L’aparició de la impremta cap el 1450 va permetre que la producció documental existent fins el moment es multipliqués i que el coneixement que s’hi contenia circulés de forma molt més ràpida i fàcil.
El primer mapa imprès fou el mapamundi de T en O inclòs a les Etymologiae d’Isidor de Sevilla, el 1472. Aquest no deixa de ser un mapa “anecdòtic”, però a partir d’aquest moment es produirà un increment substancial de la producció i distribució comercial de la cartografia, sent els Països Baixos el principal centre productor i editor de mapes.
Inicialment, els mapes editats van ser mapes en un sol full, moltes vegades mapes murals que podien incorporar vistes o elements iconogràfics diversos. Aquests mapes estaven pensats com a objectes decoratius i gaudien d’un acceptable grau de comercialització. Posteriorment es van començar a editar mapes en més d’un full, unint les impressions de diverses planxes i aconseguint reproduir documents a mides molt superiors.
El següent pas en la producció editorial de cartografia va ser la recopilació de diferents mapes en un document de format llibre. Les primeres versions d’aquest reculls no poden ser considerades encara atles, ja que moltes vegades la seva unitat estilística o temàtica era inexistent. Aquestes característiques es donaran per primer cop amb la publicació del Theatrum orbis terrarum d’Abraham Ortelius el 1570, obra considerada el primer atles de la història.
Tot i això, la recopilació cartogràfica que batejarà aquesta nova producció cartogràfica serà l’Atlas sive Cosmographicae meditationes de fabrica mundi et fabricati figura de Gerardus Mercator, l’edició completa del qual no es publicarà fins el 1595 i que serà continuat i ampliat posteriorment per Henricus Hondius i Johannes Janssonius. La saga de cartògrafs que dominarà el segle XVII, però, serà la dels Blaeu. En un primer moment, amb l’edició del Novus Atlas, i posteriorment amb la publicació entre el 1662 i el 1672 de l’Atlas Maior en 12 volums, van gaudir d’un èxit comercial extraordinari.
Ja a finals del segle XVII i durant el segle XVIII, França agafarà el relleu dels Països Baixos i serà un important centre productor i editor de cartografia. Si durant el segle XVII noms com Nicolas Sanson, Nicolas de Fer o Sébastien de Beaulieu amb les seves Glorieuses Conquestes de Louis le Grand van ser importants referents en el món de l’edició de mapes, el segle XVIII donarà pas a cartògrafs que recolliran els fruits de la reforma cartogràfica de la Il·lustració i els seus avenços tècnics i científics. Gilles y Didier Robert de Vaugondy, Guillaume Delisle o Jean-Baptiste Bourguignon d’ Anville seran prestigioses figures d’aquesta nova fornada d’editors de mapes.
DOCUMENTS RELACIONATS
Crèdits de les imatges
- Isidor, Bisbe de Sevilla. Etymologiae. Augsburg: Guntherus Ziner, 1472. [Vollbehr Collection, Rare Book and Special Collections Division, Library of Congress]
- Mercator, Gerard ; Hondius, Hendrick ; Janssonius, Johannes. Gerardi Mercatoris Atlas ou representation du Monde Vniversel et des parties d’ice lui: faicte en tables et descriptions tres amples. Amsterodami : Sumptibus typis aeneis Henrici Hondij , 1633. [Col·lecció Biblioteca Nacional de España]