Summes Sacerdots Memfites
A Kom el-Khamasin es va enterrar un personatge singular: Imephor Impy Nikauptah, summe sacerdot dels déus Ptah i Sokar de Memfis durant el Primer Període Intermediari, o sigui, l’etapa convulsa que va seguir la caiguda del Regne Antic (2200-2050 aC). Això ha portat l’equip de la UAB a interessar-se pels personatges que van exercir el càrrec abans que ell, al llarg de tot el Regne Antic, desde la seva primera documentació a la II dinastia. Es va tractar d’individus influents de la cort memfita, perquè, a més del seu ofici sacerdotal, eren els encarregats de la construcció i decoració de les piràmides reials i dels seus temples. El seu títol oficial era wr ḫrpw ḥmwt (ur kherepu hemut), que significa literalment “el gran dels directors dels artesans”. Eren, per tant, sacerdots artesans. Ptah y Sokar eren, efectivament, déus creadors i protectors dels constructors i dels artesans, perquè la construcció i l’artesania no deixen de ser activitats “creadores”.
Aquests personatges es van enterrar tots al mateix cementiri i molts d’ells van pertànyer a la mateixa família, a l’interior de la qual el càrrec es va transmetre de pares a fills. Aquest cementiri es troba just al nord-oest de la piràmide graonada. Les seves tombes van ser excavades fa un segle i mig per Auguste Mariette i des de llavors ningú més ha treballat al lloc. És conegut que els jaciments arqueològics excavats pels pioners de la disciplina, amb els mètodes del seu temps, no van ser objecte d’un treball exhaustiu i que, quan s’ha tornat a ells, han deparat grans sorpreses. Un equip de l’Institut Txec d’Egiptologia, dirigit per Miroslav Bárta, treballa ja en una de les mastabes d’aquesta zona des de l’any passat (Ptahshepses I). I es allà on també la UAB ha sol·licitat i obtingut la seva nova concessió per part del Supreme Council of Antiquities d’Egipte.
En concret començarem per excavar les mastabes monumentals dels summes sacerdots Ranefer (V dinastia) i Sabu Tjety (VI dinastia). Aquest darrer és un personatge d’especial rellevància. El coneixem per un document singular: part de la seva estela funerària de falsa porta, que conté inscrits els seus titols i la seva “autobiografia”. L’estela, de grans dimensions, procedeix precisament de la seva tomba a Saqqara i es guarda avui en el Museu Egipci d’El Caire. El director de la Missió, Josep Cervelló, ha tingut ocasió de treballar ja amb aquest singular document l’any 2022. En efecte, poc després de la seva descoberta per Mariette, part de la superficie inscrita s’havia esqueixat del bloc principal i s’havia dividit en quatre fragments que s’havien perdut als bigarrats magatzems del Museu. Després d’una acurada feina de recerca, amb l’inapreciable suport de la directora del Museu en aquell moment, Dra. Sabah Abdelrazek, i dels conservadors del “Basement”, els quatre fragments han pogut ser recuperats i el monument, restaurat. Avui s’exhibeix de nou a les galeries del Museu dedicades al Regne Antic i ha estat objecte d’una publicació a la prestigiosa Revue d’Égyptologie.
Les primeres dues campanyes del nou projecte van tenir lloc el juny del 2023 i l’octubre-novembre del 2024. Vegeu Campanya 2023 i Campanya 2024.
Patrocinadors i col·laboradors
