Els historiadors, per regla general, han assenyalat que el major benefici derivat de l’ús de la impremta va ser la seva contribució a la difusió d’idees i de coneixements. El llibre imprès, això no obstant, no fou la única gran aportació de la impremta al progrés de la Humanitat. Des de l’aparició del nou invent, els tallers tipogràfics es van especialitzar en la producció de tota una sèrie de documents menors –les anomenades “menuderies”– que van facilitar l’exercici de les múltiples facetes de l’activitat humana, com l’economia, el comerç, la política, la justícia, la sanitat, la defensa, l’ordre públic o la pràctica religiosa.
La producció d’aquestes menuderies, de fet, va assegurar la subsistència de la pròpia impremta. La majoria dels tallers tipogràfics es dedicaven a la impressió d’aquests productes menors, destinats a satisfer les necessitats de l’administració, de l’Església i d’institucions diverses, així com també dels particulars. Es tractava de documents de poques pàgines, fàcils i ràpids de produir i que reportaven beneficis de manera gairebé immediata.
Els llibres, molt més costosos i lents de produir, quedaven reservats als tallers tipogràfics amb més recursos, que eren una petita part. Això explica que al tombant del segle XVII, en una ciutat com Barcelona –que amb prou feina arribava als 40.000 habitants– hi pogués haver fins a dotze impremtes treballant simultàniament.
Entre aquestes menuderies sobresurten les anomenades “butlletes”, documents semblants als actuals formularis, que contenien un text imprès i diversos espais en blanc per afegir-hi un nom, una data, una quantitat de diner o qualsevol altra dada rellevant. Un exemple de la utilització d’aquestes butlletes es troba en l’àmbit econòmic amb les lletres de canvi, un instrument de pagament a distància que va facilitar enormement el comerç local i també l’internacional. També els albarans de carregament i de transport, que servien per certificar que una determinada mercaderia havia sortit d’un port en destinació a un altre; els passaports o salconduits, que autoritzaven el trànsit de persones pel territori; les butlletes i patents de sanitat, que servien per controlar els moviments de població en temps de pesta; les butlletes d’allotjament, que eren utilitzades per distribuir ordenadament les tropes en cases particulars; o bé, els certificats sagramentals, que servien per demostrar que una persona havia rebut el baptisme, s’havia casat o era difunta.
Un dels àmbits on els petits productes impresos van tenir una importància cabdal fou en l’ensenyament. En aquest sentit, destaquen les anomenades “beceroles”, uns llibrets de poques pàgines amb els quals els nens s’iniciaven en la lectura. En el cas de Catalunya, a mitjan segle XVII la producció de beceroles era d’uns 30.000 llibrets anuals, cosa que indica, a la vegada, que l’aprenentatge de lletra estava molt estès entre els nens. Els llibres d’ensenyament primari i també els de gramàtica llatina eren una de les principals fonts d’ingressos de les impremtes i dels llibreters a l’època Moderna.
DOCUMENTS RELACIONATS
Crèdits de les imatges
- Cobles del gloriós Sant Sagimon. Barcelona : en casa Sebastià de Cormellas, 1623. Col·lecció de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- Gratis, a dì di 172, Noi conservatori e magistrato di sanità della città e porto di Livorno, per S A R gran duca di Toscana, attestiamo, come parte dalla presente città e porto, dove per la Dio grazia e della santissima madonna di Monte Nero, nostra protettrice, si vive con ottima sanità, e senza sospetto alcuno di male contagioso per andare a, anni, statura, pelo. [Livorno?] : editor no identificat, [no després de 1724]. Col·lecció Biblioteca de Catalunya. Fullets Bonsoms.