La impremta de tipus mòbils és un dels invents més revolucionaris de la història de la Humanitat i, de fet, es considera que fou un dels factors que va contribuir a la modernització de la societat europea a partir del segle XV. La impremta va permetre la reproducció de llibres a gran escala i, gràcies a això, va contribuir a incrementar la circulació de les idees i de coneixements. Es tracta d’un avanç comparable al que va suposar l’aparició de l’escriptura ara fa uns 5.000 anys.
El mèrit de la invenció de la impremta cal atribuir-lo a l’alemany Johannes Gutenberg, que cap a 1450 va idear un sistema d’impressió utilitzant tipus mòbils, és a dir, peces intercanviables que permetien combinar les diferents lletres de l’alfabet. L’aportació més rellevant feta per Gutenberg –orfebre de formació– fou la fabricació dels tipus amb un aliatge de metall molt resistent, cosa que evitava el seu trencament i el desgast prematur. D’aquesta forma, Gutenberg va perfeccionar una tecnologia que ja havia estat utilitzada a la Xina i a Corea des de molts segles abans.
El primer llibre d’una certa importància sorgit de la impremta fundada per Gutenberg a Magúncia fou l’anomenada Bíblia de 42 línies, que va ser completada vers el 1455. A partir d’aleshores la nova tecnologia es va escampar per tot Europa: a Estrasburg hi va arribar el 1458, a Roma el 1467, a Venècia el 1469 i a Paris el 1470. Cap a final d’aquell segle ja hi havia un miler de tallers tipogràfics, repartits en més de 250 ciutats de tot el continent europeu.
Amb això s’encetava l’etapa de la història del llibre coneguda com la dels incunables, llibres impresos entre 1450 i 1500. Es tractava d’obres d’una gran qualitat, tant pel que fa al paper utilitzat com a l’estètica. Eren, de fet, molt semblants als manuscrits il·luminats medievals. Es calcula que durant aquest període es van imprimir uns 25.000 títols, cosa que va suposar la posada en circulació d’un total de llibres que superava els deu milions d’exemplars.
Pel que fa a Catalunya, la impremta s’hi va establir ben aviat, gràcies a l’arribada d’impressors alemanys que van obrir tallers a Barcelona. L’obra més antiga conservada que mostra l’existència d’una impremta en aquesta ciutat és el llibre titulat Rudimenta grammaticae, de Niccolò Perotti, editat pels impressors alemanys Johannes de Salzburg i Paul Hurus el 1475. L’any 1473, però, els alemanys Henri Botel, Johannes Planck i Georg von Holtz ja havien format una societat a Barcelona, amb l’objectiu d’imprimir l’Ethica d’Aristòtil.
DOCUMENTS RELACIONATS
Crèdit de les imatges
- Laurent, Jean-Antoine. Gutenberg inventant l’imprimerie, 1831. Col·lecció Musée de Grenoble-J.L. Lacroix.
- Aristòtil. Ethica ad Nicomachum. Politica. Oeconomica. [Barcelona]: [Enrique Botel, Jorge von Holtz y Juan Planck], [ca 1473]. Col·lecció de la Biblioteca Nacional de España