Una altra de les grans aportacions de la impremta fou la de facilitar el naixement de la premsa. Ja des de molt abans de la invenció de la tipografia els mercaders acostumaven a enviar i rebre cartes que contenien informació sobre la situació política i militar dels països amb els quals comerciaven. Fins i tot, en algunes ciutats, com fou el cas de Venècia, hi havia individus que es dedicaven a recopilar aquesta informació i a distribuir-la entre un grup selecte de clients, en forma de “gasetes” manuscrites. Amb l’arribada de la tipografia, els impressors van veure en aquestes gasetes una oportunitat de fer negoci.
A partir d’aleshores les gasetes es van abaratir i, gràcies a això, en van augmentar les vendes. En els orígens d’aquesta premsa existien dos productes diferenciats: les relacions i les gasetes. Les relacions contenien la narració d’un únic esdeveniment i es publicaven a mesura que la informació arribava a mans dels impressors. Les gasetes, en canvi, estaven formades per reculls de notícies, generalment breus, procedents de diferents ciutats. A diferència de les relacions, les gasetes es publicaven regularment.
De fet, la posada en marxa del sistema de correu ordinari, a final del segle XVI, va propiciar que a principi del segle següent es publiqués, a Estrasburg, el primer setmanari de la història, cosa que va suposar el naixement de la premsa periòdica.
La premsa va ser utilitzada per molts estats com a instrument propagandístic. Destaca, en aquest sentit, l’aparició de la Gazette francesa, l’any 1631, per iniciativa del cardenal Richelieu. A Anglaterra, d’igual forma, es publicava The London Gazette, que contenia informació parlamentària i governamental. Anglaterra i Holanda foren països que van gaudir d’una certa tolerància en relació a la premsa. A Catalunya hi hagué un primer intent de publicar una gaseta periòdica l’any 1641, durant la Guerra dels Segadors, però la consolidació d’aquest fenomen no va arribar fins a la dècada de 1680, coincidint amb la gran expectació que la Gran Guerra Turca va generar a tot Europa.
La difusió de la premsa a l’època Moderna va assolir el seu moment més àlgid durant la Guerra de Successió, entre 1701 i 1714. Aquest conflicte va destacar per la utilització de la premsa com a arma de combat, una veritable “guerra dels papers”.
Pràcticament tots els països van fer ús de la premsa per informar o desinformar la població sobre el desenvolupament del conflicte. Durant aquests anys es van publicar un gran nombre de pamflets d’opinió, que defensaven els plantejaments dels dos bàndols que es disputaven el tron hispànic: els borbònics i els austriacistes. A Catalunya va destacar sobretot la figura de l’impressor Rafael Figueró, creador de la Gazeta de Barcelona, que va rebre el títol d’impressor reial per part de l’arxiduc Carles d’Àustria.
DOCUMENTS RELACIONATS
Crèdits de les imatges
- Relacio de las solemnissimas festas, que la molt lleal y fortissima Ciutat de Barcelona a fet a 31 de mars any 1641 a la noua de admetrens lo Christianissim Rey Lluys nostre senyor, debaix de la protectio com à Comte de Barcelona, y Princep de Cathalunya. En Barcelona : en la Estampa de Iaume Romeu, 1641. Col·lecció de la Biblioteca Nacional de España.
- Afectos barceloneses al llegar nvestro amado monarca Carlos Tercero, que Dios guarde, a la excelentisima ciudad de Barcelona : matizados con titvlos de comedias de este año de 1707. [Barcelona : s.n., 1707?] Col·lecció Fons de la Guerra de Successió de la Universitat Pompeu Fabra a la MDC.