BECEROLES
Llibrets de poques pàgines amb què els nens s’iniciaven en la lectura. Acostumaven a reproduir les lletres de l’abecedari i també incorporaven un sil·labari i algunes oracions bàsiques per practicar la lectura, com el Parenostre o l’Avemaria.
IMPOSICIONS
Peces de metall o de fusta, de forma rectangular, usades per a separar i mantenir immòbils les planes o trossos de composició que constitueixen la forma d’impremta. Es van començar a fer servir durant el segle XVI i van facilitar la impressió de llibres en formats més petits.
INCUNABLES
Llibres impresos entre 1450 i 1500. Eren normalment obres de gran qualitat que moltes vegades imitaven els manuscrits il·luminats
LLICÈNCIA
Durant l’època moderna, els llibres havien de sotmetre’s a un procediment de censura civil per poder-se publicar. Per imprimir qualsevol llibre de manera legal, era necessari sol·licitar primer el permís de l’autoritat pertinent. Fins al segle XVIII, Catalunya va tenir el seu propi sistema de llicències d’impressió, però, a partir de l’arribada dels Borbons, les llicències catalanes van començar a regir-se segons la tradició castellana.
MENUDERIES
Documents menors de caràcter utilitari que van esdevenir el producte més rendible de les impremtes i que van facilitar les gestions quotidianes de la societat.
PRIVILEGI
Concessió reial que atorgava la l’exclusivitat per imprimir i vendre una obra concreta durant un període de temps limitat. El seu objectiu era garantir que les edicions fossin econòmicament viables, ja que, en aquest context, encara no existien els drets d’autor i totes les obres podien ser reimpreses en qualsevol moment per la competència.
TIPUS MÒBILS
Petites peces metàl·liques fetes de plom, estany i antimoni, que representaven en relleu un caràcter tipogràfic i que permetien reconstruir un text i estampar-lo sobre una superfície. Estaven fets d’un material tou que es desgastava amb l’ús, per la qual cosa calia anar-los renovant amb certa freqüència.
XILOGRAFIA
Tècnica de gravat sobre fusta que permetia estampar il·lustracions en relleu. Les planxes xilogràfiques eren més barates i menys refinades que les calcogràfiques, que es feien sobre coure. Les impremtes disposaven d’un ampli repertori d’aquests gravats i moltes vegades eren objecte de transaccions i eren reutilitzats en diversos tallers. Per elaborar-los, el seu autor tallava la imatge a mà directament sobre la fusta, amb una gúbia o burí. Això feia que cada un d’aquests gravats fos únic i irrepetible, tot i que n’hi ha alguns que s’assemblen molt entre ells.