La nova política borbònica sobre impremta va afectar les relacions entre els bisbes de les diòcesis catalanes i el rei Felip V. L’any 1717 el bisbe de Girona, Miquel Joan de Taverner, es va dirigir a la Reial Audiència de Catalunya per expressar la seva disconformitat a l’obligació de demanar llicència d’impressió al Consejo de Castilla. Segons Taverner, entre les potestats de l’autoritat episcopal hi figurava “la libertad de hazer imprimir todos los despachos regulares y corrientes de sus cúrias, edictos, avizos y cartas pastorales sin concurso ni previa licencia de la potestad seglar”. Les pretensions del bisbe de Girona topaven amb el regalisme propi dels borbons. La resposta reial va arribar l’any següent, instant a les autoritats eclesiàstiques a demanar al monarca les preceptives llicències per imprimir.
Qualesquier decretos o constituciones que se hizieren en el concilio provincial tarraconense, como también las sinodiales de sus obispos sufragáneos, antes de publicarse e imprimirse se hayan y devan presentar en el mi Consejo a fin de ver y examinar si ay cosa contraria y perjudicial a mis regalías, jurisdicción y derechos reales, o si pueden tener algun otro inconveniente.
Biblioteca de Catalunya, Bon. 10-VI-4/81