Els mapes del conjunt de Catalunya impresos entre el 1600 i el 1800, dels quals en tenim coneixement, són 64. Es presenten bé en mapes murals, bé en fulls d’atles de gran o petit format. A través d’aquest conjunt de mapes es poden apreciar els canvis soferts en els successius models geogràfics a l’hora d’interpretar el territori català.
El considerat com a primer mapa imprès de Catalunya, el realitzat per J.B. Vrients a Anvers cap el 1602-1605, va imposar un model geogràfic del territori català per molt de temps. Destacava, de manera força evident, la xarxa fluvial i va ser publicat tant en una edició tardana del Theatrum Orbis Terrarum d’Ortelius com en l’Atlas de Mercator, els dos referents cartogràfics de l’època.
Per la seva banda, el cartògraf francès Nicolas Sanson va mantenir el model bàsic de Vrients en dos mapes fonamentals impresos el 1660 i el 1674, però va modificar la línia hidrogràfica costanera, deformant de manera ostensible el perfil de Catalunya. La gran novetat, però, és la presentació de les divisions polítiques del moment: vegueries i bisbats. En un mapa posterior al 1690, F. de Wit proposa un model híbrid entre Vrients i Sanson que serà seguit per altres cartògrafs del moment com Cornelius Danckerts o Nicolas Visscher.
El 1720 es publica el mapa de Josep Aparici, primer mapa de Catalunya realitzat per un geògraf català. Aquest document serà el punt de partida per a la resta d’edicions autòctones, que modificaran i perfeccionaran el model francès, tot i que aquestes millores no es veuran reflectides en les edicions estrangeres de la primera meitat del segle XVIII. Es fa evident, doncs, el caràcter de “saló” de les edicions realitzades a la resta d’Europa, sense cap utilitat pràctica que no sigui la de mostrar les divisions polítiques.
Posteriorment es produiran al Principat dos mapes més, el del Comte de Darnius i el de Francesc Xavier de Garma. Aquests, juntament amb el d’Aparici, es convertiran en els tres mapes de referència del segle XVIII i seran el model que el cartògraf Tomás López adaptarà pel seu Mapa del Principado de Catalunya, el qual es convertirà, al seu torn, en el model predominant de finals de segle.
A partir d’aquí, els únics avenços significatius es donaran en els mapes de petites dimensions obtinguts per generalització a partir de grans formats. Es rectificaran les fronteres i els límits administratius, però el fons de referència no variarà fins el segle XIX.
DOCUMENTS RELACIONATS
ELS MAPES DE SALÓ
EL MAPA DE JOSEP APARICI
Crèdits de les imatges
- López, Tomas. Mapa del principado de Cataluña: comprehende los corregimientos de Barcelona, Cervera, Gerona, Lerida, Manresa, Mataró, Puigcerdá, Talarn, Tarragona, Tortosa, Villafranca, Vique y la subdelegación del Valle de Aran, 1776.
Col·lecció de la Cartoteca de Catalunya - Vrients, Jan Baptista. Nova principatus Cataloniae descriptio. Facsímil de l’edició publicada a Antverpiae [Anvers]: apud loannem Baptistam Vrints. [ca.1605]. Col·lecció Biblioteca de Catalunya