Nascut pràcticament amb la passada centúria, cap altra manifestació cultural ha reflectit (a vegades a través d’una lent deformant) els processos i esdeveniments del seu temps com el cinema, així com la visió que des del present s’ha projectat del passat. Instrument de divulgació, adoctrinament o manipulació ideològica, ha conformat la nostra manera de pensar i percebre la realitat; testimoni de modes, hàbits i costums, és mirall de la mentalitat i inventari de la cultura material d’una societat i una època; gresol de mitjans d’expressió artística i fagocitador de llenguatges i gèneres, exhibeix una hibridació de recursos extrets tant de les arts tradicionals com de la moderna iconosfera de la cultura de masses. Aquesta edició del seminari Pensar la imatge. Humanitats i cultura visual proposa el cinema com a enfocament metodològic, eina d’anàlisi, instrument didàctic, document o objecte de recerca per a una aproximació pluridisciplinària des de la qual abordar la història, geografia, filologia, filosofia, antropologia o història de l’art.
Maria Rosa Gutiérrez Herranz