Des dels primers segles del cristianisme, les imatges sagrades tenien reconeguda una triple funcionalitat: servien per refrescar la memòria, especialment les imatges de culte, aquelles que representaven simbòlicament els misteris de la fe o conceptes teològics; complien una funció educativa o didàctica, sobretot les imatges històriques que instaven els fidels a imitar-les i instruir-los moralment; i, finalment, se’ls reconeixia una funció excitativa, pròpia de les imatges devocionals que apel·laven a la voluntat de l’espectador.
Des de la Baixa Edat Mitjana, s’havia consolidat un sentiment generalitzat sobre la necessitat d’imatges. L’Església Catòlica, en la darrera sessió del Concili de Trento, celebrada el 4 de desembre de 1563, va promulgar un breu decret sobre el culte als sants, relíquies i imatges, amb una doble finalitat: reafirmar la doctrina catòlica davant l’avenç del protestantisme i controlar la imatgeria, allunyant-la de tota superstició popular. D’aquesta manera, l’Església postridentina va intensificar la visualitat i les figures plàstiques del seu discurs, a través d’una oratòria que apel·lava encara més a la vista. Les Sagrades Escriptures, a les quals es van afegir les hagiografies, van subministrar els principals motius per a la seva representació.
Entre els temes iconogràfics postridentins, trobem les sèries dels arcàngels, el culte a Sant Josep o al Nen Jesús. També destaquen les pintures de sants dels segles XVI i XVII, així com la representació de martiris. La Contrareforma va potenciar certs temes com la Santíssima Trinitat, els cicles eucarístics o les advocacions a la Mare de Déu.
Dins de la representació artística, van destacar les estampes (xilografies) que acompanyaven molts textos impresos. El baix cost de la seva producció les va convertir en un element habitual, utilitzat tant per catòlics com per protestants com a mètode pastoral per a la catequesi dels fidels. En el cas de la Monarquia Hispànica, des de 1559 la legislació inquisitorial sobre els impresos i gravats va actuar de manera molt més autoritària sobre les imatges, i des de 1564 els decrets tridentins (inclòs el que organitzava la producció d’imatges sagrades) van ser considerats de compliment obligatori a tot el territori.
DOCUMENTS RELACIONATS
Crèdits de les imatges
- Guido Reni. Sant Josep i el Nen Jesús, 638-1640. Col·lecció del Museum of Fine Arts (Houston).