GLOSSARI

Entenem per inclusió el procés de creació d’una comunitat diversa, equitativa i respectuosa cap a les diferències on hi hagi igualtat d’oportunitats i on tothom tingui els mateixos drets. La inclusió tracta de fer sentir a totes les persones parts essencials de la societat, acceptar que el teixit social del món és plural i divers i aconseguir que tothom pugui expressar-se amb seguretat i comoditat. Per nosaltres la inclusió és un clar objectiu comú que lluita contra les discriminacions per gènere, origen, ètnia, cultura, etc. i cerca la manera de treballar col·laborativament amb persones molt diverses valorant la riquesa que això aporta. Tenint en compte que la societat actual en molts aspectes no és inclusiva, aquest procés passa per la voluntat recíproca d’acollir tant de la societat d’acollida com de les persones nouvingudes, el creixement mutu on totes les persones adquireixen coneixement i evolucionen en un mateix context i l’aprenentatge de viure en convivència amb la diversitat.

Pel que fa a la inclusió en contextos educatius, pensem que cal tenir en compte quatre qüestions clau: les llengües en el conjunt del centre educatiu; la relació entre les llengües i la construcció de relacions de benestar de l’alumnat; la interacció lingüísticament sensible a l’aula; i el foment del plurilingüisme. Així mateix, creiem que en el model educatiu actual i el marc legal existent, és necessari promoure un visió de la inclusió més integrada, en la qual s’hi tinguin en compte la llengua o llengües en l’organització del centre i en les diverses mesures metodològiques i de suport. És per això que pensem que cal una proposta de la inclusió educativa integrada i holística. Tal i com indican Waitoller et al. (2019), per tal d’enderrocar l’exclusió existent, especialment de certs grups socials, ‘es proposa una conceptualització de l’educació inclusiva que tingui en compte els aspectes econòmics, culturals i polítics de la inclusió, així com les estructures socials que organitzen les experiències dels grups socials minoritaris’ (p. 48-49). La conceptualització que es proposa parteix de la proposta de justícia de Nancy Fraser basada en tres principis: redistribució, basada en la ‘redistribució de l’accés i la participació en oportunitats de qualitat per aprendre’ (Waitoller et al., 2019, p. 49), és a dir, un aspecte econòmic; reconeixement, ‘reconeixement i valoració de les diferències de tot l’alumnat, reflectit en el contingut, la pedagogia i les eines d’avaluació, (p. 49), és a dir, un aspecte cultural; i representació, ‘la creació de més oportunitats per tal que els grups minoritaris avancin demandes d’exclusió educativa i les seves respectives solucions’ (p. 49), és dir, un aspecte polític. Aquesta proposta pretén fugir de la inclusió selectiva que s’ha desenvolupat històricament i, per tant, de les formes d’exclusió econòmica, cultural i política i promoure una visió global i interseccional de la inclusió per tal d’evitar ‘els efectes multiplicats de les formes interactives de diferència social que resulten en la distribució desigual de privilegis i marginació a través de la raça/ètnia, gènere, i discapacitat’ (Waitoller et al., 2019, p. 51).

Davant els constants canvis tecnològics, econòmics, culturals i socials en el segle XXI, la necessitat de formar ciutadans i professionals crítics capaços d’afrontar els desafiaments que aquests canvis suposen en les seves realitats locals és cada vegada més evident i urgent. L’enfocament educatiu basat en reptes proposa una pedagogia centrada en desafiaments reals amb rellevància i connexió amb el seu entorn, que implica no sols la seva identificació, sinó la reflexió i l’anàlisi crítica cap a una possible solució.

En el context de la formació docent, l’educació basada en reptes suposa el desplegament d’oportunitats i recursos perquè els educadors puguin identificar i abordar els principals desafiaments o situacions d’aula complexes en els seus contextos immediats de manera efectiva. A través d’aquest procés els docents no sols adquireixen coneixements teòrics i habilitats pràctiques per a generar alternatives de solució, sinó que conreen la reflexió crítica i el pensament creatiu per a comprendre i relacionar-se amb el seu entorn i ser agents de canvi i innovació.

La incorporació d’aquest enfocament en la formació docent abasta diversos aspectes essencials. D’una banda, implica proporcionar espais per a acompanyar als educadors en la identificació i comprensió de reptes rellevants i significatius en els seus contextos locals específics. D’altra banda, suposa fomentar la reflexió contínua i l’anàlisi sobre les seves pròpies pràctiques i experiències. La formació a partir de reptes suposa també la col·laboració per a compartir experiències, discutir enfocaments i construir coneixement de manera col·lectiva amb el propòsit buscar solucions o estratègies per a abordar als desafiaments plantejats. A més, aquesta perspectiva implica una actitud crítica i autoevaluativa respecte a les accions i decisions preses en resposta a les necessitats educatives que s’identifiquen com a repte. En última instància, l’educació basada en reptes conrea una disposició per a l’aprenentatge permanent, reconeixent que l’adaptació i l’evolució són essencials en el context educatiu en constant transformació

En el marc del projecte CULT el concepte mateix de repte pedagògic ha estat objecte de reflexió per part dels docents en formació, els qui, en un exercici de construcció conjunta de coneixement i definició col·lectiva de termes, ho han definit de la següent manera.

La Didàctica Integrada de Llengües i Treball per Projectes és una metodologia educativa que combina l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües amb la realització de projectes o tasques significatives (Moore i Llompart, 2019). El treball per projectes implica que els estudiants col·laborin en la planificació, la realització i l’avaluació d’un projecte o tasca que aborda temes reals o significatius en projectes multidisciplinaris.  Requereixen la recerca d’informació, la presa de decisions, la resolució de problemes i la presentació de resultats pel que fa que el desenvolupament de les competències comunicatives (lectura, escriptura, escolta i parla) és una part integral d’aquest enfocament (Dooly, 2016).

Aquest enfocament pedagògic té l’objectiu de promoure un aprenentatge més integrat i contextualitzat de les llengües, alhora que desenvolupa habilitats, coneixements i competències en diverses àrees del coneixement. En aquest enfocament no es tracta les llengües de manera aïllada, sinó s’integren en el context d’un projecte o tasca específica. En aquest aspecte, la didàctica integrada de llengües és millor organitzada en diferents nivells d’acció: macro, meso i micro (Moore i Llompart, 2019). En resum, aquesta metodologia busca crear un ambient d’aprenentatge ric i significatiu, basada en la interacció, on els estudiants no només aprenguin les llengües de manera efectiva, sinó que també desenvolupin habilitats importants com la resolució de problemes, la comunicació efectiva, la col·laboració i la pensa crítica. És una manera d’aprendre que es basa en l’experiència i que prepara als estudiants per afrontar situacions del món real de manera que és adequat per a la societat actual.

Dooly, M. (2016). Proyectos didácticos para aprender lenguas. En D. Masats i L. Nussbaum (Ed.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp.169-193). Síntesis.

Moore, E., i Llompart, J. (2019). De la didàctica de les llengües a la didàctica del plurilingüisme. CLIL. Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 2(2),  https://raco.cat/index.php/clil/article/view/359956.