Brocar, Arnaldo Guillén de, Francisco Jiménez de Cisneros. Libri Veteris et Noui Testamenti Multiplici Lingua Impressi. de ma[n]dato [et] sumptibus … Fra[n]cisci Ximenez de Cisneros … : industria [et] solertia … Arnaldi guilielmi de Brocario artis impressorie magistri …, 1517. https://patrimoniodigital.ucm.es/s/patrimonio/item/14172. [Col·lecció de la Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid]

La Bíblia Poliglota Complutense consta de VI volums i s’imprimiren uns 600 exemplars, dels quals ara només es conserven uns 125. Els treballs d’estudi inicien en c. 1503-1505, es començaren a imprimir en 1514 i s’acaben en 1517, pocs dies abans de la mort del mateix Cisneros. Els volums de la BPC varen ser dedicats al Papa Lleó X, que no donà resposta fins al 1520. Però la complicada gestió del testament de Cisneros explica que no es distribuïren fins a partir de 1522, i a un preu molt més baix del que havia costat fer-ho. Les circumstàncies d’aquesta mala distribució són importants, perquè, en part, expliquen que posteriorment Felip II encarregués una «segona edició» en l’anomenada Bíblia Règia. 

Els vols. I-V de la BPC editen el text bíblic, mentre que el vol. VI és un instrument gramatical per a l’estudi dels textos hebreus i arameus. Els volums I-V reprodueixen els mateixos pròlegs, a on es parla de la manera de llegir el text bíblic i el seu sistema d’estudi. Aquests exemplars varen deixar un espai per a l’aprovació del Papa, la qual, com hem dit, no s’emet fins a 1520, de manera que alguns exemplars no la transmeten, d’altres l’han afegit posteriorment de manera manuscrita i d’altres l’han afegit impresa després d’un temps.  

Els volums I-IV contenen l’Antic Testament, editat en tres columnes: el text llatí de la Vulgata al centre, i, als costats, la versió hebrea i la versió grega dels Setanta, aquesta última, a més, amb traducció llatina interlineal feta expressament per a aquesta edició. Alguns llibres de la Bíblia només apareixen en llatí i grec o només en llatí, ja que no es trobaren textos en hebreu (o grec) per acompanyar la versió Vulgata de sant Jeroni. 

El vol. I, dedicat als primers cinc llibres de la Bíblia (Pentateuc), a més de les versions llatina, hebrea i grega esmentades, ofereix també la versió aramea (anomenada aquí chaldaica), però impresa amb caràcters hebreus i traducció llatina també feta expressament (sembla que per Alfonso de Zamora). Aquesta versió aramea del Pentateuc es correspon a la versió del Targum d’Onqelos.  

Els primers a ser preparats i sortir impresos són els vols. V (amb el Nou Testament, que inclou, en aquest volum V, també un apèndix gramatical per a l’estudi del text grec) i el VI, signats en 1514. El volum V, doncs, només publica la versió grega «original» i la llatina de sant Jeroni, en dues columnes. 

Sembla que va seguir el vol. IV, però no hi ha constància de la seqüència d’aparició dels vols. I-III, probablement impresos en folis que s’anaven preparant alternativament. 

S’ha d’observar que Cisneros va decidir no presentar una traducció llatina literal per al text hebreu de l’Antic Testament ni per al text grec del Nou Testament, i sí, en canvi, una per al text grec dels Setanta (LXX) i per al Targum arameu. Aquesta decisió serà corregida per Montano en l’edició de la Bíblia Règia, que sí que n’ofereix. 

Els vols. I-IV (Antic Testament) i el vol. V (Nou Testament) ofereixen un sistema per a l’estudi del text Bíblic. Per a cadascuna de les paraules dels textos «originals» hebreu i grec s’ha inclòs una lletra volada que remet a la paraula corresponent de la versió Vulgata. Es tracta d’un sistema que permet estudiar de manera bilingüe (llatí-hebreu i llatí-grec) els textos bíblics. Aquest sistema ens parla de la finalitat didàctica en la formació del clero que havia de tenir aquesta Bíblia Poliglota. En el cas dels vols. I-IV, a més de les lletres volades entre el llatí i l’hebreu, apareixen anotades al marge les arrels de les paraules hebrees, de manera que es poden consultar al vol. VI, fet com un lèxic hebreu-llatí (atribuït a Pablo Coronel). 

Per tal de poder fer aquest projecte, el cardenal Cisneros va encarregar la compra de manuscrits hebreus, arameus, grecs i llatins, a més d’edicions impreses, sobre les quals es va fer un registre de compres i entrades a la Biblioteca de Cisneros que ens permet localitzar una bona part dels exemplars que els filòlegs de la Complutense tenien a l’abast. Aquesta compilació de materials no va ser fàcil, ja que, malgrat que alguns estaven a prop (com ara els testimonis hebreus de tradició sefardita, d’altres es van demanar en préstec directament al Papa o es van adquirir en diversos mercats d’arreu d’Europa. Recordem, per exemple, les dificultats que va tenir Erasme per aconseguir exemplars grecs del Nou Testament, sense haver-ho aconseguit plenament.