Javier Antón Pelayo és professor d’Història Moderna. Imparteix docència en els graus d’Humanitats i Història i en el Màster en Turisme i Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva principal línia de recerca és la història cultural, de manera particular, la història de la cultura escrita (alfabetització, biblioteques i correspondència). Ha impartit diversos cursos i ha dirigit diverses recerques sobre cinema i novel·la històrics. És autor, al costat de Luis Laborda, de l’article “La Inglaterra de los primeros Estuardo, la Guerra Civil y la República en el cine (1603-1660)” (Tiempos modernos. Revista Electrónica de Historia Moderna, 34, 2017/1).
Valerio Carando és historiador, crític de cinema i programador cultural. Doctor en Història de les Arts Visuals i de l’Espectacle per la Università di Pisa amb una tesi sobre el cinema espanyol en els anys del franquisme, ha publicat quatre llibres i diversos assajos, la majoria d’ells sobre cinema italià, espanyol i francès. Ha col·laborat i col·labora en diverses publicacions italianes (Segnocinema, Il manifesto, La Furia Umana, Cineforum, Filmcritica) i espanyoles (Dirigido por…). Ha codirigit un documental sobre el pintor català Pere Lluís Via (Platges, 2010) i és productor associat de la pel·lícula Els Unwanted d’Europa (2018), coproducció italo-espanyola dirigida per Fabrizio Ferraro, preestrenada en la secció «A History of Shadows» del 47è Festival Internacional de Cinema de Rotterdam. És membre de l’Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema.
Montserrat Jiménez Sureda, exprofessora de la Venice International University i professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona, és especialista en història de la dona i història de l’Església. Ha publicat, entre altres, Crist i la història. Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu (2015); Les bruixes. Del feminicidi històric a la icona social (2017) i Les dones i les professions sanitàries al llarg de la història (2017).
(Fotografia: Clara Antón)
Ludovico Longhi es va llicenciar en Història del Cinema (Universitat de Bolonya) amb el treball Il cinema di Vicente Aranda i es va doctorar en 2011 amb Radici culturali della comicità di Alberto Sordi, acreditant-se un any després com a lector per l’AQU. En 1997 va rebre la beca PIF de la Generalitat, des de 2000 és professor d’història i teoria cinematogràfica a la Universitat Autònoma de Barcelona i des de 2015 docent del Màster de Documental Creatiu en la mateixa universitat. Ha col·laborat en el volum Entorn del nou cinema italià (2005) i ha format part del grup de recerca ECME, que estudia la recepció de la modernitat cinematogràfica a Espanya.
Joan Carles Cirera Izquierdo va cursar Filosofia, Història de l’Art i Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és professor de filosofia, impartint docència en el grau d’Humanitats i de Filosofia d’aquesta universitat. S’ha especialitzat en filosofia de la cultura i filosofia francesa contemporània, impartint seminaris sobre Schmitt-Kelsen, Bataille, Klossowki, Cioran o Nietzsche. El seu més recent línia de recerca va dirigida a la comprensió filosòfica i historiogràfica de la mecànica quàntica.
Lluís Laborda Oribes és doctor en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor d’educació secundària, imparteix classes a l’Escola del Treball de Barcelona. És autor de La historia en el cine norteamericano. El cine de ficción como (re)creación e interpretación de la historia (Editorial Milenio, 2010) i Kubrick en el laberinto. Teoría y crítica de la obra de Stanley Kubrick (Quarentena Ediciones, 2015).
Rosa Gutiérrez Herranz és historiadora i crítica d’art i cinema. Imparteix Història de l’Art i Història del Cinema al Grau d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha estat convidada per la Universitat Estatal del Sud de Rostov del Don (Rússia) a participar en el màster Literature in cross-cultural perspective. La seva línia de recerca s’ha enfocat, des d’una perspectiva pluridisciplinària, cap als estudis de cultura visual. Entre els seus projectes més recents en aquest camp està la publicació del llibre, en col·laboració amb V. Carando i L. Longhi De Escipión a Berlusconi. Una història de Italia en 50 películas (2019) i l’organització del curs, amb L. Longhi, Contemporary Spain through the Eye of the Movie Camera per a la Summer School de la UAB(2019).
Olga Dzhumaylo és professora universitària i directora del Departament de Teoria i Història de la Literatura Universal en l’Institut de Filologia, Periodisme i Comunicació Intercultural (Universitat Estatal del Sud, Rostov del Don, Rússia). Va obtenir la seva càtedra en la Universitat Estatal de Moscou, ha publicat un llibre sobre literatura contemporània (distingit en 2012) i ha participat en diverses monografies en anglès editades per Verlag i Ashgate. Va ser professora convidada en la Universitat d’Oxford (2014) i va obtenir una beca per a un projecte de recerca sobre cultura contemporània en Dortmund (2016). Actualment és directora del Màster de Literatura Comparada i redactora cap de la revista electrònica d’avaluació paritària Pràctiques i Interpretacions.