Francisco Jiménez de Cisneros, nascut a Torrelaguna (c. 1436), va adoptar el nom de “Francisco” en honor a Sant Francesc d’Assís quan va ingressar a l’orde franciscà després d’una crisi espiritual el 1484.
Va ser una figura destacada en la història d’Espanya, exercint diversos càrrecs de gran importància: confessor de la Reina Isabel (1492-1504), arquebisbe de Toledo, primat d’Espanya, canceller major de Castella (1495-1517), inquisidor general (1507-1517) i president del Consell de Regència de Castella (1506-1507). A més, va ser un ferm reformador de l’Església i les ordres religioses, especialment la franciscana
Formació i influències humanistes. Es va formar en diverses ciutats com Roa, Cuéllar, Alcalá de Henares (Estudi General franciscà) i Salamanca, on va estudiar gramàtica, filosofia, teologia, dret civil i canònic. Va ser ordenat sacerdot a Roma el 1460, on va aprofitar l’oportunitat per conèixer el Papa Pius II, una figura coneguda per la seva habilitat política i el seu interès per la unió dels estats cristians davant la creixent amenaça del Imperi Otomà. Pius II va ser també un gran promotor de l’educació humanista, fet que va influir en Cisneros, tot i que aquest no compartia del tot la visió cultural de la cort papal.
La política religiosa i la conquesta d’Orán. Cisneros va ser una figura central en la política religiosa del moment. A partir de 1499, va arribar a Granada i es va oposar al model de conversió lenta i culturalment sensible proposat per l’arquebisbe Hernando de Talavera. En canvi, va imposar una conversió immediata de la població musulmana del regne de Granada després de la conquesta, i fins i tot va ordenar la crema de la biblioteca real nazarí. Cisneros va participar en la conquesta d’Orán (1509).
Fundació de la Universitat d’Alcalá, El 1499, Cisneros va fundar la Universitat d’Alcalá, a partir del Studium Generale on ell mateix s’havia format. La nova universitat va obrir les seves portes el 1508 amb la teologia com a matèria central, però també oferint carreres de dret canònic, filosofia, medicina, gramàtica, retòrica i llengües bíbliques. Gràcies als fons que va proporcionar, com una magnífica biblioteca, la Universitat d’Alcalá va esdevenir un centre d’ensenyament humanístic de gran prestigi, que posteriorment influiria en les universitats d’Hispanoamèrica.
La Biblia Políglota Complutense. Un dels grans projectes de Cisneros va ser la Biblia Políglota Complutense, una edició monumental que va dirigir i finançar. Aquesta Bíblia es va publicar en sis volums entre 1514 i 1517 i va incloure el text hebreu de l’Antic Testament, la Vulgata llatina de San Jerónimo, la Septuaginta grega i el Targum Onkelos arameu, amb la comparació de la Vulgata com a text central. La Vulgata s’inseria entre els textos hebreu i grec, representant les tres grans tradicions religioses (la cristiana romana, l’oriental i la jueva) i evocant la imatge de Jesús crucificat entre els dos lladres, una comparació que subratlla el prestigi i l’autoritat de l’esglesia romana representat al centre.
El cinquè volum contenia el Nou Testament en grec i llatí, amb lletres voladetes fent connexió entre ambdós textos per facilitar la lectura. El sisè volum incloïa eines lingüístiques com un diccionari hebreu i arameu, gramàtiques i un índex llatí. Aquest projecte va reunir a destacats estudiosos de l’època, com Alonso de Alcalá, Pablo Coronel, Alfonso de Zamora i Demetrio Ducas, i va ser admirat per l’elegància tipogràfica de les lletres gregues utilitzades.
La publicació de la Bíblia va patir un retard: tot i que el Nou Testament es va completar el 1514, no es va poder distribuir fins al 1520 a causa dels privilegis exclusius de publicació que va aconseguir Erasme del Papa Lleó X i de l’emperador Maximilià I, que van provocar un retard en la distribució de la Bíblia Complutense. Això va permetre a Erasme avançar amb la seva pròpia edició del Nou Testament en grec, publicada el 1516.
Llegat i mort. Cisneros va morir el 1517 a Roa veient acabat el seu gran projecte, però no va arribar a veure la seva publicació completa. El seu llegat com a home de l’Església, home de cultura i reformador religiós continua sent rellevant fins als nostres dies, especialment per la seva contribució a l’educació i la creació de la Universitat d’Alcalà i la Biblia Políglota Complutense, una de les edicions més ambicioses de la Bíblia de l’època.
DOCUMENTS RELACIONATS
Crèdits de les imatges
- Bigarny, Felipe. [Retrat en relleu d’alabastre del cardenal Cisneros]. S.XVI. Wikipedia.
- FDV. [Fachada plateresca de la Universidad de Alcalá]. 2019. Wikipedia.
- Erasmo de Rotterdam. Operum sextus tomus: Nouum Testamentum complectens iam quintum ac postremum accuratissima cura recognitum ab autore, cum Annotationibus eiusdem ita locupletatis ut prope modum nouum opus uideri possit. Basilea: Jerónimo Froben y Nicolás Episcopio, 1541. 5a. ed. Col·lecció de la Universidad de Alcalá.