
Arias Montano, Benito [et. al]. Biblia sacra hebraice, chaldaice, graece & latine : Philippi II Reg. Cathol. pietate, et studio ad sacrosanctae Ecclesiae usum. Antverpiae Anvers : excud. Christoph. Plantinus, 1569-1573. https://www.e-rara.ch/zuz/content/structure/21942706 [Col·lecció de la Zentralbibliothek Zürich al dipòsit patrimonial e-rara].
La Bíblia Règia va ser inicialment pensada com una reedició de la Bíblia Poliglota Complutense. Però els avançaments filològics i el context en què es fa porten a una revisió del projecte. Algunes innovacions afecten a tots V volums, que reediten amb nous criteris els textos de la Complutense.
Hi apareixen, a tots els volums, diversos pròlegs, dedicatòries i documents relatius a la composició del text, de manera que ens permeten conèixer força bé el sistema de treball i la cultura de l’equip d’Humanistes que hi treballaren.
Es mantenen les concordances al marge, però s’hi afegeix la nova enumeració dels versicles a partir de l’edició de Sanctes Pagnino (Lyon, 1528).
Els primers IV volums, dedicats a l’Antic Testament, reediten la Poliglota Complutense, amb les novetats següents:

Les versions hi apareixen en quatre columnes (no en tres, com en la Complutense).
El text hebreu de la Poliglota ha estat col·lacionat amb l’edició de Bomberg.
Separa, en dues columnes, la versió grega dels LXX de la traducció interlineal, donada en cursiva.
Ofereix el text arameu del Targum i la seva traducció en quasi tots els llibres de l’Antic Testament, i no només per al Pentateuc. Bona part d’aquesta versió llatina havia estat disposada ja per l’equip de Cisneros.
El volum V del Nou Testament també és separat en quatre columnes: dues d’elles dedicades a oferir el text Peixita (en escriptura siríaca), amb la traducció llatina feta per Guy le Fèvre de la Boderie.
El volum VI torna a oferir la Bíblia al complet: obert de dreta a esquerra, el Nou Testament; i, girant el volum i obrint-lo d’esquerra a dreta, l’Antic Testament. En aquest volum, la part de l’AT ofereix el text hebreu amb traducció llatina interlineal presa de l’edició de Santes Pagnino (no de la Vulgata). La part del NT ofereix el text grec amb traducció llatina interlineal pròpia, amb anotacions marginals respecte a les diferències amb la Vulgata. Hem descobert, però, que en realitat Montano fa servir el material també disposat per a la Complutense, però no imprès finalment.
El vol. VII ofereix els instruments següents:
Un diccionari i gramàtica grega (segons sembla, obra de Montano).
Un diccionari de siríac i una gramàtica del siríac (d’Andreas Masius)
Un diccionari siríac-arameu (Guy de Le Fèvre de la Boderie)
El Thesaurus Hebraicae Linguae de Santes Pagnino, amb apèndix gramatical de Raphelengius.
El vol. VIII ofereix un estudi històric-arqueològic dels textos de l’AT i diversos apèndixs amb variants textuals respecte a altres edicions existents i de prestigi.
Malgrat els esforços de Montano i de Felip II perquè el text bíblic de la Bíblia Règia fos aprovat com a text oficial per l’Església catòlica, no ho aconseguirà. És significatiu, però, que la Bíblia Règia fos impresa a Anvers, uns dels centres més importants del Protestantisme. Tot el procés d’elaboració de la Bíblia Règia va ser intervingut per polèmiques contínues entre catòlics (Inquisició) i protestants, i els seus agents a vegades mantingueren postures ambigües pro-protestants, però en col·laboració amb aquest projecte formalment catòlic. Sense anar més lluny, l’impressor mateix, Cristoffel Plantin (Christoforus Plantinus), el taller del qual ha estat museïtzat a Anvers, va mantenir un equilibri entre aquesta empresa de signe catòlic i les seves relacions amb amics protestants.