Al segle XVI, la Monarquia Hispànica i el Regne de Portugal han dominat l’expansió europea pels altres continents. Però, a la dècada de 1590 ja no es troben en condicions de defensar el seu monopoli sobre imperis tan immensos. Les Províncies Unides (les 17 províncies al nord dels Països Baixos), enfrontades a la Monarquia Hispànica des de la revolta de 1568, ho aprofiten per fer-se amb algunes bases al Carib i, sobretot, amb el control de la lucrativa ruta de les espècies, entre Indoxina i Europa.
El factor decisiu es la creació, el 1602, de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals (VOC, per les seves sigles en neerlandès), que ofereix un model exitós de col·laboració público-privada en l’explotació colonial, posteriorment imitat al Regne Unit i altres països.
D’una banda, la VOC és una societat anònima, en la que la puixant burgesia holandesa pot invertir amb garanties de grans beneficis, que després es redistribueixen de forma capil·lar per totes les Províncies Unides gràcies a la participació de molts petits accionistes.
D’altra banda, les autoritats holandeses garanteixen a la VOC el monopoli del comerç amb Àsia i el suport militar necessari per protegir els seus vaixells i les seves factories fortificades, que s’estenen des de Ceilan fins a les Illes Moluques, més encara després que, el 1648, el rei Felip IV reconegués finalment la independència de les Províncies Unides a la Pau de Westfàlia.
La VOC té al seu servei un exèrcit d’impressors, gravadors i cartògrafs treballant sota la direcció d‘un “cartògraf oficial”. La seva funció és recollir informació dels pilots holandesos per cartografiar les rutes marítimes més ràpides i segures i dibuixar amb precisió els territoris amb més interès mercantil. L’any 1638, per exemple, la Companyia disposa de més de 2.000 vaixells que porten a Europa no només espècies, sinó també teixits i productes de luxe com l’ivori, el té o la porcellana xinesa, molt ben valorada per la noblesa i l’alta burgesia de tot el continent. Hi treballen aproximadament 30.000 marins.
A més, l’esplendor econòmic d’Amsterdam i de tot el país estimula la competència entre moltes impremtes privades que pugnen per publicar els mapes i els atles de millor qualitat. Mapes i cartes nàutiques que empren els mariners o els inversors per orientar-se, però que també poden ser utilitzats com a productes d’ostentació o penjats a les parets d’edificis públics i privats amb intenció decorativa o propagandística. Això, és clar, no hagués estat possible sense l’existència prèvia d’una important tradició cartogràfica als Països Baixos del segle XVI, el representant més important de la qual havia estat el cèlebre Gerard Mercator (1512-1594), autor el 1569 d’un mapamundi la projecció del qual encara és utilitzada als nostres dies.
A les Províncies Unides, al segle XVII, canvia el sentit de la cartografia. Els mapes elaborats per encàrrec dels portuguesos i els espanyols al segle XVI pretenien identificar noves zones i rutes per l’expansió imperial. Això implicava que sovint eren manuscrits i, en principi, confidencials, ja que es cercava garantir el control polític exclusiu de les monarquies ibèriques sobre aquells territoris.
Els mapes holandesos del segle XVII tenen una finalitat mercantil, paren especial atenció a les zones comercialment més productives, són reproduïts gràcies a les impremtes i esdevenen, ells mateixos, objectes d’un comerç molt rendible en el context d’aquest capitalisme naixent. L’interès primordialment científic dels cosmògrafs del Renaixement havia estat substituït per l’afany de lucre dels impressors del segle XVII: la cartografia havia esdevingut, ella mateixa, una indústria.
DOCUMENTS RELACIONATS
Crèdits de les imatges
- Himasaram. Bandera de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals. Viquipèdia
- Robert de Vaugondy, Gilles. Les Provinces-Unies des Pays-Bas, qui comprennent le duché de Gueldre, les comtés de Hollande, de Zelande, de Zutphen, les seigneuries d’Utrecht, d’Ouest-Frise, d’Ower-Issel et de Groningue. 1753 Col·lecció Gallica. Bibliothèque nationale de France.