L’estudi de la Reforma protestant, a més dels esdeveniments socials i polítics en què es desenvolupa, implica necessàriament tenir en compte les circumstàncies culturals. Naturalment, doncs, el debat religiós està en el centre d’atenció, ja que, en definitiva, la Reforma implica una nova escissió de l’Església de Roma (catòlica).
El debat religiós entre catòlics i reformistes manté la seva tensió en la lectura del text bíblic. Per exemple, la Reforma reobre el debat sobre la legitimitat de traduir la Bíblia a les llengües vernacles, llarg des de l’Edat Mitjana. L’actitud de la Reforma serà, malgrat les reticències de Roma, la publicació impresa de la traducció de Luter a l’alemany (a partir de 1522 el Nou Testament, i de 1534 la Bíblia completa, amb correccions en edicions posteriors).
Però l’actitud de la Reforma no només justificava i tirava pel dret amb la publicació de les traduccions vernacles de la Bíblia. Els intel·lectuals protestants incideixen en el tema del cànon dels llibres de la Bíblia, un tema també obert durant els períodes anteriors, però ara revisat en profunditat. De fet, es pot interpretar com una resposta al Protestantisme el pronunciament del Concili de Trent en la quarta sessió, celebrada el 8 d’abril de 1546, sobre quins llibres havien de formar part oficialment el conjunt de la Bíblia. Tant és així, que la mateixa Bíblia de Luter (és a dir, la seva traducció a l’alemany) va prescindir d’alguns llibres o passatges concrets del cànon de la tradició catòlica, publicació que escandalitzà encara més l’Església romana.
La revisió del cànon dels llibres de la Bíblia que feia la nova tradició protestant es basava en criteris profundament teològics, però fonamentats en arguments filològics. Per aquest motiu, cal tenir present que la Reforma s’està desenvolupant al mateix temps que l’Humanisme europeu. I, de fet, els principals agents del debat sobre Reforma i Contrareforma són eminents humanistes i, la majoria d’ells, grans filòlegs.
Si tenim en compte l’ambient cultural en relació amb l’evolució de la Reforma, cal esmentar l’impacte que van tenir diversos fenòmens: un d’ells és la recuperació dels estudis del grec i de l’hebreu, és a dir, les llengües «originals» dels textos bíblics. Cal recordar que l’Edat Mitjana europea va viure, pràcticament, sense coneixements de llengua grega ‒que no comencen a escampar-se fins a mitjans del s. XV, gràcies a la presència d’intel·lectuals i llibres grecs-bizantins que fugien de l’ocupació turca de Constantinoble‒ ni hebrea, més enllà de l’ús que en feien les comunitats jueves de manera interna. Un altre fenomen que cal tenir present, és l’ús de la impremta, que es va convertir en un instrument catalitzador de les idees en debat (no només per part de la Reforma, sinó també per part del món catòlic).
La Bíblia Règia, doncs, s’ha d’emmarcar en el context del revisionisme sobre el cànon dels llibres de la Bíblia. En aquest cas, es tracta d’una reafirmació del cànon catòlic. Ara bé, per poder descriure les seves característiques i entendre la funció d’aquesta edició poliglota de la Bíblia, cal remetre’s al seu antecedent immediat, que és la Bíblia Poliglota Complutense (Alcalá de Henares, 1514-1517, 6 vols.), de la qual la Bíblia Règia es pot considerar una reedició «augmentada i actualitzada».
DOCUMENTS RELACIONATS
Crèdits de les imatges
- Biblia – das ist die gantze Heilige Schrifft Deutsch Mart. Luth. Wittenberg. [Editada per Stephan Füssel]. 1534. [Reimpressió: Taschen, 2003]. Col·lecció de la Universitat de Virginia a Google Books.
- Romans 11.13-22; 11.24-33; Philippians 4.14-Colossians 1.2; Colossians 1.5-13. Fragment d’una Bíblia del 200 aproximadament. Col·lecció de la Chester Beatty Library.