Apianus, Petrus; Gemma Frisius. Cosmographia, sive Descriptio universi orbis. Antuerpiae : ex officina Ioanni VVithagii, 1584. http://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/bdh0000000153. [Col·lecció de la Biblioteca Nacional de Espanya]

Els coneixements astronòmics van ser molt importants per al desenvolupament dels instruments de navegació i el posicionament geogràfic. Un dels primers estudiosos en aplicar les matemàtiques a l’estudi astronòmic i al de la forma de la Terra va ser Petrus Apianus, que va realitzar un compendi general del saber de l’època en obres com la Cosmographia.

A tall d’exemple, podem trobar l’explicació sobre l’ús de la ballesta. La ballesta és un instrument nàutic que es remunta al segle XIV, utilitzat per calcular l’alçada del sol i altres astres amb relació a l’horitzó. Està composta per una vara graduada de fusta, sobre la qual llisca una altra vara transversal més petita. L’ús consistia a observar l’horitzó a través de la fletxa, que funcionava com a visor, mentre s’alineava l’extrem superior de la sonalla amb l’astre desitjat. Marins espanyols i portuguesos van emprar aquest dispositiu principalment per determinar la latitud, mesurant l’alçada de l’estrella polar sobre l’horitzó. La ballesta va ser l’instrument més precís del seu temps. També se la coneixia com a bàcul de Jacob, en referència al seu creador, Jacob Ben Fakir.

Gravat de l'observació d'una distància lunar amb ballesta a la Cosmographia d'Apianus. 1584.
Observació d’una distància lunar amb la ballesta.