Hugo Grotius, Mare Liberum, 1609. Traducció al català de Margarida Frias publicada a LOCKE, John; GROTIUS, Hugo; PUFENDORF, Samuel von: Sobirania i autogovern. Dret natural i propietat en el pensament polític del segle XVII, Institut d’Estudis de l’Autogovern, Barcelona, 2022, p. 175-176.
Els holandesos van justificar la seva expansió comercial per Àsia i Amèrica amb la doctrina, al mateix temps jurídica i filosòfica, del Mare Liberum. Sostenien que tots els pobles són lliures de navegar i comerciar pels oceans perquè, a diferència de les terres, el mar no pot ser propietat de ningú. L’autor més conegut és el jurista Hugo Grotius. Els britànics, que ja començaven a competir amb els holandesos per les mateixes rutes comercials, respongueren amb la doctrina del Mare Clausum, el mar tancat.
“El nostre objectiu és demostrar breument i clarament que els holandesos, que són súbdits dels estats confederats dels Països Baixos tenen dret a navegar a les Índies, tal com ho fan, i a comerciar amb els seus habitants. I això ho fonamentarem en el dret de gents (que anomenen primari), la clara i immutable raó del qual és la següent: que els pobles tenen dret a relacionar-se amb els altres i a comerciar-hi [….] Aquest dret, doncs, pertany a totes les nacions, per la qual cosa els jurisconsults més il·lustres arriben al punt de negar que cap estat o príncep pugui prohibir totalment als altres d’acostar-se als seus súbdits i comerciar-hi.”
Hugo Grotius, Mare Liberum, 1609