La influent posició del cardenal Cisneros (c. 1436-1517) li va permetre encetar una reforma en el pla d’estudis per a la formació del clero, per al qual projecte fundà en 1498 el Colegio de San Ildefonso i, poc després, la Universitat d’Alcalá de Henares (1499, amb el nom llatí de Complutum). En aquests espais, Cisneros anomena i patrocina un grup d’especialistes en llengües hebrea, aramea (anomenada aleshores caldea), grega i llatina, amb l’encàrrec de publicar una Bíblia Poliglota (coneguda com la Bíblia Poliglota Complutense), és a dir, el text bíblic en les seves llengües originals. És clar que la finalitat de publicar aquesta Bíblia era obtenir un instrument d’estudi per a poder explicar la versió llatina (anomenada Vulgata), la qual, tot i ser una traducció, era el text comú a la tradició escolar, eclesiàstica i jurídica en tot el territori catòlic. Tot i que coneixem els noms dels principals col·laboradors, encara no estem segurs sobre la funció precisa de cadascú d’ells.  

Llatinistes i hel·lenistes

  • Elio Antonio de Lebrija o Nebrija 
  • Demetrio Ducas (hel·lenista) 
  • Lucius Victor Falchonius (Vittorio o Vettor Fausto, helenitzat com Nicetas Fausto) (hel·lenista) 
  • Juan de Vergara (hel·lenista) 
  • Bartolomé de Castro (hel·lenista) 
  • Hernán Núñez de Guzmán (el Pinciano o Comendador griego) (hel·lenista) 
  • Diego López de Zúñiga (Stunica) 
Hebraistes

  • Alfonso de Zamora 
  • Pablo Coronel 
  • Alfonso de Alcalá 

A aquesta nòmina cal afegir l’impressor, Arnao Guillén de Brocar, que establí la seva impremta a Alcalà en 1511 amb la finalitat de publicar la Bíblia Poliglota Complutense. 

En aquells moments, el projecte d’imprimir una Bíblia poliglota era enormement ambiciós. Quan es comença a imprimir la Poliglota Complutense, ja existien al voltant de 120 edicions impreses del text llatí de la Bíblia, la primera de les quals va ser la de Gutenberg (Magúncia, c. 1450), qui inaugurà, precisament amb la impressió de la Vulgata, el nou invent de la impremta amb tipus mòbils. En canvi, mai s’havien imprès abans els textos hebreus, arameus ni grecs, excepció feta que, contemporàniament, Erasme estava preparant una impressió del Nou Testament grec amb traducció pròpia llatina (Erasme, Novum Instrumentum, Basilea, 1516) i Daniel Bomberg tenia marxa la impressió del text hebreu del Pentateuc a Venècia (1517-1519, anomenada Bíblia Rabínica). Aquesta coincidència en la impressió dels textos bíblics en les llengües originals ens parla, doncs, d’un Humanisme europeu en el qual també s’ha d’incloure a Cisneros i els seus col·laboradors, especialment Antonio de Nebrija. 

El context de la Bíblia Règia patrocinada per Felip II és ben diferent del de la Bíblia Poliglota Complutense. El Protestantisme ja s’havia fet fort als Països Baixos, de domini espanyol en aquest moment. Ja s’havia celebrat el Concili de Trent, que introduí nombroses innovacions, en part aprovades en contestació a la Reforma protestant. El Concili, com hem vist, va aprovar el cànon oficial de la Bíblia, però encara faltava per aprovar oficialment el text bíblic (de la Vulgata llatina). És a dir, Roma va voler posar fi a la situació que plantejava la lectura del text bíblic, en aquell moment present en milers de manuscrits i centenars d’edicions impreses, que oferien variants textuals entre elles, degudes a errors, tradicions textuals diverses o esmenes al text per part dels impressors. 

El Papa anomenà, doncs, una comissió per a la fixació del text bíblic (llatí), centrat en els professors de la Universitat de Lovaina a partir de 1547, és a dir, just després del pronunciament de la sessió quarta sobre el cànon bíblic. El principal responsable va ser Hentenius, el qual tingué en compte també per a la fixació del text llatí l’edició de la Bíblia Poliglota Complutense.  

L’edició proposada per Lovaina va ser aprovada finalment pel papa Sixt V (Roma, 1590: anomenada Bíblia Sixtina), la qual edició va ser revisada pel següent Pontífex Climent VIII (Roma, 1592, 1593 i 1598: Bíblia Climentina). De manera que, en 1598 i a partir d’aquests exemplars, s’acaba d’obtenir oficialment el text bíblic, anomenada Biblia Sixto-Climentina. Aquesta bíblia serà el text citat oficialment en els processos inquisitorials, oficials de la missa, pronunciaments dels Papes, etc. fins a 1979, quan el Papa Joan Pau II torna a aprovar una revisió del text, anomenada Nova Vulgata Llatina. 

Serà, doncs, dintre del període entre 1547 (comissió de Lovaina) i 1592-1598 (la Bíblia Sixto-Climentina) quan Felip II ordena preparar una nova Bíblia Poliglota, a l’estil de la Bíblia Poliglota Complutense, probablement amb l’esperança final que aquesta bíblia «seva», sigui l’aprovada pel Papa com a text oficial. Es tracta de l’anomenada Bíblia Regia, en 8 vols, impresa en Anvers a la impremta de Plantin, entre 1568-1572, i dirigida per Benito Arias Montano, qui es rodejà de diversos especialistes per a tirar endavant aquest projecte. 

DOCUMENTS RELACIONATS

DOCUMENT 1: LA BÍBLIA POLIGLOTA COMPLUTENSE
DOCUMENT 2: LA BÍBLIA POLÍGLOTA D’ANVERS
DOCUMENT 3: COMPARACIÓ BPC I BÍBLIA RÈGIA
Crèdits de les imatges