El procés productiu del llibre imprès s’iniciava, habitualment, quan un autor es posava en contacte amb un impressor per tal d’editar una obra manuscrita. Si les dues parts arribaven a un acord, les condicions s’acostumaven a plasmar en un contracte fet davant d’un notari.
Un exemple és el contracte que el teòleg Magí Cases va signar amb l’impressor Rafael Figueró l’any 1674 per editar el llibre titulat Desenganys, introducció a la vida devota. Tots dos van acordar fer-ne una edició de 1.200 exemplars, de les quals l’impressor se’n quedaria mil unitats i les restants serien per l’autor.
Cases, a més, es comprometia a sol·licitar un privilegi reial per poder vendre el llibre en exclusiva durant deu anys. Molt sovint, en el procés d’edició d’un llibre hi intervenia una tercera persona, que participava en el projecte com a mecenes, de forma altruïsta, o com a inversor, amb l’objectiu d’obtenir un rendiment econòmic.
L’any 1669 el cavaller Jaume Cortada va deixar 300 lliures “sense interès” al frare predicador Tomàs Bofarull per tal que aquest pogués editar el llibre titulat Nuevas indias de las alabanzas del Santíssimo Rosario, que fou imprès al taller de Rafael Figueró. El 1670, l’assaonador Maurici Font va signar un contracte amb Figueró per publicar el Santuario de las gracias e indulgencias, escrit pel pare franciscà Diego León. Font es va fer càrrec de pagar el cost íntegre de l’edició de 625 exemplars, que va ascendir a 53 lliures. Un cop impresos, l’assaonador va fer un tracte amb uns llibreters per posar els llibres a la venda a un preu molt superior que el de cost, obtenint, d’aquesta forma, un rendiment.
A vegades, eren els propis autors els que assumien el cost de la impressió, cosa que els obligava a cercar finançament. Aquest fou el cas del notari Jeroni Galí, que el 1681 va fer imprimir el llibre titulat Summa Artis Notariae al taller de l’impressor Jacint Andreu. Per poder pagar part de les 800 lliures que costava l’edició de 1.250 exemplars el notari va vendre un censal de 400 lliures –és a dir, va sol·licitar un prèstec– al cavaller Josep de Borja Llançol. El negoci no li va sortir gaire rodó a Galí, ja que l’any següent va vendre 1.100 exemplars de la seva obra a uns llibreters per un preu de 463 lliures, o sigui, aproximadament la meitat del que li havia costat l’edició sencera.
Els elevats costos que suposava l’edició d’un llibre motivaven que els llibreters i els impressors formessin societats, amb l’objectiu compartir les despeses. L’any 1686 els impressors Rafael Figueró, Vicenç Surià, Josep Llopis i Maria Andreu, vídua de Jacint Andreu, van formar una companyia per imprimir i vendre llibres durant un període de sis anys. L’acord contemplava que els ingressos obtinguts per la venda de llibres serien destinats a l’edició d’altres llibres i que només passats els sis anys els quatre socis es repartirien els beneficis. Un altre exemple de societat formada per impressors i llibreters és la que Rafael Figueró va constituir l’any 1699 amb els llibreters barcelonins Anton Ferrer, Ramon Sapera, Baltasar Ferrer, Joan Terresànchez, Joan Cassanyes, Jaume Batlle i Joan Piferrer. L’acord, en aquest cas, es va fer per temps de cinc anys.
DOCUMENTS RELACIONATS
Crèdits de les imatges
- [Fragment del contracte d’edició signat pel teòleg Magí Cases i l’impressor Rafael Figueró per editar el llibre titulat Desenganys, introducció a la vida devota. Desenganys, introducció a la vida devota]. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB), Francesc Cotxet i Soler-Ferran, Desè manual, 1674, 779/9, f. 54-55.
- Galí i Ramon, Jeroni. Opera artis notariae : theoricam simul et practicam eruditionem complectentia. Barcinone: ex Typographia Hyacinti Andreu, 1682. [Col·lecció Biblioteca d’Escornalbou]