre los arquetipos de la Xenofobia y el Racismo en el caso de los moriscos españoles; y doctor en Ciencias de la Comunicación por la Facultad de Ciencias de la Comunicación (Universidad Autónoma de Barcelona, 2003), con una tesis sobre la publicidad política. Su campo de estudio es la imagen del otro, el orientalismo y la comunicación intercultural. Ultimas publicaciones: El populismo (2020); la construcción del enemigo en la Guerra de las alpujarras (2020); Attraction and Repulsion of the Other: Muslim descendants in the Iberian Peninsula (2017); Êtres de la nuit. Gitans, Juifs et Morisques (2017); El terror y el terrorismo (2017); Historia mundial de la comunicación (2015); El humor y sus límites (2015); El racismo y la xenofobia (2013).
Mònica Piferrer Gómez, estudiant del Grau en Humanitats a la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot havent cursat el Batxillerat Humanístic, sempre he tingut un gran interès en totes les disciplines de la branca, especialment Filosofia i les llengües. Malgrat la meva vocació creixent en l’estudi del funcionament neoliberal mundial i el seu impacte en la percepció del mateix individu i la valoració de les humanitats, sostinc un reconeixement de totes les vies del saber. Defensora de l’enderrocament de l’estigma vers certes disciplines que permeti una concepció holística de la nostra existència.
Joana Roqué (2000-) és estudiant del Grau d’Humanitats de la UAB. Va cursar el programa batxibac i va fer una estada de pràctiques al canal francoalemany Arte, a Estrasburg, abans de començar la carrera. Més enllà dels estudis transversals, els idiomes i el món audiovisual, està particularment interessada en la dansa, tant pel que fa a la teoria com a la seva pràctica.
Jaume Vidal Oliveras es profesor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Su ámbito de trabajo es el arte contemporáneo y sus principales líneas de investigación han sido el mercado del arte, las vanguardias, la postguerra española, la contracultura de los años 70 y la relación del arte con la cultura de masas. De entre sus libros destacan Josep Dalmau. L’aventura per l’art modern(1993), Santiago Segura (1879-1918). Una història de promoció cultural (1999) y Galerismo en Barcelona. El sistema, el arte, la ciudad (2013). Ha comisariado numerosas exposiciones y ejercido como crítico de arte de numerosos medios, entre los cuales “El Cultural” del periódico El Mundo. Su labor como investigador, comisario y crítico de arte ha sido reconocida por diferentes galardones: Premio Espais a la Crítica de Arte (1994). Premio a la Exposición de Investigación Histórica de la Associació Catalana de Crítics d’Art (1998), Premio a la Crítica de Arte de la Asociaciones de Galerías de Cataluña (2009).