Si la cartografia holandesa estava impulsada per raons comercials, l’escola francesa es movia sobretot per raons polítiques i militars.
Ja al segle XVI, els monarques de la Casa dels Valois atorguen títols d’engineur du roi, cosmographe du roi o géographe du roi a diversos matemàtics i altres científics als que encomanen aixecar diferents mapes, plantes, vistes o cartes nàutiques que interessaven especialment per a les campanyes militars. Al segle XVII, amb la dinastia Borbó, quan França assoleix l’hegemonia política europea, la quantitat i la qualitat dels mapes francesos augmenta i dona lloc a un actiu mercat cartogràfic, sobretot a París, a partir de 1630.
Les causes de l’esplendor de l’escola cartogràfica francesa dels segles XVII i XVIII són diverses:
En primer lloc, els Borbons imposen una administració territorial coordinada des del centre i dirigida pels “intendents”. Aquesta direcció política i administrativa vol tenir un coneixement eficaç del territori tant per raons fiscals i governatives (distribuir els impostos, definir els districtes judicials,….) com per a poder millorar les infraestructures existents o crear-ne de noves (camins, canals, ports, …).
En segon lloc, la participació dels exèrcits francesos en guerres a tot Europa mena a realitzar nombrosos plànols i vistes de ciutats i places fortificades amb una doble utilitat: d’una banda, l’eficiència militar, ja que els generals necessiten conèixer bé el relleu, les fortificacions, les distàncies i els camins del territori sobre el que hauran d’actuar; de l’altra, la publicista i ornamental, ja que aquests gravats són il·lustrats amb les efígies de generals victoriosos i altres motius i llegendes propagandistes. N’és bon exemple la cartografia de totes les costes franceses, elaborada pels “enginyers del rei” i compilada a l’Atlas nouveau de cartes marines (1693), publicat per la Impremta Reial de París amb un explícit subtítol: “aixecades i gravades per ordre exprés del Rei per a l’ús dels exèrcits marins”.
En tercer lloc, la política expansionista de Lluís XIV, segons la qual França s’ha d’estendre fins a les seves “fronteres naturals” (els Pirineus, la Mediterrània, els Alps, el riu Rin i l’Atlàntic), promou un gran nombre de cartes nàutiques, regionals i la Carte et description genérale du tres-haut, tres-puissant et tres-chrestien royaume de France (1652-1653), elaborada per Nicolas Sanson d’Abbeville a escala 1:880,000.
En quart lloc, el desenvolupament científic impulsat per l’Acadèmia de les Ciències que el ministre Jean-Baptiste Colbert ha creat el 1666 porta noves millores cartogràfiques. A més, la discussió als salons de les notícies de la premsa naixent i dels informes que envien els missioners o els diplomàtics estimulen una creixent demanda de mapes. En particular, l’Acadèmia aconsegueix mesurar amb exactitud el meridià terrestre gràcies al sistema de la triangulació geodèsica. Les mides preses per Jean Picard permetran unificar la cartografia de diverses regions i eliminar imprecisions (Carte de France corrigée par Ordre du Roi sur les Observations des Monsieurs de l’Académie des Sciences, 1693).
DOCUMENTS RELACIONATS
EL MAPA DE FRANÇA DELS CASSINI
Crèdits de les imatges
- Rigaud, Hyacinthe. Louis XIV (1638-1715), roi de France. 1701. Col·lecció del Musée du Louvre.
- Sanson d’Abbeville, Nicolas. Carte et description genérale du tres-haut, tres-puissant et tres-chrestien royaume de France (1652-1653.) Col·lecció Gallica. Bibliothèque nationale de France.