La Bíblia va tenir un paper molt influent en la primerenca modernitat. No només es va convertir en el centre de pràctiques religioses i de la vida espiritual, sinó també va determinar idees polítiques, ètica, comportaments socials i familiars, normes professionals o producció artística. Així mateix, la introducció de la impremta mecànica a Europa va alterar les percepcions clericals i laiques del text sagrat.
La Bíblia va ser àmpliament llegida i referida no només per sectors eclesiàstics, sinó també per laics. L’ús de les llengües vernacles va ajudar al desenvolupament d’una consciència religiosa laica permetent a molts fidels acostar-se a les Sagrades Escriptures.
Això contrastava amb èpoques anteriors on havia prevalgut la comunicació oral i visual de passatges bíblics, ja que les pintures religioses van constituir als segles medievals la “Bíblia per als illetrats” o Bíblia pauperum.
Amb la florida de traduccions vernacles de la Bíblia (iniciat ja des del segle XIII) van aparèixer els debats sobre la pertinència de la seva lectura per part dels laics. Amb la Reforma protestant les versions de textos bíblics en llengües vernacles van ser notables; també trobem algunes traduccions catòliques, especialment abans de la prohibició de la Inquisició de 1559. Les raons fonamentals per prohibir la lectura laica de la Bíblia en vernacle per part de l’Església catòlica es remuntaven a l’argument fonamental de la dificultat de la Bíblia, que conduïa a malentesos i aquests, alhora, propiciaven heretgies. Aquesta interpretació va ser elaborada pel frare Alfonso de Castro el 1534, tesi represa posteriorment per diversos autors.
Tot i això, la difusió del coneixement bíblic no es va limitar als països protestants, ni a algunes edicions o traduccions de la Bíblia, ni a uns pocs propòsits o usos específics, ni a audiències limitades. Involucrava lectors i oients (perquè pervivia la tradició de la lectura en veu alta), homes i dones, persones de tots els estatus socials, culturals i de qualsevol ocupació, els devots i també els llibertins. La Bíblia constituïa un punt de referència comú en un món modern primerenc fragmentat políticament i religiosament.
DOCUMENTS RELACIONATS
Crèdits de les imatges
- Fragment de la Bíblia pauperum a The Internet Biblia Pauperum.
- Biblia en lengua española traduzida palabra por palabra … Estampada en Ferrara : con industria y diligencia de Abraha[m] Usque Portugues, a costa y despesa de Yom Tob Atias hijo de Leui Atias español, en 14 de Adar de 5313 [i.e. 1553]. Col·lecció de la Biblioteca de la Universidad de Oviedo.