[ III SEMINARI del GRAU D’HUMANITATS i CULTURA VISUAL]
PAISATGES DE LA UTOPIA
febrer-maig de 2021
La situació de confinament i d’interregne vital a la qual ens ha portat la pandèmia del covid-19, pot donar-nos l’oportunitat de pensar o, si més no, besllumar els escenaris i reptes que ens planteja el futur. Entenem, i així en voldríem deixar constància, que el caràcter multidisciplinari de l’estructura del Seminari d’Humanitats ens ofereix una oportunitat única per a abordar, des d’àmbits que necessàriament es complementen, una tasca tan incerta com
titànica: imaginar com voldríem que fossin els decennis vinents, com seran de debò i com haurien pogut ser d’haver-hi una voluntat ferma per implicar-s’hi, aprenent de la història. Per aquest motiu proposem un viatge discontinu a través de la idea d’utopia, distopia i, sobretot ucronia. Per què viatge i per què discontinu? Començarem per la segona perquè així serà més fàcil explicar la primera. Volem proposar a tot el professorat i a l’alumnat de la facultat i d’arreu, una lectura de la literatura, la iconografia, la filmografia o el pensament utòpic amb els ulls ben oberts en la situació de nova virtualitat en la qual estan entrant, tant les institucions educatives com les relacions humanes i socials en general. Tots nosaltres, tant estudiants com docents de lletres, tenim l’obligació de deixarque-es-manifesti-el-que-és i de ser, alhora, suficientment radicals per treure a la llum els seus orígens, per molt que ens qüestionin o qüestionin les nostres institucions. Per poder-ho fer només cal recórrer, sense prejudicis temporals i cercant en el passat, allò que, potser ara, s’està manifestant ja en el present; les fites que la tradició ens ha lliurat com avisos d’incendi. Perquè no es pot oblidar que, si bé la utopia neix amb el mateix pensament (la Politeia de Plató, n’és l’exemple) i amb la voluntat indiscutible de lliurar eines per fer una bona Paideia per tothom, aquesta esdevé sempre distopia. La utopia, en realitat, és sempre una distopia in nuce.
Tot allò que s’ha pensat per ajustar globalment les mancances polítiques, econòmiques, educatives o sanitàries d’un col·lectiu sempre ha tornat, revertit com substància real, en forma de malson. Qui s’ha proposat encaminar la societat o el gènere humà cap a l’horitzó del fi de la història no ha pogut evitar mai caure en la temptació totalitària d’executar grotescs i sagnants projectes d’enginyeria social. La utopia o la ucronia han esdevingut talaies privilegiades per entendre aquesta necessitat de redempció fàustica.
No oblidem que el canvi, per la seva pròpia estructura ontològica, sempre resideix en el futur.
DESTINATARIS
Els destinataris principals del Seminari són els estudiants d’Humanitats, ja que el plantejament es fa des d’una clara metodologia interdisciplinària i humanista. Aquest fet obre un munt de perspectives d’interès cap a altres graus. No creiem que sigui aliè a ningú de la nostra Facultat aquest tipus d’abordatge. També ho són especialistes i el professorat de la universitat.
En aquest sentit, hi haurà una participació i un intercanvi plantejat entre les persones participants ponents i els estudiants que han acceptat jugar un rol actiu. Alhora, tenint en compte que el resultat final d’aquest seminari que tindrà lloc en 4 sessions diferents (sempre emprant la franja lliure acadèmica de les 13h a cada mes), es fa una crida pública als estudiants d’Humanitats per a proposar un text i ésser publicat.
Joan Carles Cirera