Kepler, Johannes, et al. Tabvlæ Rudolphinæ, qvibvs astronomicæ scientiæ, temporum longinquitate collapsæ restauratio continetur. [Vlmæ, Typis J. Saurii, 1627]. www.loc.gov/item/49038330/ [Col·lecció de la Library of Congress]
Kepler esdevingué una figura clau en la revolució científica. L’astrònom i matemàtic alemany va ser reconegut principalment per les seves lleis sobre el moviment dels planetes al voltant del Sol. El 1627 va publicar les Tabulae Rudolphinae, a les quals va dedicar un enorme esforç, i que es van utilitzar durant més d’un segle a tot el món per calcular les posicions dels planetes i estrelles. Aplicant les seves lleis del moviment planetari, va aconseguir predir amb èxit el trànsit de Venus a l’any 1631.
Les seves aportacions en el món de l’astronomia van suposar un avenç extraordinari que va influir en molts d’altres camps:
“La necessitat de millorar les taules astronòmiques existents era reclamada per diverses professions: astrònoms, per observar els estels; astròlegs, per fer cartes astrals en el moment del naixement d’un client; navegants i exploradors, per traçar rumbs i posicions al mar (normalment a partir d’uns pocs estels breument visibles); cartògrafs, per obtenir posicions de ciutats i accidents geogràfics; fabricants d’instruments, per obtenir els números correctes que havien de gravar als seus objectes; professors o aprenents, que necessitaven llegir sobre les novetats. Les imprecisions de les antigues Taules Alfonsines i Prutèniques (basades en dades de Ptolomeu, Copèrnic i Longomontanus) conduïen a errors de predicció de fins a 5 graus en les posicions planetàries. Es tracta d’un error enorme […] Kepler obtingué més precisió, de 0,05 graus”.
COOKER, Mark J.: “Johannes Kepler and his making of Rudolphine Tables”, The Mathematical Gazette (Leicester), t. 105, nº 564 (nov. 2021). DOI:10.1017/mag.2021.109. [Traducció d’Ignasi Fernández]