Reina, Casiodoro de, y Samuel Apiarius. La Biblia : que es los sacros libros del Vieio y Nueuo Testamento.. Basilea: [Tomas Guarino], 1622. http://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/bdh0000013468. [Col·lecció de la Biblioteca Nacional de España].

Poc després de l’aparició de la Bíblia de Ferrara (versió en ladí, és a dir, en el castellà parlat pels jueus sefardites, impresa per primera vegada en 1553), Casiodoro de la Reina aconseguí una versió completa (també amb el NT) en castellà. Les circumstàncies de la seva feina, el portaren igualment a la persecució inquisitorial i a cercar la impressió de la seva obra en diverses ciutats europees, que acabà apareixent a Basilea en 1559, tot i que està en discussió la imprempta que el publicà. El cas és que –fos subcontractat o bé directament feta per ell–, la Bíblia de l’os reb el seu nom de l’ex-libris que feia servir l’impressor de Basilea, però pocedent de Berna, Samuel Biener: com que Berna és una paraula emparentada amb l’os i Biener significa ‘apicultor’, l’emblema significa una figuració del nom d’aquest impressor; però també amb la interpretació en clau de lectura: una bèstia (equivalent al propi lector) que pretén arribar a la mel (el text bíblic), malgrat el peril de rebre les picotejades per les abelles (les interpretacions errònies o ignorades).  

Casiodoro de la Reina, però, partí de les tradicions castellanes preexistents: 1) per a l’AT utilitzà sistemàticament la Bíblia de Ferrara, tot i que actualitzant el seu estil castellà sefardita i revisant algunes aportacions a partir de la visió del text hebreu. 2) Pel que fa al NT, Casiodoro acudí a l’ús de la traducció recentment apareguda a partir del text grec de Francisco de Enzinas (Dryander), feta a Wittenberg a instàncies del cardenal Melanchthon i apareguda a Amberes en 1543. La persecució d’aquesta última versió castellana quedà compensada amb la impressió de Juan Pérez de Pineda a Ginebra en 1556, el qual afegí en una de les reimpressions posteriors (la de Ginebra de 1562) la seva versió dels Psalms. 

També el seu pròleg, en una estructura concertada amb els decrets del Concili de Trent sobre la prohibició de la traducció del text bíblic en romanç, és un monument literari i documental per a la història del text bíblic i la justificació de les versions vernacles. 

La història social i cultural del moment comportà la relació directa entre la Bíblia de l’os amb el món protestant (pensem també en la influència d’Enzinas). L’«absorció» que va fer Casiodoro de la Bíblia de Ferrara (originàriament destinada a les comunitats jueves castellanes a l’exili) convertí igualment el text de Ferrara en un motiu filoprotestant. Aquesta situació és primordial per entendre la continuïtat d’aquestes versions amb la redacció de Cipriano de Valera.